fugir October 28, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackara m’explicava la meva avia que sempre he sigut “aventurera”, que de molt petita volia que quan anesim a San Juan agafesim cualsevol camí per perdrens, i que feia passar a la Nuri per tota mena de llocs com si estiguesim a la selva! Jo he pensat que potser més que “aventuturera” és que m’agrada fugir. Aquest estiu estava a un lloc i estava molt bé, però després d’uns dies ja volia estar al seguent lloc. I ara que no estic lligada a ningú puc anar d’aquí cap allà, no vol dir que no em quedi a Barcelona desde ara fins sempre perquè mai se sap les voltes que dóna la vida i si escolliré estar aquí, però no són els meus plans.
Comments»
Ves on vulguis el temps que vulguis, pero no olvidis mai a la teva gent i si algun cop no estas be mira enrrera i recorda que sempre ens tindras aqui
A mi tambe m’agradaria pode fer el que tu faras dintre de poc, voldria fotra el camp d’aqui, marcha un temps o per sempre mai se sap, ara per ara si pogues seria per sempre… pero mai se sap. En fi ja tindrem temps per les despedidas ara no amb vull possa trista
T’estimo wapa!!
:******************
De vegades la fugida és l’únic que ens queda per no tornar-nos bojos.
(Per cert, del timó, per allà dalt, crec que en diueu farigola, és una brosseta que va de meravella per fer infusions)
Ei, ei!!! t’he trobat i t’he fitxat!!!! Espero que per allà dalt tot vagi molt bé,.. aquí la novetat és que Fot un Fred!!! Ara estic a Olot liada amb un projecte dels 100 anys com a ciutat i aixó farà que retardi el meu compromís amb la memòria del camp de treball a Holanda…
en fi tot té el seu moment! Mils de petons, muxus i besades! ;)
que el vent t’acompanyia i et porti a bon port, en veurem
petons