Des de els racons del meu pensament September 25, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackVisc la meva vida com un compte enrere de coses bones o bonissimes que estan a punt de passar. Passen i són meravelloses, tant meravelloses que duren un instant i al final recordo més el compte enrere que el propi moment. Una llàstima.
A algú més li passa això?
Per sort també ens queden les sorpreses que venen sense avisar, i si són bones també queden en un instant. Però després les podem recordar i així tornar a assaborir cada moment. Ni t’has adonat del que vivies perquè a més de no estar planejat ha estat molt bo. Assaborirem el record.
Comments»
Sí que passa, sí que passa Jo tinc un truc… potser és fer trampa, però no m’importa i la faig: quan un moment és molt bonic o molt feliç o molt intens i sembla que no has pogut viure’l prou per a recordar-lo, m’esforço en fer-ne una crònica “emocional” per escrit, per a mi mateixa o per a qui ha compartit amb mi aquest moment. Intento recordar tant com puc, potser no tant allò que ha passat, sinó allò que he sentit. I m’agrada fer-ho. Ja és un vici i m’ajuda a viure i reviure el moment tant com puc. Faig Col·lecció d e moments.
Carme
és molt bona idea, de fet molts dels meus bons records han quedat per escrit en aquets bloc però molts altres s’han perdut…
Recorda: la felicitat no és una destinació, sino un trajecte