Un post molt breu però totalment imprescindible June 9, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsHe de confessar que sóc un desastrito i em vaig oblidar del cumple de la meva tata Flor. Va ser el 18 de maig, jo estava molt pajara i enfeinada, i tot i que ella em va deixar indirectes aquí al bloc no em vaig adonar…
Perquè ho explico aquí? Doncs perquè ella segueix el bloc i espero poder recompensar-la una miqueta amb aquest escrit, espero que li faci il·lusió que li digui ara i aquí : muchas felicidades tata!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Penseu que no és una tata qualsevol, és: molt carinyosa, molt divertida, molt organitzada, i sobretot molt bona persona. A casa seva em sento realment a gust per el bon gust que té per decorar-la, per el menjar que em fa, i també clar per José Manuel (que quan talla el pernil no es queixa de la meva impaciència i del meu zero auto control davant un plat d pernil a mig omplir encara) i la meva Luchi; i com no per la Tula i Chester. Formen una família molt maca. A ella no li he dit mai però a d’altres persones properes si que els hi comentat, que la meva tata Flor és per mi tot un exemple, i m’he l’estimo molt. Penseu que tant a mi com a al Nuri ens va fer de tata tata, del que s’entén per tata: venir a viure a casa per fer-se càrrec de nosaltres els nostre primer any de vida, i crec que això també crea un vincle.
Mil besets tatiiiiii!!!!!!!
(el post l’he posat a cosetes personals, dies com avui em falta un apartat de : cosetes realment importants)
“Tengo el presentimiento de que empieza la acción, y las mujeres somos las de la intuición!” June 9, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so far
La Nuri i jo intentem fer la bossa pel finde, cadascuna la seva clar, però sembla impossible!!!! Anem posant cançons que ens agraden molt i tot seguit comencem a improvisar coreografies al menjador: tota una vida així!
De petites vam “xupar” molt d’Alaska i Mecano, i també de Miguel Bosé, tot influencia de la nostra tia de Barcelona que a més ens feia cues a l’estil de l’Alaska. Després vam compartir la nostra passió preadolescent per Take That, i no renego del meu passat, és més, puc escoltar de nou el CD’s perquè encara m’agraden aquelles cançons. I tot i que de grans els gustos han anat variant ella em marca molt, com per exemple amb els gust per la música de Bumbury o de Shakira, ja m’agradaven però ella ha fet que m’agradin molt més (En general la Nuri és principi i final a la meva vida, només he viscut 13 mesos d’aquesta sense ella. Aquella coseta petitona i esquifida va treure’m el protagonisme ben aviat, però sort que va venir…)
M’agraden moltissims estils perquè crec fermament que no cal tancar-se en res, jo per exemple gaudeixo una barbaritat en un concert de Obrint pas, però també m’encanta que arribi el finde per acabar ballant molt molt motl de regeeton amb les amigues; a casa: Nena Daconte, Shakira, Bumbury, Sopa de Cabra, Dr. Calypso, Julieta Venegas, i molta bachata. Aquesta última per influencia de la meva mare, cal tenir en compte que entres a la seva botiga o a casa seva i sembla que estàs de viatge a Cuba.
No sé que té la música que ens atrapa…
(conte enrera: falten just 4 mesos per el concert de Héroes)
