Històries d’Apoderats i el Màgic d’Oz May 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackEn aquestes últimes eleccions vaig fer d’apoderada, un cop més em va tocar en una escola situada en una zona prou benestant del barri, dintre del que ja és el barri de Les Corts. Per aquest motiu hi havien bastants “buitres” del PP i de CiU, i per cert, tots de molt avançada edat. Un any més semblava que el PP de Les Corts havia carregat a la seva militància en un geriàtric! Sort dels senyors del PSC que em van donar conversa i així el dia va passar més ràpid.
Un cop fet el recompte els presidents de les taules començaven a omplir les actes, i els membres d’una em van preguntar on podien fer constar una queixa que havia fet un ciutadà invident. Vaig trobar que aquella queixa era molt important però mentre comentaven on escriure-ho, un dels “buitres”, dels de barretina, se’m va tirar al coll en sentir la paraula queixa. Vaig intentar aclarir de que parlàvem però el president ens va tallar i va dir que ja ho faria constar de paraula.
Aquest senyor demana poder anar a votar sol i per tant que li donin l’autonomia que necessitava oferint també paperetes, per votar, en braile. I tenia i té tota la raó: per què les persones invidents han d’estar a l’espera que algun conegut i de confiança els hi acompanyi? Crec que és una queixa molt important i que s’ha de posar remei ja.
El fet és que finalment no va constar per escrit enlloc, perquè resulta que els polítics són uns interessats que van a la seva, però i el ciutadà que té presa per plegar i no dedica ni dos minuts a fer constar una queixa tant important? Aquest no va la seva? Tant que es critica als polítics dient que tots són igual d’interessats, però al cap i a la fi tots som persones, i de persones egoistes n’hi ha a tot arreu!
Continuant amb el tema de les eleccions però tirant més cap al poder i a les persones que governen els estats, les ciutats, els pobles, etc. volia fer referència al llibre El Màgic d’Oz. Tant la protagonista de la història com els seus amics desitgen una sola cosa cadascú. Ella vol tornar a casa seva, un altre vol un cervell, un altre un cor i un altre ser valent. El màgic d’Oz, que de màgic no té res, els hi fa creure al lleó, el espanta ocells i a l’home de ferro que els hi ha concedit els seus desitjos, però en realitat ja ho tenien dins tot i que no ho sabien (aquest missatge que dóna l’autor també m’agrada molt). Però bé, allò que sobretot volia destacar és el missatge que jo trec de que tots tres acabin tenint un país per governar, perquè per mi tots plegats representen el que ha de tenir un bon governant: intel·ligència, cor i valentia.
Comments»
passava per aqui, mira…jo em vaig fer amic del tio de Ciutadans de Catalunya! xD el tio em deia que em canviava la soledad per la marina llansana…
era un masclista de la òstia i clar…em va pillar la confiança el tio…el del PP no tenia amics i em venia a parlar a mi, segurament perqué va pensar: aquests és el jove…li diré que vaig estar al PSUC i segur que li agradarà…
Els socialistes però semblen la màfia rusa…tenen més apoderats i interventors que militants! o sinó no colen, no se’ls veu el pel, no és mobilitzen gens en la campanya; només el dia de les eleccions…sinó preguntat als actes que els militats hem anat…
Salut!
Enhorabuena cariño, siempre sabes sacar algo interesante allí donde vas y siempre encuentras una causa perdida por la que luchar. Que sería del mundo sin personas como tu?. Un beso.
ai mi tatiiiiiiiiii!!!! ya será menos, mucho menos!!!!!!!!!!
mil besets , sobretodo a tula, jajaja
He llegit aquest post i és genial… a mi la gent m’indigna per la poca humanitat que et pot arribar a demostrar que té, tothom va a la seva i en aquest post m’ho has demostrat, bé ja ho sabia eh… i a Barcelona és veu molt més… una de les raons que vulgui tornar un dia o altre… crec que tots tindriem que tenir un grau d’humanitat i fer alguna cosa per ajudar als qui més ho necessiten, però vaja, és gaire bé impossible, el món està una mica trastornat… El màgic d’oz… l’autor genial, el que ens ve a dir és impressionant… veus, persones així i com tu ens fan falta!!!