Els estius no són res sense…. mmmmmm August 30, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsAquests dies pensava: trobo a faltar alguna cosa…i no sabia el que. Després d’un estiu tant ple de viatges, experiències noves i bons moments amb nous amics i amb els de sempre, que em podia faltar? Finalment vaig caure: a si!!! Estudiar pels exàmens de setembre!!!!
Comencem pel principi de l’assumpte: suspenc alguna assignatura des dels 8 anys, de petita em costava molt parar atenció i l’escola on anava no ajudava gens. Després vaig repetir i anava al mateix curs que la meva germana, ella em va ajudar moltissim. A l’institut me’n sortia bastant soleta tot i que continuava suspenen algunes, igual que a la universitat.No sóc massa d’estudiar perquè sóc més d’acció suposo que per això l’únic excel·lent de la carrera l’he tret a les pràctiques. La carrera m’ha agradat molt, no era la meva primera elecció però estic molt contenta d’haver anat a parar a Pedagogia.
Fets: 16 estius tenint que estudiar ni que fos una miqueta i alguns cops molt.(sempre he tingut l’opció de setembre perquè vaig fer BUP)
Resultat: no ha estat tant dur.
A qui no veig massa aquest dies és al Lluís perquè ell si que te la sort de tenir exàmens de setembre, ;p. Així que des de aquí li envio un petonet al meu solet!
muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuua!!!!
Quan es posa el sol a Menorca… August 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsAhir m’estava mirant un dels mapes de Menorca del meu pare i em venien un munt de records al cap. Vaig anar-hi per primer cop a l’illa als 11 anys, em va agradar molt perquè les platges eren molt diferents a les d’aquí, per les festes, “es jaleo”, i a més els pobles em van semblar molt bonics com també Ciutadella. Vam començar a anar cada estiu però la cosa va anar canviant i molts cops a pitjor, em refereixo sobretot a les platges. Els primers anys no estaven tant “masificades” i l’aigua estava molt neta, però després durant un parell d’anys van deixar que els cales s’omplissin de petits vaixells de vela o de motor i tot estava massa brut. L’últim cop que vaig anar, fa tres anys, ho vaig trobar tot més net i tranquil però no era temporada alta.
No m’agrada veure l’illa tant a rebentar i que a més els preus de tot pugin i pugin. No m’agrada a rebentar perquè perd l’essència: la pau i la calma que li caracteritzaven. Sembla que les persones sempre ens esforcem en rebentar-ho tot, entenc que per als menorquins, i per altres que no ho són, els hi surt molt rentable omplir de gent el que ja no es pot ni omplir, però crec que mai s’ha de perdre el nord.
Demà marxem cap allà, només hi estarem tres dies. Anem la Carmeta, la Clara, el Marc i jo, genteta del cau. Amb la intenció de gastar els poquets diners que ens queden en llogar motos i després dormir per les cales. Com anem a finals d’agost espero que puguem trobar ”l’ essència” de la que parlava.
Per si algú hi va, faig una miqueta de resum del que val al pena veure i sobretot recomano no anar en ple mes d’agost!
Pobles: tots clar, però el més especial Fornells. A mi em porta mil records perquè és on anava jo i per tant on tenia les amigues i etc. Però recomano anar perquè és dels més macos, pel far, per la badia, etc. A més està el millor restaurant de l’illa: Es Cranc, clar que s’ha d’anar amb la butxaca bastant plena! També és molt maco Binibeca però es prefabricat i llavors, per mi, perd una mica d’encant.
Llocs per visitar: La Taula de Torralba, un llaciment perfectament conservat. Crida l’atenció per lo gran que és.
Ciutat: és molt més maca Ciutadella que Maó, ni punt de comparació. S’hi menja molt bé (Caldereta), hi han moltes botigues i té un port molt maco.
Platges: totes, totes, totes!!! Però bé si s’ha d’escollir, doncs la Macarella i la Macarelleta (només s’hi arriba a peu), Cala’n Bruch, Son Bou, Santo Tomás (hi ha una part nudista), les platges del Nord (aquí un es pot recobrir tot el cos d’una sorra que va bé per la pell), cales properes a Binibeca, cala Blanca (colonitzada pels anglesos), etc.
