lluny de tot i sense expectatives de res October 16, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAvui he anat a sopar a Esplugues perquè feia dies que no veia a la Clara i a la Carmeta i teníem coses que explicar-nos. A la Carmeta només li falta parlar-nos en basc perquè li ha arribat l’amor amb gust d’euskera i aquest pont l’ha passat a Donosti. La Clara no ens ha explicat res personal, s’ho deu guardar perquè els dies tenen 24 hores i tot i que estudia molt molt molt alguna cosa li deu passar, oi?
Però bé, tornava d’Esplugues i anava baixant el carrer Joan Güell llegint, estic totalment enganxada al diari d’Anna Frank, i les gotes de pluja m’han començat a molestar com si es tractes d’una mosca pesada, i clar, la pluja no marxa perquè facis un gest amb el braç. Llavors he tancat el llibre i he començat a córrer. M’agrada molt córrer perquè realment et fa sentir viu però fa molt que no ho faig. Fa anys era molt constant perquè feia atletisme i ara sóc una iaia encarcarada.
M’ha agradat aquesta sensació de córrer sota la pluja sense massa pressa. Feia temps que no m’hi trobava, i m’hi he trobat molt sobretot quan vaig viure a Florència (durant dos mesos plovia cada dia, però cada dia vol dir cada dia), i m’he sentit bé perquè he trencat per uns minuts amb els mal de caps; potser simplement es tracta d’un estereotip d’una situació que de per si l’entenem com a molt romàntica i especial, i he deixat córrer també a la meva imaginació.
Trencar per un moment amb allò que a estones sembla que no hi puguis deixar de pensar; podríem tornar a estar a Menorca lluny de tot i sense expectatives de res.
Comments»
La sensació d’anar sota la pluja és meravellosa, m’encanta! De vegades, quan plou, isc al carrer sense paraigües tan sols per remullar-me, la gent deu creure’m boig… :)
A mi també m’encanta la pluja! El teu escrit és preciós, ple de vida. No saps l’enveja que em fas que hagis viscut a Florència, ciutat que m’encanta i que fa molts anys que no visito. De vegades fa ganes allunyar-se de tot. I la foto molt maca. Suposo que és Menorca, com bé has escrit a dalt.
Besades!
si, es menorca , i si florencia es molt maco però de debó que durant dos mesos va ploure cada dia, i a mi m’agrada la pluja però tant….mmmm no sé… (jo trenco amb tot en breu, bueno amb tot tot no pq continuare en contacte amb la gent d’aqui i no deixaré tampoc morir el blog però em moro de ganes de que sigui ja el sis de novembre!!!!!)
shshshshshs i deuen pensar que estas boig? que més donarà oi?
besets per tots dos!
A mi m’agradaria córrer sota la pluja… però sóc sapastre i segur que ensopegaria… a part d’agafar una galipandria… o angines com ve sent costum… res que no pugui curar una ració d’euskara en pot de melmelada.
Com portes el runrun??? Quines rises ahir!!!
ja, recordo aquell dia de ruta a euskadi que el terra esteva mullat i tu i jo navem poquet a poquet pel costadet de la carretera per no caure, fins que et vas fer la indiana jones i vas creuar…quina risa!!!!!
rumrum desapraeix amb una principe, nomes que ahir a la nit ni rum rum ni res pero jo me vaig fotre unes cuantes!!!!
Per el comentari que m’has deixat m’he quedat una mica així. Esper que aquest moment dolent passi aviat. Ànims!!!
Besades ;)