Una miqueta de tot! June 28, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , add a commentLa Clara , la Carmeta i jo (tres firks del cau) vam anar cap al Canigó en 4×4 amb els companys del Centre Excursionista d’Esplugues, vam acampar molt a prop del refugi i cap a les 21h començàvem a pujar cap al cim. Vam trigar un parell d’hores, les vistes tot i ser nocturnes eren realment espectaculars. Un cop al cim no vaig veure res de res: res de paisatge i ni tampoc la creu; per què? Perquè estava tot massa fosc i perquè hi havia més gent a que a Les Rambles!!!. Però aquesta sobre població al cim crec que és positiva perquè es nota que som molts els que volem aprofitar la celebració del Sant Joan per recordar o reivindicar el que som.
En resum van ser dos dies molt macos, molt divertits i em vaig sentir molt a gust amb les meves companyes , per suposat, però també amb la gent de CEE. Al nostre cotxe anàvem nosaltres tres, l’Albert i la Montse (és una mare del cau). I quan ja arribaven a Esplugues, per repartir la flama als pobles de la comarca, fèiem broma dient: tornem enrere??? Perquè tot i com estàvem cansats no vam deixar de parlar ni un minut en tot el viatge i la conversa cada cop es posava més interessant!
Per una altra banda el meu braç va millorant però ara ja porto massa estona escrivint i ja comença a queixar-se, a més m’he de “posar bona” a la força perquè demà a la nit marxem de ruta cap a Euskadi, patejarem pel Valle de Leizaran , i després de poble en poble, ens esperen: Hernani, Donosti, Orio, Zumaia, Deba, Mutriku, Ondarroa, Gernika i Bilbo….quin fart de caminar!!! Però la veritat és que jo personalment tinc moltes ganes, sempre tinc ganes de marxar de campaments perquè em serveix per aïllar-me totalment de la “meva” civilització, és sortir, apagar el mòbil i oblidar-me de tot, o de quasi tot. Fem aquesta ruta per tancar una etapa dels nois i noies que deixen de ser Pioners i passen a Caps. Caminarem de poble a poble per conèixer pam a pam el territori i la seva gent, ens haurem d’esforçar molt però val la pena.
Bones campaments, rutes, camps de treball i colònies per tots els que marxem aquesta dies!!! (I recordem tots: a gaudir de cada moment i de cada company, a tenir molta paciència amb els nens i nenes, i a respirar tranquils quan les criatures i no tant criatures estan més macos: dormint!)
Al Canigó: per sobre dels núvols, a tocar de les estrelles June 25, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , add a commentTenia moltiiiiiiiissimes ganes d’explicar la sortida al Canigó, i també els actes que fem cada any al cau, i la revetlla a l’eixample, que organitzava ERC i Jerc. Però no podré perquè només tinc el braç esquerra i escric a un ritme desesperant!!!! No és res greu, ha vingut de cop i sense motiu aparent, però m’he d’estar amb el braç dret immobilitzat quatre llargs dies.
Almenys la Carmeta ja està escrivint, per capítols, com va anar la nostra celebració pels Països Catalans.
COMUNICAT DE LES GERMANES DE SALVADOR PUIG ANTICH June 21, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 5commentsAvui m’ha arribat aquest comunicat per e-mail i el penjo aquí per fer una miqueta de difussió. Faig difussió perquè la història d’un país s’ha de tenir sempre present per no cometre els mateixos errors, i la justicia ha d’estar per sobre de tot; també per respecte a totes les famílies que van patir durant la dictadura, que de fet van ser la majoria en major o menor mida.
Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l’any 1973, un Tribunal
Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre
germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats
de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34
anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial
que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens
trobem en la mateixa situació. L’equip d’advocats que ens representa ha
treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria
de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha
presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es
requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar. Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van
realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala
cinquena militar del Suprem. D’ells depenia un acte reparador de justícia
i no ho han volgut així. Davant d’aquesta indefensió decebedora que avui
ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema
dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts
d’altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que
encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el
futur. No podrem mai.
Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la
revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu
temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el
nostre germà.
Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l’ànim i el suport que
ens fan arribar innombrables persones i col*lectius. La societat en
general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà
no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes
poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no
som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que
hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda
injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava
el garrot amb el vistiplau d’un sistema judicial corrupte, indefensable
des de la perspectiva dels temps que vivim.
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
Últim dia de cau June 17, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes d'educació, Cosetes personals , 7comments12h arribo, sóc la primera i començo a revisar una tenda.
12’15h truco al Jordi: que fas que no vens??? I els altres????
12’30 arriba el Jordi, i en poca estona el David.
