25!!!! September 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsSegurament aquest post no estarà molt ben escrit, per què són quasi les sis del matí i la beguda fa que no coordini massa. El cas és que avui faig 25 anys, que es diu aviat i pot ser han passat ràpid però també han deixat molta petjada.
Avui ho he celebrat amb la gent que més m’estimo o que més aprecio, amb el Lluís, amb la Carmeta i la Clara, la meva germana i el seu Lluís (tb del Prat), amb la Rosario, la Ariadna, la Eva i la Esther. El sopar ha esta molt bé i alguns regals m’han fet plorar, com per exemple la samarreta que m’han fet la Carmeta i la Clara on diu: A que fin…. ens fas ballar regeeton, ens toques el cul, bevem aigua de València, etc, a que fin t’estimem. Aquest ha estat un dels regals més bonics que m’ha fet mai (junt amb el pastis que em va fer la meva tata Flor quan vaig fer 18 anys, un pastís amb una foto meva recent nascuda i una als 18). La meva germana i el seu Lluís m’han regalat un marc de fotos digital per a quan visquem a Edimburg (només queda un mes!!!) i les altres amigues m’han regalat roba i han estat molt encertades.
La Carmeta i la Clara s’han treballat molt el regal, per què també han fet un puzzzle d’una foto de les tres a Menorca que és preciosa i m’han fet tant feliç….
Avui els meus amics m’han fet molt feliç i he pogut compartir amb ells la celebració de que faig 25, de que passat el que ja està passat i mirant de cara al futur tot va bé i amb ells puc comptar. Els hi estic més que agraïda.
Després hi ha hagut festa i de la bona, no podria haver estat millor….
(el lluís m’ha regalat un llibre que tinc moltes ganes de llegir (els pilars de la terra) i un escrit precios.A més la Carmeta i la Clara tb m’han regalat el conte de Princesas que és precios!!!!! I la meva rateta maña, la Esther de Zaragoza, m’ha felicitat: que bónic!!! Que encertats tots, oi? m’han omplert de coses que ara em recordaran a ells
)
“que trabaje el rey…” September 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , add a comment(En aquest post nomenaré alguns barris de Barcelona com a exemple per a que ens entenguem, tot i que sé que sempre hi ha excepcions i que no és pot generalitzar sobre la situació econòmica de tota la gent que hi viu)
Últimament penso molt en les desigualtats que vivim aquí i ara, sóc molt conscient que al tercer món la gent està patint moltisim i certament jo no faig res per canviar-ho a dia d’avui, més endavant no sé en que estaré implicada i en que no. Però el cas es que no cal marxar tant lluny per veure injustícies, per veure-les i també per viure-les.
Sota el meu punt de vista aquí i ara les classes socials estan molt marcades i provoquen desigualtat, a més de que les seves barreres són infranquejables.
Crec que si un neix en el barri de Sants difícilment arribà a tenir tants diners com una persona de Pedralbes. Però no vull que s’hem confongui, no són els diners el que em preocupa, són les oportunitats. Jo mateixa no necessito masses diners per viure: vull menjar, tenir una casa acollidora (que no vol dir gran), poder sortir i tenir aficions. Però també vull poder escollir el que vull estudiar, vull poder fer pràctiques a l’estranger, o poder marxar un any a estudiar angles. En el seu moment no vaig poder escollir la carrera perquè la meva nota era baixa, però les persones d’un barri d’una mica més amunt que també tenien una nota justa si que van poder escollir perquè pagant Sant Pere canta.
Es molt més greu no poder menjar o no tenir aigua corrent per rentar als teus fills, cert, però també es fotut que teòricament aquí tots som iguals i veure en el dia a dia que això no és cert. D’això n’estic plenament convençuda, no és el mateix néixer a la Mina que a Sarria: dos nens nascuts cadascun a un d’aquest barris no tindran mai les mateixes oportunitats. Per a que algú pugui millorar la seva situació ha d’accedir a les oportunitats de formació i laborals pertinents, i en certs barris això és molt complicat.
Jo hauria d’haver estudiat més al institut perquè d’aquesta forma hagués pogut fer la carrera que jo volia en aquell moment, però si jo he d’esforçar-me ens hem d’esforçar tots, no es just que per què he nascut a Sants i no a Sarria m’hagi d’esforçar una mica més, ni que sigui una miqueta, per què això ja es desigualtat.
