Las esterillas, los micrófonos, el avión, los micrófonos, las calas, los micrófonos y ahora los tambores! September 3, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , add a commentAquest post el dedicaré a per la Carmeta, la Clara i el Marc, per a que els fets del setembre del 2007 quedin per escrit.
Dijous dia 30 quedem al cau, hem de fer les motxilles i se’ns encarrega la primera missió: el presi de l’entitat vol unes avarques. Tenim poca informació, ho aconseguirem?
Arriba el pare de la Clara que ens porta a l’aeroport, anem amb temps i agafem l’avió amb normalitat, però tot deixa de ser normal quan un noi de la tripulació comença a parlar, presenta a tot el personal dient literalment: “el conductor es angles, el copilot alemany, després tenim a la Joana de Sitges, a la Teresa de Sevilla, etc…” suposem que no ha dit el nom dels conductor i del copilot perquè són massa complicats. I ens desitgen “bon vueling”, i nosaltres que ens pensàvem que érem uns cutres per dir cauçotada a la calçotada del cau….
Arribem a Menorca i la sort del principiant ens porta d’un bus a l’altre sense esperar, això si perdent les màrfegues sota l’autocar (sort que la Clara és família directe de Indiana Jones i les recupera). Aquest va ser el primer incident d’unes màrfegues que no han arribat a casa, encara plorem la seva pèrdua.
Anem a buscar l’alberg i desprès a sopar i desprès de festa. Acabem a un suposat bar de heavys on gràcies a les pomades i pomades que prenem ens anem deixant anar i aconseguim que predomini Estopa i Fito, molt bona festa. A més tinc entès que durant moltisima estona intento convèncer al propietari del bar de que quan arribi a casa li digui a la “seva Montse” que la seva vida no té sentit sense ella. Era fàcil de preveure el final: al port banyant-nos en pilotes, hi han testimonis gràfics però mai veuran la llum.
Quan arribem a l’alberg el Marc es dutxa, és l’únic conscient de com de guarra està l’aigua del port. Inunda l’habitació però nosaltres ja estem roncant i no ens assabentem de res fins al matí següent. A les 10h, havent dormit unes tres hores, anem a esmorzar rodejats de famílies. Estat: lamentable. I comencem la ruta per l’illa, lloguem les motos i a rodar! Cala Turqueta, cala Macarella, Ferreries, cala en Porter… Intentem entrar a les Coves d’en Xoroi, però clar anar a un bar on et cobren entrada de 12 euros ens sembla excessiu. I a dormir relativament aviat perqueè ja no som persones. Envio un missatge al meu solet mirant el cel i sentin la remor del mar…
Ens aixeca “l’amaquero” amb bastant mala llet i arrosseguem els nostres cossos fins a un altre racó, però aviat la calor no ens deixa dormir així que ens donem un bany, esmorzem i a rodar amb la moto. Monte Toro, Fornells, Cap de cavalleria, Cala Cavalleria, Mercadal i Ciutadella. A Cala Cavalleria ens untem tot el cos amb fang, diuen que va bé per la pell però nosaltres no podem percebre cap sensació de relaxament així que ens rentem i no hi han canvis notables. Una experiència més. També hi han testimonis gràfics, que segurament tampoc veuran la llum.
Arribem a Ciutadella, anem a l’alberg i com no hi ha conserge abandonem les motxilles a una sala de sofàs i marxem de festa. Anem al bar de heavys però també a altres llocs, volem veure món. A dormir a les 5h i a les 6’30 havent descansat una mica marxem silenciosament arrossegant la moto apagada, i pixadeta al parking. Som conscients de que per fer això també hi han caixers però a nosaltres ens molen més els sofàs.
Miraculosament arribem a Sa Cala, on únicament dormim un parell d’hores i a Ciutadella. Després a Cala Pregonda, on mengem molta sobrassada que ja ha passat factura pel meu pobre cos. Hem aconseguit les avarques!
I de nou cap a ciutadella on volem agafar un bus que ja no passa, la sort s’ha acabat. Agafem un taxi i arribem Maó on busquem un lloc per sopar, tenim una conversa bastant feixuga sobre el meu us de la llengua. La Carmeta ara que és una entesa (ha tret 8’9 al nivell D) ens fa un discurs. Ara utilitza expressions com: “si més no prendre una aigua”.
Després anem cap a l’aeroport que està tancat així que muntem el nostre piset fora. Màrfegues, sacs, estenem la roba mullada, etc. Dormim una miqueta i cap a l’avió.
En arribar Barcelona ens deixem la ronyonera de la Clara l’avió i mentre l’esperem a la parada de Vueling organitzem de nou les motxilles, fins que ve un guàrdia i ens diu: “heu de fer aquest xou de maneres?”. Vaja.
Agafem el tren, arribem a Sants i ens deixem les màrfegues al tren, el seu destí estava escrit.
Estat final: més que lamentable però amb ganes de repetir (a un any vista ens plantegem Portugal, ja es veurà…)
Me enrotllat massa….