Coses a fer: estar per les festes d’algun poble, anar amb compte amb els cavalls i beure molta Pomada! Bones festes les de Ferreries. M’han dit que per Sant Joan són molt xules les de Ciutadella.
Menjar: Ensaïmada i formatge.
L’illa ens epera!!!! (als que la vulguem tractar bé, clar…)
Bons i mals exemples August 23, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes d'educació, Cosetes de política i societat , add a commentAquest matí anàvem al metro quan he començat a sentir una cançó que conec, una cançó que va molt bé per fer fileres amb nens de dos o tres anys. L’estava cantant un noi a la seva filla petita. M’ha sorprès molt agradablement perquè era un noi estranger, segurament sud americà i estava cantant una cançó d’aquí, en català.
M’ha agradat el que he vist per diversos motius. La gent diu que els nou vinguts no fan cap esforç per integrar-se, però primer de tot no és pot generalitzar i segon crec que és una qüestió de temps i de que passin una o dos generacions.
Aquest noi en concret estava fent “l’esforç” de cantar una cançó en un idioma que segurament ni parla. Segurament ho feia perquè la nena l’ha après a la llar d’infants i li agrada molt; a més li recorda que d’aquí a pocs dies tornarà al cole, i així es va familiaritzant amb la nova rutina.
Crec que si vas a un lloc has d’aprendre la llengua d’aquell lloc, per mi això és com que dos i dos fan quatre, però també s’ha de dir que la situació d’un immigrant molts cops es bastant difícil. Aquí molts cops no aprenen català per manca de temps i de relació amb catalans, els hi és difícil trobar l’espai i el moment. Per això crec que aquest noi feia un “esforç” per integrar-se a ell mateix i a la seva filla. També li podria haver estat cantant una cançó del seu país, cosa que també trobo molt positiva perquè mai s’han de perdre les arrels, però no, li cantava la del tren petitò.
Un tren petitò, que corria que corria
un tren petitò que corria sense por
I qui vulgui pujar que s’afanyi que s’afanyi,
i qui vulgui pujar que s’afanyi que se’n va!
Després hem anat a un bar a dinar i s’ha donat una situació que m’ha angoixat bastant. Un nen de uns quatre o cinc anys ha agafat una rabieta, el pare en comptes de deixar-lo estar i no fer cas s’ha començat a posar cada cop més agressiu, cosa que ha fet que el nen cada cop crides més. Evidentment les seves amenaces no han servit més que per posar al nen més nerviós, a arribat un punt que dubto que la criatura sàpigues ja ni perquè plorava. Segurament era una mescla de rabieta de nen malcriat i cansanci crònic. Mal criat pels seus pares ja que un no neix així, el fan així.
M’ha sorprès que el pare li digués: “no le levantes la mano a tu madre”. Que vol que faci si un dels seus referents és tant agressiu? És el que aquest nen veu a casa, ni més ni menys. I quan me aixecat per anar al Wc i la tempesta ja havia passat, me mirat al nen i com no: als seus quatre o cinc anyets encara li donaven el menjar a la boca! Després es sorprenen de les rabietes, de les males paraules i de perdre el control sobre el seu fill. A mi el que si que em sorprèn la poca vista d’alguns pares.
Desde Londres August 5, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , add a commentCom el teclat es estranger hi hauran faltes, disculpin les molesties.
Hem passat tres dies super macos a Amsterdam, es una ciutat de conte de fades per com son els carrers i les cases. El “barrio rojo” es exactament com l’imaginava, pero no per aixo deixa de ser impactant que les dones s’exposin en vitrines. Vam entrar a un coffee shop, per dir “hem estat”, pero com no fumem ens van dir “bye bye”.
