25!!!! September 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsSegurament aquest post no estarà molt ben escrit, per què són quasi les sis del matí i la beguda fa que no coordini massa. El cas és que avui faig 25 anys, que es diu aviat i pot ser han passat ràpid però també han deixat molta petjada.
Avui ho he celebrat amb la gent que més m’estimo o que més aprecio, amb el Lluís, amb la Carmeta i la Clara, la meva germana i el seu Lluís (tb del Prat), amb la Rosario, la Ariadna, la Eva i la Esther. El sopar ha esta molt bé i alguns regals m’han fet plorar, com per exemple la samarreta que m’han fet la Carmeta i la Clara on diu: A que fin…. ens fas ballar regeeton, ens toques el cul, bevem aigua de València, etc, a que fin t’estimem. Aquest ha estat un dels regals més bonics que m’ha fet mai (junt amb el pastis que em va fer la meva tata Flor quan vaig fer 18 anys, un pastís amb una foto meva recent nascuda i una als 18). La meva germana i el seu Lluís m’han regalat un marc de fotos digital per a quan visquem a Edimburg (només queda un mes!!!) i les altres amigues m’han regalat roba i han estat molt encertades.
La Carmeta i la Clara s’han treballat molt el regal, per què també han fet un puzzzle d’una foto de les tres a Menorca que és preciosa i m’han fet tant feliç….
Avui els meus amics m’han fet molt feliç i he pogut compartir amb ells la celebració de que faig 25, de que passat el que ja està passat i mirant de cara al futur tot va bé i amb ells puc comptar. Els hi estic més que agraïda.
Després hi ha hagut festa i de la bona, no podria haver estat millor….
(el lluís m’ha regalat un llibre que tinc moltes ganes de llegir (els pilars de la terra) i un escrit precios.A més la Carmeta i la Clara tb m’han regalat el conte de Princesas que és precios!!!!! I la meva rateta maña, la Esther de Zaragoza, m’ha felicitat: que bónic!!! Que encertats tots, oi? m’han omplert de coses que ara em recordaran a ells
)
“que trabaje el rey…” September 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , add a comment(En aquest post nomenaré alguns barris de Barcelona com a exemple per a que ens entenguem, tot i que sé que sempre hi ha excepcions i que no és pot generalitzar sobre la situació econòmica de tota la gent que hi viu)
Últimament penso molt en les desigualtats que vivim aquí i ara, sóc molt conscient que al tercer món la gent està patint moltisim i certament jo no faig res per canviar-ho a dia d’avui, més endavant no sé en que estaré implicada i en que no. Però el cas es que no cal marxar tant lluny per veure injustícies, per veure-les i també per viure-les.
Sota el meu punt de vista aquí i ara les classes socials estan molt marcades i provoquen desigualtat, a més de que les seves barreres són infranquejables.
Crec que si un neix en el barri de Sants difícilment arribà a tenir tants diners com una persona de Pedralbes. Però no vull que s’hem confongui, no són els diners el que em preocupa, són les oportunitats. Jo mateixa no necessito masses diners per viure: vull menjar, tenir una casa acollidora (que no vol dir gran), poder sortir i tenir aficions. Però també vull poder escollir el que vull estudiar, vull poder fer pràctiques a l’estranger, o poder marxar un any a estudiar angles. En el seu moment no vaig poder escollir la carrera perquè la meva nota era baixa, però les persones d’un barri d’una mica més amunt que també tenien una nota justa si que van poder escollir perquè pagant Sant Pere canta.
Es molt més greu no poder menjar o no tenir aigua corrent per rentar als teus fills, cert, però també es fotut que teòricament aquí tots som iguals i veure en el dia a dia que això no és cert. D’això n’estic plenament convençuda, no és el mateix néixer a la Mina que a Sarria: dos nens nascuts cadascun a un d’aquest barris no tindran mai les mateixes oportunitats. Per a que algú pugui millorar la seva situació ha d’accedir a les oportunitats de formació i laborals pertinents, i en certs barris això és molt complicat.
Jo hauria d’haver estudiat més al institut perquè d’aquesta forma hagués pogut fer la carrera que jo volia en aquell moment, però si jo he d’esforçar-me ens hem d’esforçar tots, no es just que per què he nascut a Sants i no a Sarria m’hagi d’esforçar una mica més, ni que sigui una miqueta, per què això ja es desigualtat.
És un cercle tancat, neixes en una casa de diners i això et permet estudiar en els millors llocs i després entrar a treballar en una bona empresa i desprès tens fills i la historia continua. Jo he tingut més oportunitats que els meus pares i ho he aprofitat però hi ha coses que mai podré fer i molt menys tal i com va el nostre món. Ells mateixos es garanteixen de que el cercle estigui tancat per a continuar estant a dalt, per sobre de la resta.
Els que han nascut en una família més que acomodada han tingut sort, espero que almenys ho valorin i ho aprofitin de debò.
http://www.youtube.com/watch?v=4N6BCvLhvcE&mode=related&search
