Històries d’Apoderats i el Màgic d’Oz May 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsEn aquestes últimes eleccions vaig fer d’apoderada, un cop més em va tocar en una escola situada en una zona prou benestant del barri, dintre del que ja és el barri de Les Corts. Per aquest motiu hi havien bastants “buitres” del PP i de CiU, i per cert, tots de molt avançada edat. Un any més semblava que el PP de Les Corts havia carregat a la seva militància en un geriàtric! Sort dels senyors del PSC que em van donar conversa i així el dia va passar més ràpid.
Un cop fet el recompte els presidents de les taules començaven a omplir les actes, i els membres d’una em van preguntar on podien fer constar una queixa que havia fet un ciutadà invident. Vaig trobar que aquella queixa era molt important però mentre comentaven on escriure-ho, un dels “buitres”, dels de barretina, se’m va tirar al coll en sentir la paraula queixa. Vaig intentar aclarir de que parlàvem però el president ens va tallar i va dir que ja ho faria constar de paraula.
Aquest senyor demana poder anar a votar sol i per tant que li donin l’autonomia que necessitava oferint també paperetes, per votar, en braile. I tenia i té tota la raó: per què les persones invidents han d’estar a l’espera que algun conegut i de confiança els hi acompanyi? Crec que és una queixa molt important i que s’ha de posar remei ja.
El fet és que finalment no va constar per escrit enlloc, perquè resulta que els polítics són uns interessats que van a la seva, però i el ciutadà que té presa per plegar i no dedica ni dos minuts a fer constar una queixa tant important? Aquest no va la seva? Tant que es critica als polítics dient que tots són igual d’interessats, però al cap i a la fi tots som persones, i de persones egoistes n’hi ha a tot arreu!
Continuant amb el tema de les eleccions però tirant més cap al poder i a les persones que governen els estats, les ciutats, els pobles, etc. volia fer referència al llibre El Màgic d’Oz. Tant la protagonista de la història com els seus amics desitgen una sola cosa cadascú. Ella vol tornar a casa seva, un altre vol un cervell, un altre un cor i un altre ser valent. El màgic d’Oz, que de màgic no té res, els hi fa creure al lleó, el espanta ocells i a l’home de ferro que els hi ha concedit els seus desitjos, però en realitat ja ho tenien dins tot i que no ho sabien (aquest missatge que dóna l’autor també m’agrada molt). Però bé, allò que sobretot volia destacar és el missatge que jo trec de que tots tres acabin tenint un país per governar, perquè per mi tots plegats representen el que ha de tenir un bon governant: intel·ligència, cor i valentia.