És un cercle tancat, neixes en una casa de diners i això et permet estudiar en els millors llocs i després entrar a treballar en una bona empresa i desprès tens fills i la historia continua. Jo he tingut més oportunitats que els meus pares i ho he aprofitat però hi ha coses que mai podré fer i molt menys tal i com va el nostre món. Ells mateixos es garanteixen de que el cercle estigui tancat per a continuar estant a dalt, per sobre de la resta.
Els que han nascut en una família més que acomodada han tingut sort, espero que almenys ho valorin i ho aprofitin de debò.
http://www.youtube.com/watch?v=4N6BCvLhvcE&mode=related&search
carmeeeeeeeeen September 26, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4comments
Contestaré aquest comentari que em va fer molta gràcia amb un petit post:
“Petarda!!! Avui has marxat sense acomiadar-te…. sort que ens veiem demà, al nostre cole estimat… sinó… et trobaria massa a faltar! I si és que no tenia angines… sinó que aquest pont he psicosomatitzat la teva absència? Quan siguis a Edinburgh ho passaré fatal!!!Ah, ja em rula internet, perquè vaia show….… què dinem demà?? nyam nyam… quitate la bata niñ”
Coneixeu l’estranya parella? Però no la del teatre o al TV, si no la que formen la carmeeeeen i la merche.
L’autora del post és la Carmeta, hem compartit moltes hores de feina pel cau i ara, a més, treballem juntes tot i que ja s’acaba. Entre que la confiança fa fàstic i som com la nit i el dia, però això si ràncies totes dues, a vagades estar a prop nostre pot ser insuportable. Tant ens podem estar rient, com tirant el plats pel cap fins un punt desagradable, i de tant en tant cau algun mimo.
La qüestió és que: tot i que ens piquem sovint i a vagades ens hem fallat una miqueta l’una a l’altre, d’amigues com ella trobaré ben poquetes….
burxant-nos el nas en alguna activitat especial del cau…
Des de els racons del meu pensament September 25, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsVisc la meva vida com un compte enrere de coses bones o bonissimes que estan a punt de passar. Passen i són meravelloses, tant meravelloses que duren un instant i al final recordo més el compte enrere que el propi moment. Una llàstima.
A algú més li passa això?
Per sort també ens queden les sorpreses que venen sense avisar, i si són bones també queden en un instant. Però després les podem recordar i així tornar a assaborir cada moment. Ni t’has adonat del que vivies perquè a més de no estar planejat ha estat molt bo. Assaborirem el record.
una cançoneta September 22, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsAquesta canço és trista però molt maca, i sobretot molt tranquileta. Ja va bé entre tant estres!
Cerca De Las Vías
Hay días que parece
que nunca se va a apagar el sol,
y otros son más tristes
que una despedida en la estación.
es igual que nuestra vida
que cuando todo va bien…
un día tuerces una esquina
y te tuerces tu también.
Esa telaraña
que cuelga en mi habitación
no la quito, no hace nada,
solo ocupa su rincón.
Yo he crecido cerca de las vías
y por eso sé,
que la tristeza y la alegría,
viajan en el mismo tren
¿Quieres ver el mundo?
Mira, esta debajo de tus pies.
Con el paso de los años
nada es como yo soñé.
Si no cierras bien los ojos,
muchas cosas no se ven.
No le tengo miedo al diablo
¿no ves que no puedo arder?
No hay mas fuego en el infierno
del que hay dentro de mi piel.
Todo lo malo y lo bueno
caben dentro de un papel.
¿Quieres ver el mundo?
Mira, está debajo de tus pies.
http://es.youtube.com/watch?v=GscJ3cEPSyw&mode=related&search
Aquesta nit correfoc per les festes de la Mercè, vaig desde que tinc consciència i crec que encara era més petita que un cigronet i el meu pare ja em ficava entre dracs i diables. Demà castells.
Fa mal temps i no acaba de ploure, però ja se sap: plourà segur per les festes perquè és Santa Eulalia que plora perquè ja no és la patrona de Barcelona.