14h ja hem revisat els cinc iglús, el Jordi ha marxat pq els seus pares fan 25 anys de casats, i ens anem al Caprabo a buscar una pizza, anem parlant del cau i de l’any que ve… Dinem veient els Simpson. (penso que conec al David des de que era un enano d’uns 13 o 14 anys, ha canviat)
15h arriben la Claudia, la Irina i la Carmeta. Fem consell: sant Joan, campaments, reunió de pares, etc.
16’00h els pioners van arribant. Comencem a fer cau, Euskadi per aquí Euskadi per allà, i finalitzem el traspàs: diuen que un cap ha de venir tots el dissabtes , excursions, campaments, consells, festes, tenir càrrec, etc. Ja tenim bones intencions!
18’05h tinc un conflicte amb l’Adrià, tots dos som molt temperamentals.
18’10h comencem els jocs d’aigua.
18’20h l’Adrià ja m’ha tirat un cubell d’aigua, li declaro la guerra i iniciem una batalla campal d’aigua i pintura.
19’00h ja estic xopa, la Carmeta va fent fotos i la Claudia em tira per sobre un munt de colacao
19’01h els follets s’hem tiren a sobre per llepar-me el colacao.
19’02h ara llepen el terra
19’05h em vaig a la dutxa (tenim un cau de luji luji)
19’25h arriba la clara, estava a una comunió i va molt maca, entra la WC i em mira i diu: com t’agraden aquestes calcetes de nena, amb pollets enamorats i de color rosa?????
19’40 marxo del cau, dic adéu a tots que estan fora al carrer, m’allunyo i ho deixo enrera.
Es pot saber que fa la gent els dissabtes a la tarda?????? Després de sis anys de reclusió he perdut l’autonomia, però bé una reclusió voluntària que m’alegro molt d’haver viscut.
Mentre escric aquest post escolto “Mentides” de Pirat’s Sound Sistema, em vaig enganxar a aquesta cançó per campaments de Setmana Santa.
Per cert: aniré com a visitant a la Jamboree mundial!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
100 anys de friks scouts!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (fa dos anys vam estar a la Eurojam també al Hylands Prak)
Avui festa de Les Jerc a Les Corts!!!!!! June 16, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 3commentsBon dia!!!!
Avui a Les Jerc de Les Corts ens espera un dia molt intens, celebrem que el casal fa 18 anys!!! És per això que hem preparat una festa amb xocolatada i jocs infantils, i més tard sopar i concert. Esperem que entre tots surti una festa ben maca!!!
“Les JERC de Les Corts fem 18 anys, 18 anys de lluita per la independència i el socialisme. 18 anys d’intensa activitat en defensa dels drets dels joves de Les Corts. Perquè defensem fermament els drets del jovent cortsenc hem dut a terme campanyes (i hem participat en actes i plataformes) en favor del dret a l’habitatge assequible i digne, a la promoció de l’associacionisme infantil i juvenil, la cura per un mateix, la defensa de la nostra llengua, i molt més.
Des dels nostres inicis ens hem organitzat per defensar allò que creiem que és just, enfrontant-nos si calia a les més altes instàncies de l’Estat: ja l’any 92 vam reivindicar l’ús públic de les instal·lacions del Quarter del Bruc, campanya que hem tornat a engegar fa poc fins portar aquesta demanda al Congrés espanyol.
Precisament perquè som joves i volem defensar el jovent del barri, el 1989 vam contribuir a perfilar una plataforma que reunís totes les associacions infantils i juvenils de Les Corts, per a poder treballar conjuntament amb elles en favor del lleure alternatiu i de qualitat i pel foment de l’associacionisme cortsenc. Després de tants anys encara és per nosaltres una prioritat mantenir relacions amb el teixit associatiu de Les Corts, participant conjuntament en tota mena d’actes i portant les inquietuds de les entitats al districte.
Tots aquests anys hem mantingut una actitud positiva però lluitadora. La nostra militància ha estat constant, coherent i compromesa. És per tot això que hem de celebrar la nostra majoria d’edat com a casal, perquè han estat ja divuit anys de molta feina, de molt d’esforç i de molta lluita pels drets de tots i totes en el marc d’un projecte de país lliure, independent i socialista.
Suma’t al jovent independentista del barri!”
Addelah i Adi June 13, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 3commentsSeguin una mica la proposta del Marc m’animo a parlar de l’Àfrica. Parlaré de dos nois que conec personalment, són alumnes meus de la Llumeneta, associació on dono classes de castellà. El seu país és el Marroc i es diuen Addellah i Adi; tenen uns quaranta anys, són cunyats i treballen a la obra. El primer porta aquí gairebé sis anys i l’altre només uns mesos.
