Un diumenge per aquí dalt December 16, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2commentsEns aixequem cap a les 10′30h, perquè tot i que vam sortir ahir a la nit aquí tot tanca molt aviat, sortim abans i tornem abans. Finalment els caps de setmana són més productius.
Per esmorzar prenc: una muffi, dos fajitas de formatge i un tros de pastis de nutela, molt equilibrat i els meus companys de pis tampoc és queden curts. Ens quedem a la cuina Josema i jo, escoltant música peruana. Finalment ens decidim tots plegats a dutxar-nos , vestir-nos i etc. Ens posem en camí cap a casa de la Júlia i la Paula, fent una paradeta al super per comprar pizza i patates de bossa.
Arribem a port una mica tard i ens obre un noi, passem sense donar massa explicacions tot i que no el coneixem i quan ja ens hem plantat a la cuina ens pregunta: are you looking for someone?
Comencem a fer les pizzes i a riure’ns de la quantitat inhumana de bolets que tenim per makear-les. Dinem, i la situació és un poquet estranya per què som dos catalans, dues valencianes, un de Valladolid i una irlandesa, i tots parlem entre nosaltres en angles per a que Melani no es senti desplaçada. A mi em resulta molt estrany canviar de llengua amb algú.
Amb la panxeta ben plena ens arrosseguem fins els sofàs, uns quants ens apalanquem a veure una serie (jo em dormo en dos segons) mentre Lluís fa cosetes a l’ordinador i Júlia intenta dutxar-se sense que un dels seus companys de pis li apagui l’aigua calenta, el noi vol estalviar!
Arriba el moment de moure’s perquè estem molt decidits a anar a una festa típica escocesa en una església protestant, sortim i fa un fred impressionant. Però quan arribem a la festa: oh! Merda! És en plan familiar i tirant cap a la tercera edat, els balls són massa calmats i a sobre anem cantant nadales cada deu minuts. Finalment comencen a fer una història pels nens i quan aconseguim tornar a respirar després de l’atac de riure, decidim marxar a fer unes birres. De totes formes mirarem d’anar a una altre festa d’aquestes el cap de setmana que ve, és música escocesa i algú va indicant com es balla.
El lloc que escollim per beure és molt especial, allà arribem els músics, s’asseuen a una taula, demanem el beure i a tocar. Parlem del Camino de Santiago, de la samarreta que jo porto posada, de Sant Joan, etc. Arriba l’hora d’anar cap a casa, i ens acomiadem de Júlia ja que ella si que torna a casa per nadal.
Ara el Lluís, Melani i Agata preparen el sopar, jo em faré fajitas de mozzarella perquè em tornen boja!!! i després acabaré el tió que estic fent pel pis. Demà dilluns i a treballar un altre cop, però tant és perquè aquí les setmanes passen volant!
