“Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria”. Ruta de Pioners a Euskadi July 12, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes d'educació, Cosetes personals , 4commentsNomés fa unes hores que estic a Barcelona i ja ho trobo a faltar tot: als nois, a la Carmeta, la ronya, les motxilles, les cançons, etc. Quan penso en la ruta, els dinars, les estones de descans, les activitats i les nits penso en les cançons que ens han acompanyat, sobretot en aquestes: “Que trabaje el rey” de Skaparapid, “Rojitas la orejas” de Fito, i sobretot sobretot sobretot “La lluna” de Ken Zazpi, ens ha agradat molt a tots.
La ruta ha sortit segons el previst perquè hem fet els quilometres que s’havien de fer, el dia que tocava i a tot arreu hem tingut lloc per dormir. La majoria de llocs on hem passat la nit han estat esglésies, i la veritat es que ens han deixat molts bons locals i ens han donat plena confiança, estem molt agraïts. També vam dormir a uns frontons, a dos caus, a dos albergs i a un Gaztetxe. La gent en general ha estat molt amable i hem pogut intercanviar opinions i conèixer així el país a partir de la seva gent.
No hem tingut cap accident greu, tot i que hem anat quatre vegades al metge perquè l’Adrià és massa agosarat i jo massa irresponsable amb la meva salut (quins dos…). El paisatge d’Euskadi és realment preciós, molt verd. Però les platges també són molt boniques; no les hem gaudit massa perquè el temps no acompanyava.
Hem rigut moltissim, perquè a cada noia que passava L’Adrià deia: moooooooossa!!!; el Joaquim té una mescla d’humor català i angles que et trenca; la Carmeta i jo ens rèiem de tot tot tot, i no hi ha res com riures de tot, fins i tot de quan no tens res a fer i el teu plan és burxar-te el nas. I també ens hem rigut molt fent rimes amb cançons que parlàvem de la ruta i també de la Gemma la nostra winnie merda, de Paris (Paola), del Hamster (Adriana), de la Punka semada (Neus), o de l’Albeta. Un altre motiu per riure va ser anar fent camí escoltant:; “agila roja llamando…” eren els gualkis (no sé com s’escriu) dels nostres nois friks. Hem patejat molt, a molt bon ritme, sense queixar-nos, amb esperit positiu i gaudint molt del paisatge. Quan veiem una pujada molt bèstia dèiem: ahí va Ainhoa!!!! I cap a munt, “cual” vascas.
No hem après molt euskera però hem fet un vocabulari propi de la ruta: cual, es molt serio, burxat el nas, mossa, etc. A més ens hem convertit en l’Espluga Killa, perquè vam ballar bastant regeeton!!! Fa una estona tenia molta necessitat de fer una cosa , així que he agafat el mòbil i li he enviat un missatge a la Paola, només li deia: peeeeeeeeeeeeeeeeeerrrra. Jajajajaja. I fa res el Joaquim m’ha enviat un missatge, ell ja està l’acampada i demà ens veurem allà.
Quina llàstima que el dia de demà no començarà amb la Carmeta i jo cantant als pioners: bon dia, bon dia, bon dia de matí, la lluna s’amaga i al sol deixa sortir! Que trist…
“Ves i digali a la pluja que no torni a venir,digali a la soledat que no la vull avui.
Ets la soga que m´aguanta i m´ofega al mateix temps
la que em va fer néixer els somnis, la que me´ls fa malbé.
Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria,
i es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania,
un somrís que m´ha ferit pel patiment que per tu ploro,
ja s´ha apagat tot el meu foc,
no ets la única estrella de la nit, no ho ets!
Digues que el que ara sento no és de veritat,
tot el que no som per creure, per creure en un instant.” Les fotos als fotologs de la Carmeta, l’Adrià, la Neus. I suposo que pròximament a Joaquim, Paola, i Gemma.