Avui aprofitant l’estona de conversa els hi he proposat parlar de com és la vida al seu país d’origen. M’han explicat moltes coses de la situació que es viu a “casa seva”. Tots dos són d’un poble que es diu Ksar Akaroz fronterer amb el Sàhara. Segons m’han explicat el Marroc està dividit en tres comunitats: àrabs, berebers i saharauis, ells pertanyen a la segona. Diuen que els que millor viuen són els àrabs, perquè desprès de la guerra amb els espanyols van organitzar el país de tal forma que els més avantatjats en tot fossin ells. De totes formes afirmen que viure bé, el que s’entén per bé, només ho fan el rei i els treballadors del govern. No els hi agrada el seu rei actual ni l’anterior, afirmen que són males persones que estan perjudicant molt a tot el poble marroquí. Crec que tant l’Addelah com l’Adi estarien d’acord amb al independència del poble saharaui; ells viuen a la frontera i per tant estan molt sensibilitzats amb aquest conflicte. Tot i que opinen que el poble saharaui està tenint molts ajuts exteriors, i la situació de la seva zona, la bereber, també és molt difícil. De fet, els hi fa mal parlar de tot això, de totes les guerres que han patit amb francesos i espanyols, i ara els conflictes interns; diuen que el seu poble ja ha patit molt i que estan farts.
Al seu país tenen escola gratuïta però no sanitat pública i els sous són extremadament baixos (fent de paletes cobraven l’equivalent a un euro la hora); m’han explicat que cobraven el mateix que un mestre però que el mestre sempre treballa i ells una setmana si i una altra no. Les cases són barates però la roba i els llibres escolars no. La seva zona està totalment deixada de banda: al seu poble no van tenir escola fins al 1985! I tot i que la vida és millor a la zona àrab no es van plantejar d’anar-hi a viure perquè el que realment volen són més drets, poder optar a contractes fixes i tenir seguretat social.
I ara que? Doncs treballen també de paletes, l’Addelah ja té papers, s’ha comprat un pis a Tarragona i en breu vindrà la seva família. Però l’Adi tot just comença el llarg camí d’arribar a un país nou, aprendre la llengua, trobar feina, estalviar, mirar d’aconseguir un contracte per arreglar els papers i amb sort tenir a la seva família aquí en tres, quatre o ves a saber quants anys. De moment aquest estiu marxa un mes de vacances al Marroc. Ells dos són dels que mai falten a classe, són persones obertes i amables, a més són prou propers com per a què tot i la dificultat del llenguatge ens puguem fer bromes i riure’ns els uns dels altres. A vegades m’intento posar en la seva situació i veig que ha de ser realment dur, estan molt lluny de tot el que més valoren, en un lloc estrany i a vegades ranci. S’estan esforçant i això poc a poc tindrà el seu fruit, poc a poc, poc a poc.
Un post molt breu però totalment imprescindible June 9, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsHe de confessar que sóc un desastrito i em vaig oblidar del cumple de la meva tata Flor. Va ser el 18 de maig, jo estava molt pajara i enfeinada, i tot i que ella em va deixar indirectes aquí al bloc no em vaig adonar…
Perquè ho explico aquí? Doncs perquè ella segueix el bloc i espero poder recompensar-la una miqueta amb aquest escrit, espero que li faci il·lusió que li digui ara i aquí : muchas felicidades tata!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Penseu que no és una tata qualsevol, és: molt carinyosa, molt divertida, molt organitzada, i sobretot molt bona persona. A casa seva em sento realment a gust per el bon gust que té per decorar-la, per el menjar que em fa, i també clar per José Manuel (que quan talla el pernil no es queixa de la meva impaciència i del meu zero auto control davant un plat d pernil a mig omplir encara) i la meva Luchi; i com no per la Tula i Chester. Formen una família molt maca. A ella no li he dit mai però a d’altres persones properes si que els hi comentat, que la meva tata Flor és per mi tot un exemple, i m’he l’estimo molt. Penseu que tant a mi com a al Nuri ens va fer de tata tata, del que s’entén per tata: venir a viure a casa per fer-se càrrec de nosaltres els nostre primer any de vida, i crec que això també crea un vincle.
Mil besets tatiiiiii!!!!!!!
(el post l’he posat a cosetes personals, dies com avui em falta un apartat de : cosetes realment importants)
“Tengo el presentimiento de que empieza la acción, y las mujeres somos las de la intuición!” June 9, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so far
La Nuri i jo intentem fer la bossa pel finde, cadascuna la seva clar, però sembla impossible!!!! Anem posant cançons que ens agraden molt i tot seguit comencem a improvisar coreografies al menjador: tota una vida així!