Ara estem a Londres, i despres de beure mes d’una ampolla de vi m’ha arribat la inspiracio per fer aquesta canco (es un plagi):
podreis tener el Tamesis
podreis tener el Big Ben
podreis tener el British Museum
pero al lelgra al chino aqui no hay pan
vaya vaya
aqui no hay pan chino
no hay pan chino
Podreis tener el Camden
podreis tener el Natural Museum
podreis tener Trafalgar
pero al llegar al chino aqui no hay pan
vaya vaya
aqui no hay pan chino
pan chino
podreis tener el Imperial War Museum
podreis tener el Covent Garden
podreis tener la Jamboree
pero al llegar al chino aqui no hay pan
vaya vaya
aqui no ha pan
pan chino
I dema ens espera un dia molt frik, perque ens anem de visitants a la Jamboree mundial. Aqui a Londres s’estan celebrant els 100 anys de l’escoltisme, i nosaltres hi participarem com a visitants.
Pel meu pais, per l’escoltisme i pel meu agrupament. Paraula escolta!
Mendata’07 August 1, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so farS’han acabat les meves vacances a Euskadi (primer ruta i després camp de treball) i la veritat es que tot ha estat super bé, per això em vaig marxar una miqueta trista. L’últim matí ningú em va despertar, em vaig girar i el llit de l’Helena estava buit, em faltava ella dient: “Venga catalana, buenos dias!!!!”, “Venga levantate catalana!!!!”, “Catalana vaaaaaaaaa!!!!”. Així era cada matí de les últimes dos setmanes.
El camp de treball estava al municipi d’Arratzu a prop de Gernika, i nosaltres dormíem a l’alberg de Mendata també dins de la vall. El nucli del poble tenia unes deu cases, per suposat cap botiga ni super però això si tres bars! Els participants érem joves de 18 a 24 anys, de Catalunya (només jo), Euskadi, Murcia , Zaragoza, i també de França, Àustria, Alemanya i Corea. L’idioma oficial l’anglès, puc dir que em defenso molt millor del que em pensava.
La gent era molt maca i vaig fer molta més amistat amb els que parlaven en castellà per la facilitat que dóna l’idioma, però també vam compartir moltes coses amb la Chie, la Dona i la Anais, i els altres. De seguida li vaig posar un sobrenom a quasi tots, van ser ben acollits i a alguns els van deixar de dir pel seu nom, per exemple: Markel va passar a ser el friki, la Chie la marmotilla, la luisa la 3 points, etc. A més vaig ser dels pocs que van portar música però els meus companys van aguantar estoicament escoltar Obrint Pas quasi a diari (no només ho posava jo sinó que també el basc friki i les austríaques).
El treball es feia a una excavació anomenada Castro de Arrola, fa anys que s’hi treballa i encara queda tot per fer. Aquest estiu no s’ha avançat gens per culpa d’un equip d’arqueòlegs incompetents. Aquesta falta d’organització i la manca de respecte d’ells cap a nosaltres va fer que la meva motivació pel treball fugis, tot hi així he après una miqueta. Ara quan vagi a visitar altres runes o les que ja conec valoraré més la feina que suposa treure-ho tot, restaurar, mantenir, etc.
Les activitats de lleure han estat molt bé, sobretot les que tractaven del coneixement de la cultura basca. Vam jugar al fronton, vam aprendre quatre danses d’allà, vam visitar una granja de cabres per veure com es feia el formatge, i un molí; vam veure un entreno d’un esport on una mula o un burro carreguen pes i també vam visitar l’exposició de la vida als caserios. A més he après algunes paraules com maite zaitu, eskerrik asko, ongi etorri, aita, ama, kroketak, irteera, kaixo, agur, ondoloin, etc.
Recomano a tos participar en algun camp de treball, per conèixer gent, per divertir-se molt i per aprendre de la feina que es fa. Però també recomano passar-se per Euskadi, vistar Donosti i Bilbo, com també El valle de Leizaran, Hernani, Deba, Zumaia, Getaria, Mutriku, Ondarroa, Bermeo, Gernika (el museu de la pau i l’arbre), i com no pujar cap a Mendata i rodalies. M’ha enamorat del país per què l’entorn natural és impressionant i la gent molt amable.
Agur!
