adéu a l’Engràcia! April 19, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8commentsSi gent, estem treballant per a que l’Engràcia desaparegui: el meu estimat embaràs psicològic- grupal. Quan tenia 8 anys el joc era dir que jo estava embarassada, la meva panxa ja cridava una miqueta l’atenció. Durant l’adolescència no tenia molta, suposo que perquè feia molt d’esport. He vist fotos que estava bastant prima i plana de ventre. Finalment la “maduresa” m’ha permés tornar a comptar amb ella.
I aquí ve l’embaràs psicològic –grupal, perquè m’he hagut de sentir de tot. Per exemple, cada cop que canvio de feina els companys o be em pregunten si estic embarassada o directament em feliciten, així mateix. M’han arribat a felicitar tocant-me la panxeta i tot, a traïció! A més, un cop van felicitar a la meva mare a la seva botiga: per ser avia! I ma mare va dir: avia? De quina filla?, la clienta en qüestió va contestar: De la gran , que la vaig veure abans de l’estiu i ja li quedava poc, oi?
Una de les més bones em va passar al ferrocarril, anava amb el Lluís i ell m’explicava que havia sortit i havien fet això i allò, i que havien begut molt… (si el Lluís bevent, que estrany oi? ;) ) i la senyora que teníem asseguda al davant, ja cansada de mossegar-se la llengua va explotar i li va fotre una bronca al Lluís impressionant. Com es podia atrevir a fotres aquestes festes amb la parella embarassada? Havia de mirar per el seu fill!!! Quan ja s’havia desfogat i molt, li vam aclarir que de moment no formàvem una família, i ella es va disculpar però va afegir: però ja ho saps per quan tingueu nens!
Total que com tinc la esquena fotudeta he d’anar al gimnàs, si si, a fer el hamster amb les maquines. El meu estimat entrenador m’està matant amb les rutines dels collons; i a part de fer braços, cames i esquena, cada dia he de fer moltes moltes moltes abdominals. Total que adéu a l’Engràcia! Que és el nom que els meus estimats adolescents li van posar al meu suposat fill i que teòricament is la toques dóna sort…