Bones festes!!!
relats per aquí relats per allà! September 20, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so farPer als que ens agrada escriure i participar en les festes majors d’aquí i d’allà, aquí tenim tota la informació del primer concurs de relats de les festes alternatives de Les Corts. Us convido a tots a participar d’aquesta iniciativa de les alternatives, perquè aquestes no són només la beguda i els concerts, també es pot participar fent coses molt personals com un relat on un crear, inventar o adaptar histories…
Festa Major Jove de Les Corts
Tanca els ulls, respira profundament i pensa en el barri de Les Corts de Barcelona. Recorda aquella situació que vas viure o imagina què passaria si… Agafa full i bolígraf o posa’t davant l’ordinador i escriu el teu relat!
- Ha d’estar ambientat al barri de Les Corts o tenir-hi alguna relació. Obert a qualsevol estil literari, cal que sigui inèdit i escrit en català.
- L’extensió màxima és de 4.000 caràcters comptant espais. Cal que hi consti la teva edat i el teu pseudònim.
- El relat es pot enviar a relatscorts@gmail.com o a les bústies que hi ha a les escoles del barri i al Casal de Joves (carrer Dolors Masferrer, 33).
- Entrega de premis el 12 d’octubre, 20:15 a Plaça Sol de Baix. No hi faltis!
Organitza: Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts
Col·laboren: Papereria Guitard, Papereria Castellar i Elios Llibres
Dubtes a relatscorts@gmail.com
Consulta el programa de festes a la nostra web:
http://www.festamajorlescorts.tk/
donant senyals de vida… September 18, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , add a commentEntre reiniciar el curs del cau, la preparació de les festes de les corts i anar a treballar (bàsic i indiscutible) són dies de molta feina. Ara és quasi la una i em sap greu no tenir temps per actualitzar, no obstant em reconforta saber que en breu segurament dos companyes portaran histories molt interessants a aquest bloc. Per les nits mentre faig feina em queda escoltar regeeton (dile que bailando te conoci, cuantela que te conoci bailando...).
Desitjant que arribi el sis de novembre, tot i que no és l’únic compte enrere perquè en onze dies portaré un quart de segle a les meves esquenes!
Tothom està convidat a participar en el primer concurs literari de les festes alternatives de les corts!!!
“Tanca els ulls, respira profundament i pensa en el barri de Les Corts de Barcelona. Recorda aquella situació que vas viure o imagina què passaria si… Agafa full i bolígraf o posa’t davant l’ordinador i escriu el teu relat!”
Pels guanyadors tenim un pack de Festa Major (samarreta/mocador/consumicions ) i dos llibres cedits per les llibreries del barri. Però no oblidis que:
- Ha d’estar ambientat al barri de Les Corts o tenir-hi alguna relació. Obert a qualsevol estil literari, cal que sigui inèdit i escrit en català.
- L’extensió màxima és de 4.000 caràcters comptant espais. Cal que hi consti la teva edat i el teu pseudònim.
- Categories d’edats (- 12 anys / entre 12 i 17 anys / + 18 anys). El jurat està format per Laura Duran, periodista de Catalunya Ràdio, Enric Borràs, periodista de Vilaweb i Jordi Bonells, escriptor.
- El relat es pot enviar fins el 25 de setembre a relatscorts@gmail.com o a les bústies que hi ha a les escoles del barri i al Casal de Joves (carrer Dolors Masferrer, 33).
- Entrega de premis el 12 d’octubre, a les 20:15 a Plaça Sol de Baix. No hi faltis!
Organitza: Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts
Col·laboren: Papereria Guitard, Papereria Castellar i Elios Llibres
Dubtes a relatscorts@gmail.com
Consulta el programa de festes a la nostra web:
http://www.festamajorlescorts.tk/
Una de museus September 9, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes d'educació , 2comments
Feia temps que tenia ganes de fer un repàs sobre els museus on he estat, per això en aquesta post em convertiré en una mena de guia de viatges especialitzada en museus i oberta a suggeriments per poder millorar el producte.
M’agrada molt viatjar, cosa que no vol dir que ho pugui fer massa sovint, i quan vaig a un lloc intento visitar els llocs més coneguts però també passejar pels carrers més anònims, provar el menjar del lloc i visitar alguns museus. Em solen agradar molt el museus més moderns on les visites són bastant interactives, tot i que també em deixo caure per el que podríem anomenar museus- galeria: gran exposició d’objectes i obres d’art, on si no ets un entès no saps valorar ben bé la seva importància, valor artístic, etc. (i jo no sóc una experta en res…)
Vull destacar una sèrie de museus per als qui encara no hi ha anat us serveixi d’informació útil, museus que estan en aquestes ciutats: Copenhaguen, Londres, Berlín, Amsterdam, Milà, Roma, Florència, Barcelona, Tarragona, Santiago de Compostela, Madrid, Gernika.
