Reaccions químiques September 4, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsAvui sortia la noticia de la publicació d’un llibre que parla de l’amor, de perquè ens enamorem, com, i per quan temps. Un altre llibre que parla d’aquest tema és: “Por qué amamos” de Helen Fisher, un llibre que jo tinc pendent i només en conec el que m’han explicat.
Tinc entès que homes i dones ens fixem i després valorem coses diferents, per exemple els homes potser valoren de la seva relació el bon sexe i les dones que les facin riure. A més l’amor està programat per durar 5 o 7 anys, temps que es trigava en formar una “família”. Quan ens enamorem el nostre cervell segrega tres substàncies de les que no recordo el nom, i se’ns activa la mateixa part del cervell que quan tenim por. Segons la Helen Fisher l’amor pot durar tota la vida però és molt difícil, depèn de la vida que porti la parella. Si tots dos tenen feines interessants, activitats independents a la parella i tot plegat els omple i a més es van donant canvis de tot tipus, llavors l’amor pot ser “etern”. És com que l’excitació de la por i al incertesa va renovant la nostra relació.
A molta gent li sembla trist que l’amor sigui com un resultat químic, és més no s’ho volen creure. Però a mi també em sembla romàntica la raó científica de perquè estimem, tot i que, el fet de que estigui demostrat que es pot acabar tant fàcilment em deixa una sensació de fredor.
La questió és que aquesta sensació tant agradable de voler estar amb algú, de necessitar els seus mimitos, la seva companyia, de riure amb ell o ella, i de tenir bon sexe, tot això es pot acabar en cinc o set anys. Això és molt poc temps i es passen volant. És una llàstima que una cosa tant bona probablement acabi tant aviat per una qüestió d’evolució…
