Era l´11 de setembre de 1977, el pare treia la senyera amb els ulls plurosos cap el cel … April 16, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , trackbackTornàvem de les mini vacances de Setmana Santa, i vam posar un CD del meu pare, en aquesta ocasió Sau. Sentint aquesta cançó de l’11 de setembre em va venir al cap el perquè de tot plegat. Cadascú te un moment en el que comença a tenir consciència nacional, i en el que es decanta per una opció o altra. Escoltant la lletra d’aquesta cançó pensava que jo no podria dir exactament quan vaig començar a ser el que sóc: independentista (entre d’altres moltísimes coses, evidentment).
Per mi ha estat una evolució, perquè en primer lloc és el que he sentit sempre a casa; diguéssim que ens han criat amb aquest sentiment d’estimar Catalunya, i per desgracia, d’aversió cap a Espanya. Dic per desgracia perquè no crec que s’hagi de tenir aversió a cap col·lectiu, per què primer de tot som persones i no és just generalitzar. Així que el primer sentiment propi que recordo és de tenir aquesta premissa com bàsica: sóc catalana, no tinc res de espanyola i el que hem d’aconseguir és estar fora d’aquell país.
Després fent-me més gran i entenen una mica la situació, a través de conèixer algunes actuacions desafortunades per part de gent d’Espanya, i també parlant amb catalans que no pensaven com jo, es va convertir en un sentiment més aviat passional i amb ràbia cap al que t’oprimeix.
Finalment m’he tornat més aviat pràctica; és a dir, em sento catalana i a més tinc un especial apreci i estima a la cultura aragonesa; i a més crec fermament que el millor per a Catalunya és la seva autogestió. Crec que la nostra nació ha d’estar reconeguda i protegida, i que els nostres recursos els hem de gestionar aquí. M’agraden les nostres costums i m’agrada el tarannà dels catalans. Estic orgullosa del meu país, perquè funciona i per què sap respondre a les dificultats.
En definitiva, sóc independentista perquè crec que el meu país ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altre país del món. Ni em sento millor ni pitjor pel fet de ser catalana. Simplement, ho sóc.
SAU - L´11 de setembre
| era l´11 de stembre de 1977 el pare treia la senyera amb els ulls plurosos cap el cel, va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets no li surtien les paraules pero no calia dir res mes temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensanyar d´on soc i ara el guardare agafare aquest sentiment i el tindre sempre dins del meu cor sere fort sere fort dins el meu cor eren temps de protesta aquella gent que ens oprimia temps era temps temps era temps |
Comments»
Es la primera escena de 7 que n’hi han, les aniré penjant al bloc, aquesta tarda a la feina en penjo la segona, i així, anar fent.
Jo el que faré és que els nanos facin primer els murals, després els ensenyaré quatre coses per acompanyar amb música, i al final doncs farem el conte sencer. A veure com surt
Per cert, la meva aposta per l’independentisme es nomès d’estructures, no tant d’identitat. Abans Estat que nació.
Era jo!
jajaj