10. Museu de la pau de Gernika, petit i modest però molt interessant i amb un espai per poder “reviure” el bombardeig de la ciutat i així entendre millor com es va sentir la població. GERNIKA
9. Museu d’Història de la Ciutat. Agafes un ascensor que et fa baixar 2.000 anys per poder visitar la ciutat de Barcelona quan encara es deia: Barcino. BARCELONA
8. Museu d’Història de Catalunya, fa molts anys que no hi vaig i pot ser si hi torno estarà en una posició més elevada. Tinc molt bon record. BARCELONA
7. Museu del camp de concentració Sachsenhausen, té espais perfectament conservats i pot posar els pels de punta. Sobretot és tracta d’entrar, veure i conèixer. BERLÍN
6. Museu d’Història de Berlín, es tracta d’un museu enorme que fa un repàs molt acurat de la història de la ciutat. Si es vol veure sencer és recomanable anar un parell de tardes, si no es millor escollir només una part. BERLÍN
5. Museu d’Història Natural de Londres, és molt complet: parla de la terra, dels animals i de les persones (reproducció, genètica, etc). S’ha d’anar amb molt de temps perquè totes les parts són molt interessants, i provoca enveja sana respecte al nostre museu de la ciència. LONDRES
4. La Casa de Anna Frank. Entrar a la casa feta museu és reviure una part de la història dels jueus i de la ciutat d’Amsterdam, però sobretot de la experiència d’una família que va mirar de lluitar per sobreviure. AMSTERDAM
3. Museu jueu de Berlín. Em va agradar moltissim perquè et situa en la cultura jueva des de els seus inicis, poc a poc i amb sentit, ajudant així a entendre moltes coses. És un museu molt interactiu, i són molt bonics els seus arbres dels desigs on cadascú pot penjar un fulla. A més hi ha un monument a les víctimes del holocaust: una torre on un pot entrar i jo entenc que és tracta de entendre les seves sensacions. BERLÍN
2. El Museu d’Història del Poble Gallec. És bastant gran i parla de tot una mica: de les tradicions, els oficis, el territori, la família, la infància, etc. És més que complet però em va acabar de “enamorar” per el treball conjunt amb escoles. En una sala enorme hi havia exposat el treball d’investigació sobre “las rias” fet per alumnes d’institut. Em va semblar simplement genial. SANTIAGO DE COMPOSTELA
1. Museu imperial de la guerra. Per desgràcia les grans guerres mundials han marcat la nostra història i per tant és imprescindible conèixer-les per entendre el món on vivim. A vegades un llibre o una lliçó al institut no són la forma més atractiva per conèixer tot això, però aquest museu per mi si que ho és. L’últim cop m’hi vaig estar quatre hores, que no es van fer gens llargues sinó que tot el contrari. M’encanten els espais dedicats a que el visitant tingui experiències pròpies com la trinxera, el bunquer o la casa típica de família. Em fa gràcia que es dediqui un petit espai a parlar dels boyscouts. Crec que la millor part és l’exposició del Holocaust, és difícil endinsar-se en aquest espai i escoltar als que ho van viure en primera persona sense que et caigui alguna llàgrima. LONDRES
A més recomano visitar aquests museus de Barcelona, crec que primer de tot em de conèixer el que tenim més a prop, oi?: MACBA, Museu Marítim, Museu Tèxtil i Museu de la Xocolata.
D’història antiga i arqueologia recomano: Taula de Torralba (Menorca), La Vil·la dels Munts ( Altafulla, Tarragona), Museu egipci i d’història antiga, on està el bust de Nefertitis (Berlín), Museu Britanic (Londres) i el Coliseu (Roma). A Tarragona hi ha moltes coses que visitar però ja no recordo els noms. Està molt bé visitar els museus de la ciència de cada ciutat, jo lògicament conec el de Barcelona perquè de petita havia anat unes mil vegades, i també l’he visitat unes tres vegades des de que el van renovar. També estan bé el museu de ciència de Florència (un munt de coses de Leonardo da Vinci), i el museu de ciència de Londres està bé però per mi no és imprescindible.
