Gironella, pluja, ruta al Pi de les Tres Branques, lluites de fulards, revoltillo, cançons i més cançons… April 5, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes d'educació, Cosetes personals , 11commentsAhir mateix vam tornar del nostre exili a la muntanya al municipi de Gironella , prop de Berga. Vam anar tot el cau a passar cinc dies de desconnexió total. Vaig aïllar-me més del que em pensava perquè em vaig oblidar de tot, d’allò bo i d’allò dolent.
Vam sortir dissabte a les 10h, amb una hora de retard perquè dos caps no apareixien. Finalment van anar en cotxe mentre jo i la Clara pujàvem a l’autocar amb els 35 nens del cau, perquè a aquest campament han vingut tots els nens del cau: primer cop en sis anys de cap que veig això!
I només arribar la campament ja va començar a ploure i així fins ahir quan arribàvem a Esplugues, traient un parell d’estones de sol. Així que aquest campament ha estat ben passadet per aigua, però davant de l’adversitat hem intentat posar bona cara i riure’ns de la nostra “desgracia”. El campament estava enfangat, unes tendes mullades i enfangades i altres ja directament fora de servei, degut a la quantitat d’aigua que hi havia dins. Entre la que ha caigut i que alguna unitat no va revisar massa bé les seves tendes, quasi ens quedem sense sostre sota el que dormir! A més de que la majoria teníem tota la roba mullada i també les sabates.
Un dia vam marxar de ruta al Pi de les Tres Branques, ja que estàvem a prop de Berga i volíem aprofitar per anar a aquest lloc tant especial per nosaltres els catalans. La ruta va començar molt tard i no vam anar pel millor camí, a més de que plovia; per això no vam arribar la Pi, una pena. De totes formes vam explicar als nois i noies la seva història i també la del camí dels Bons Homes, pel que si que vam passar.
Durant el dia, les activitats s’havien de fer dins de la caseta de pedra que hi havia al terreny; ens hi obligava la pluja. Jo crec que en una altra vida vaig ser una camperola de per allà i vivia en una caseta com aquella amb sis o set fills, perquè en aquesta ambient em sento molt molt a gust!
Per sort la última tarda no va ploure i vam poder fer les lluites de foulards: campionats per unitats i després el de tot el cau. Va estar renyit però va guanyar un raier! Durant les lluites, com sempre, ja
es començava a preparar el sopar de l’ultima nit: revoltillo de patata, ou i pernil dolç. Després de sopar vam cantar i tocar la guitarra una estona, i vam fer la vetlla acompanyada dels cacauets. Abans d’anar a dormir i amb la lluna com a espectadora vam fer unes quantes danses, de les de sempre. Els primers en anar dormir van ser el follets: bona nit als follets, bona nit al follets, que la seva pau dolça…. Tota una tarda i nit plena de tradicions, tradicions que espero no es perdin mai. Les nits dels caps i pioners han estat ben acompanyades per les cançons, la guitarra, els jocs, alguna història de por, i per suposat per l’aigua de València, tot en la seva justa mida.
Potser aquest haurà estat el meu últim campament amb tot el cau; espero que no sigui així i que pugui repetir algun estiu fent d’intendent, però per si un cas he mirat de disfrutar-ho molt i me n’he portat un molt bon record. M’encanta que els nens i també alguns caps no ens canviem la roba en cinc dies (vaig tornar amb la mateixa samarreta amb la que havia sortit dissabte i ni tant sols me l’he treta per dormir!). M’encanta que els plats es rentin una mica de qualsevol manera i que després trobem habitants a la nostra llet, i que l’arròs del dinar desafiï la gravetat! També m’encanta que els nens campin durant hores lliure per la muntanya, i el moment friki però molt especial d’aconseguir el foulard: juro pel meu país, el meu agrupament i per l’escoltisme, sempre a punt!. Per això tot i que la tornada a l’autocar va estar molt animada per la música que ens van posar, en pla “discomobil”, en el fons tenia una malenconia que no em podia treure de dins…
Aviat tancaré aquesta etapa però n’estic obrint d’altres que també m’omplen molt, i bé, sempre estaré a punt per col·laborar.
Normalment els caps no ens preparem massa bé la vetlla però aquest any vam fer una cançó:
Ja es divendres, no puc esperar més em faig la motxilla, marxo de campaments.Nou del matí, davant de l’ajuntament,falten dos caps de l’agrupament!
Després d’un any de sequera tota l’aigua cau a Gironella, uooooooooooo uooooooooooo
La nostra tenda sembla un bassal,ha plogut massa, tot és ple de fang.Dilluns ben aviat agafem la capelina,Anem cap a Berga, ens fotem d’aspirina,Ostres tu quin refredat, la merda de tempesta ens ha acompanyat!
Després d’un any de sequera tota l’aigua cau a Gironella, uooooooooooo uooooooooooo
Perdo la roba, on estan els calçotets?Busco dins la tenda, estan tots mulladets.Entrem al vespre, cantem el nyam nyamtot i que la teca no és gaire abundant.Arròs , spaguettis comencen a rular,la panxa no és plena haurem de menjar pa!
Després d’un any de sequera tota l’aigua cau a Gironella, uooooooooooo uooooooooooo
Gironella quins grans campaments, Gironella segur que hi tornarem! Uooooooo uooooo