De petites vam “xupar” molt d’Alaska i Mecano, i també de Miguel Bosé, tot influencia de la nostra tia de Barcelona que a més ens feia cues a l’estil de l’Alaska. Després vam compartir la nostra passió preadolescent per Take That, i no renego del meu passat, és més, puc escoltar de nou el CD’s perquè encara m’agraden aquelles cançons. I tot i que de grans els gustos han anat variant ella em marca molt, com per exemple amb els gust per la música de Bumbury o de Shakira, ja m’agradaven però ella ha fet que m’agradin molt més (En general la Nuri és principi i final a la meva vida, només he viscut 13 mesos d’aquesta sense ella. Aquella coseta petitona i esquifida va treure’m el protagonisme ben aviat, però sort que va venir…)
M’agraden moltissims estils perquè crec fermament que no cal tancar-se en res, jo per exemple gaudeixo una barbaritat en un concert de Obrint pas, però també m’encanta que arribi el finde per acabar ballant molt molt motl de regeeton amb les amigues; a casa: Nena Daconte, Shakira, Bumbury, Sopa de Cabra, Dr. Calypso, Julieta Venegas, i molta bachata. Aquesta última per influencia de la meva mare, cal tenir en compte que entres a la seva botiga o a casa seva i sembla que estàs de viatge a Cuba.
No sé que té la música que ens atrapa…
(conte enrera: falten just 4 mesos per el concert de Héroes)
El bastaix June 7, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsAhir vaig a acabar el llibre de La Catedral del Mar. Que dir??? He trigat molt, i no només perquè és llarg sinó també perquè des de el primer paràgraf em va agradar molt, així que l’he llegit poc a poc. A més l’he deixat parat dos setmanes per trobar el millor moment per dedicar a l’últim capítol i acomiadar-me de l’Arnau Estanyol.
M’ha omplert molt perquè explica amb molt detall trets del nostre país i la seva història; de les costums antigues, dels oficis, de la terra, de les lleis i de Barcelona. A més les històries dels personatges estan plenes de passió, d’amor i desamor, de compromís i lleialtat. També he de dir que he patit molt amb els abusos que patien les dones, però bé, això també és part de la nostra història.
Arnau és una persona valenta , lleial, i compromesa. Tota la seva vida està vinculada a Santa Maria del Mar, en primer lloc s’hi apropa buscant una mare amb qui parlar, i més tard es fa bastaix, carregant així les pedres per a la seva construcció. Finalment, des de una situació més acomodada fa aportacions econòmiques.
És un llibre que recomano a tothom! L’he viscut molt perquè fa sentir, sentir coses boniques i també d’altres més tristes, però omple molt en tots els sentits. Em vindria de gust explicar tota l’historia amb les meves pròpies paraules però suposo que llavors, per a qui encara no l’ha llegit, perdria la gràcia.
Per cert, el vaig voler llegir perquè aquesta església sempre m’ha agradat molt, creia que era un edifici màgic, i això que no ho coneixia tot! Si algun dia tinc fills els hi llegiré, poquet a poquet, com un conte de bona nit.
Aprofito el post per dir que … avui és el cumple del Lluís, moltes felicitats vida!
S.O.S. Sagrada Família June 6, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 1 comment so farAvui he rebut aquest e.-mail i el penjo aquí per fer una miqueta de difusió. Dediqueu un minut a això!!!!
Hola,
He tingut notícia de que el govern de l’Estat Espanyol ha aprovat un projecte que posa en greu perill el Temple Expiatori de la Sagrada Família (i la Pedrera), l’obra mestra de l’arquitecte Antoni Gaudí, a Barcelona. El projecte en qüestió és la construcció imminent d’un túnel per a un tren d’alta velocitat (TAV) que passarà per sota de la façana principal de l’edifici. Considero que donada:
1. La vulnerabilitat i el pes d’un edifici tan singular com aquest.
2. La naturalesa inestable del sòl sobre el que s’assenta la construcció i el corrents subterranis que l’atrevessen.
3. Tenint en compte que el monument cada dia rep una mitjana de 7.000 visites diàries.
Vull fer-te arribar la meva preocupació sobre el desastre que suposaria que hi haguessin desprendiments parcials o fins i tot un esfondrament total del temple, ja que això podria causar moltes morts i afectaria un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Volia demanar-te que tu també omplis el formulari del web i facis sentir la teva veu als responsables del projecte i totes les institucions que poden fer alguna cosa per aturar-ho.
www.sossagradafamilia.org
Atentament,