Una petita llista de Museus que potser no són tant coneguts i a més són bastant modestos però que val al pena visitar: Museu Pau Casals (Sant Salvador, Tarragona), Museu víking de Dinamarca (prop de Copenhaguen), Museu de la Opera de Milà, Museu resistència holandesa (Amsterdam), Museu de la gran lògia maçònica unida d’Anglaterra (Londres), i Museu història de Milà.
Tot i ser més aviat exposicions també està bé deixar-se caure per: Palazzio Pitti, Galeria dels Uffici, La galeria de l’Acadèmia (Florencia) i El Prado (Madrid).
El museu del Chek Point Charlie a Berlín: he de parar-me dos minuts a parlar d’aquest museu perquè crec que és una vergonya, per com estan exposats els continguts i pel “manteniment” de les sales. Crec que els propietaris són uns lladres, perquè tot i que el contingut serà bo la forma és la pitjor. Són plafons i plafons posats de qualsevol forma i televisors d’hospital penjats per tot arreu que passen vídeos molts cops sense subtitulats. Està més que brut i per rematar-ho al final hi ha una foto del fundador ja mort amb una espelma (que a més no fa precisament poc que és mort), és molt cutre i no hauria de ser així perquè el visita molta gent i val 10 euros!
Relacions de dependència September 8, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 2commentsSeguint amb el tema de l’amor volia parlar de la cançó No de la Shakira, m’agrada molt com explica una mena de relacions on un dels dos manipula i fa mal a l’altre. On la “víctima” està profundament enamorada i no es pot desenganxar de qui li fa mal perquè sent que en depèn, tot i ser conscient de que allò no és bo. Però aquesta història un dia s’acaba: agafa força i ho deixa estar. És possible perquè ha estat sempre conscient i només li calia voluntat.
Parlo d’aquesta mena de relacions de dependència malalta, sense conèixer. Però tampoc sóc sucre! M’han fet mal però a un nivell molt més… bèstia (per dir-ho d’alguna forma). Potser per això quan alguna amiga m’explica que té una relació així i que està patint molt, veig que el patiment és cert però penso que és molt fàcil sortir-ne perquè no és perillós, només depèn de la voluntat d’un mateix i de l’amor propi que un es tingui. Hi ha relacions molt més dures on el marxar deixa de dependre d’un mateix i queda en mans de l’altre. Aquestes relacions on moltes dones s’han deixat la vida per poder fugir.
En definitiva crec que si una relació et fa dependre i patir d’aquesta manera no val la pena, mai, perquè això no té res d’amor.
Reaccions químiques September 4, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsAvui sortia la noticia de la publicació d’un llibre que parla de l’amor, de perquè ens enamorem, com, i per quan temps. Un altre llibre que parla d’aquest tema és: “Por qué amamos” de Helen Fisher, un llibre que jo tinc pendent i només en conec el que m’han explicat.
Tinc entès que homes i dones ens fixem i després valorem coses diferents, per exemple els homes potser valoren de la seva relació el bon sexe i les dones que les facin riure. A més l’amor està programat per durar 5 o 7 anys, temps que es trigava en formar una “família”. Quan ens enamorem el nostre cervell segrega tres substàncies de les que no recordo el nom, i se’ns activa la mateixa part del cervell que quan tenim por. Segons la Helen Fisher l’amor pot durar tota la vida però és molt difícil, depèn de la vida que porti la parella. Si tots dos tenen feines interessants, activitats independents a la parella i tot plegat els omple i a més es van donant canvis de tot tipus, llavors l’amor pot ser “etern”. És com que l’excitació de la por i al incertesa va renovant la nostra relació.
A molta gent li sembla trist que l’amor sigui com un resultat químic, és més no s’ho volen creure. Però a mi també em sembla romàntica la raó científica de perquè estimem, tot i que, el fet de que estigui demostrat que es pot acabar tant fàcilment em deixa una sensació de fredor.
La questió és que aquesta sensació tant agradable de voler estar amb algú, de necessitar els seus mimitos, la seva companyia, de riure amb ell o ella, i de tenir bon sexe, tot això es pot acabar en cinc o set anys. Això és molt poc temps i es passen volant. És una llàstima que una cosa tant bona probablement acabi tant aviat per una qüestió d’evolució…
