Reaccions químiques September 4, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackAvui sortia la noticia de la publicació d’un llibre que parla de l’amor, de perquè ens enamorem, com, i per quan temps. Un altre llibre que parla d’aquest tema és: “Por qué amamos” de Helen Fisher, un llibre que jo tinc pendent i només en conec el que m’han explicat.
Tinc entès que homes i dones ens fixem i després valorem coses diferents, per exemple els homes potser valoren de la seva relació el bon sexe i les dones que les facin riure. A més l’amor està programat per durar 5 o 7 anys, temps que es trigava en formar una “família”. Quan ens enamorem el nostre cervell segrega tres substàncies de les que no recordo el nom, i se’ns activa la mateixa part del cervell que quan tenim por. Segons la Helen Fisher l’amor pot durar tota la vida però és molt difícil, depèn de la vida que porti la parella. Si tots dos tenen feines interessants, activitats independents a la parella i tot plegat els omple i a més es van donant canvis de tot tipus, llavors l’amor pot ser “etern”. És com que l’excitació de la por i al incertesa va renovant la nostra relació.
A molta gent li sembla trist que l’amor sigui com un resultat químic, és més no s’ho volen creure. Però a mi també em sembla romàntica la raó científica de perquè estimem, tot i que, el fet de que estigui demostrat que es pot acabar tant fàcilment em deixa una sensació de fredor.
La questió és que aquesta sensació tant agradable de voler estar amb algú, de necessitar els seus mimitos, la seva companyia, de riure amb ell o ella, i de tenir bon sexe, tot això es pot acabar en cinc o set anys. Això és molt poc temps i es passen volant. És una llàstima que una cosa tant bona probablement acabi tant aviat per una qüestió d’evolució…
Comments»
Si bé és cert que els humans estem en bona mesura condicionats per la biologia, i que cal ser molt realistes en aquest punt, el cert és que en multitud d’ocasions aconseguim vèncer la biologia. Per exemple, quan postposem les nostres possibles inclinacions paternals o maternals en favor de la nostra vida professional.
De tota manera, jo crec que més que preocupar-se per si l’amor s’acabarà algun dia o no, penso que cal preocupar-se per exprimir cada moment que dura per tal que valgui la pena tant si s’acaba com si no. Cosa a la que ajuda bastant enamorar-te de la persona adequada, de la persona que pot fer-te feliç per com és. La única persona de la que, d’altra banda, pots esperar raonablement enamorar-te molt més enllà, quant a extensió de temps, del que prescriu la teva biologia. En aquest sentit, estic convençut que tinc molta sort :-)
sense paraules vidita….
… en el fet d’enamorament, ja sigue físicament, com pel conjunt com per la paraula, fan activar zones al cervell que fan activar aquesta química.
Amb la noia que he tingut millor sexe, no he sentit “amor”, en canvi amb una que només vaig arribar a parlar, sí. perquè activava les zones del meu cervell, que l’altra no va activar.
Jo pens que l’amor amor apareix després d’aquests anys de passió i bogeria, en que enamorar-se és fàcil. El que és difícil és després, quan tot allò ja ha passat, quan coneixes bé a l’altra persona. Si malgrat tot això, vols seguir estant amb ella, pens que és perquè aquí sí que realment hi ha hagut i hi ha amor del de debò i no un simple enamorament :)
Quin tema més interessant que has tocat, Mercè! Jo vaig llegir fa un temps un reportatge on s’explicava una cosa semblant al que tu dius, però canviant els tempos (a les dues primeres fases, com tu dius, se segreguen substàncies diferents). Allí deien que primer hi ha una primera fase de mig any (aprox), plena de passió i irracionalitat,on tot sembla perfecte, és l’amor; la segona fase dura uns dos anys (aprox), on els sentiments ja són més racionals i, per tant, només hi arriben aquelles parelles que per alguna raó lògica es poden sentir atretes, però segueix havent-hi aquella sensació de “no puc respirar sense tu”, és l’enamorament; i al final hi ha una última fase, que pot durar eternament, en el que dues persones estan juntes perquè, racionalment, se senten bé plegades, malgrat que no hi hagi la màgia del principi, però que se saben fer felices mútuament, és l’estimació. Les dues primeres fases no poden durar massa més del que dic, perquè el cap es tornaria boig, ja que seria incapaç d’assimilar les hormones que se segreguen a cadascuna d’elles, així que poca broma amb això de vèncer la biologia… ;-)
Tot i això, jo no trobo que això li tregui gens de màgia a l’amor. Que els sentiments siguin reaccions químiques, mínimament temporalitzables, ho trobo preciós, sobretot considerant-me com em considero positivista. Que la química i, en el fons un grup d’àtoms sigui capaç d’organitzar-se tal manera que ens faci sentir enamorats és fantàstic! Això m’ha dut a pensar (i a demostrar, en part i en petita escala) que l’amor es pot controlar, però això és un altre tema…
Els més romàntics es posaran les mans al cap, si algú els diu que l’amor és un impuls hormonal irracional i amb data de caducitat, però confio que la ciència, una vegada més, tornarà a vèncer a religiosos, il·luminats i paranòics conspiratius! :-D
en definitiva ens accelera, ens fa dependents, i tb fot unes frenades que no vegis…. vaja que hipotequem la nostra estabilitat emocional!!!
de bojos….
Percocet for anxiety….
Percocet. Percocet effects….
Effexor xr….
Half life effexor xr. Effexor xr. How long till effexor xr starts to work. Effects of effexor xr. Can u feel effexor xr work aftera few days. Can u feel effexor xr 37.5 work after 6 days….