Rius de gent… June 4, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsConec molts dels grups que fan i feien roc català, però en realitat mai he estat una super fan. Tot i així a casa hem escoltat molt de Sau i Sopa de Cabra, i la veritat és que aquest dos grups m’agraden. És una llàstima que ara aquest espai de música, el roc català, estigui una miqueta mort, o això em sembla a mi. Una llàstima perquè majoritàriament són o eren grups amb bones lletres i que feien bona música. No sé que em dóna últimament per les cançons, però no em puc resistir de deixar aquesta lletra…
Podré tornar enrera (Sopa de Cabra)
Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet l’aventura d’una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent,
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants;
corren sols seguint pistes per trobar el refugi de l’acció
d’un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn que
de vegades quan s’apaga el primer foc pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat, cremats per la veritat
i criden:
Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard.
Són germans d’un camí que no ha tingut mai sortida ni final;
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d’una bandera bruta i plena de sang que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somnien il·lusions fent himnes de cançons
i criden:
Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard.
