Arrels February 27, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 6commentsFa més de quaranta anys que la Josefina va plantar-se a Barcelona amb els seus pares, germans i avia. Venien a provar sort com molts altre immigrants de l’Aragó, Castella, o Andalusia. Uns coneguts d’Altorricón (Huesca) ja portaven un temps a la ciutat i els hi anava prou bé, així que a través d’ells es van establir a la ciutat. Van començar treballant per a altres però finalment van poder muntar un negoci propi: un botiga de queviures a Tres Torres, Sarrià. Després de molts anys la família es va tornar al poble però ella es va casar amb un català, un noi de Sants, net d’andalusos (família materna) els quals molts anys enrera ja havien vingut també a provar sort a Barcelona.
Els meus alumnes de la Llumenta (classes de castellà nocturnes) porten bastant temps aquí, però tot i que els hi agrada la dieta mediterrània continuen menjant segons les receptes del seu país. Els entenc perquè per mi una part important de les arrels és la gastronomia, suposo que et fa sentir com a casa. És per això que deixaré aquí les receptes de tres plats que m’agraden molt del meu poble matern. Aquests plats són les tortetas, la coca de sardines i els empanadons. Les receptes me les van explicar aquest diumenge a Binéfar (Huesca) la meva tia Flor, la meva avia Angelines, i la seva germana Felisa. Va ser bastant còmic perquè s’anaven portant al contaria entre elles, matisant si això es posa abans o després, fins que la meva avia enfurrunyada va acabar dient: “o me dejais hablar o no lo explico!” es va fer el silenci, i a la fi vam acabar, i vaig poder portar als meus cosins d’Altorricón al parc, que ja feia eston que esperaven impacients al meu costat.
Els meus cosins L’avia, la tia Felisa i la tata Flor
Tortetas
Tal i com em van explicar els ingredients i el procediment és : “agua de anís en grano, caldo de cocer el mondongo, manteca de cerdo derretida, sopas de pan, harina, huevos, azucar, pimienta, colorante y canela. El caldo de cocer el mondongo se obtenía de cocer diversas partes del cerdo cuando se hacía la matanza. Todo se va mezclando en frío, el último ingrediente es la harina. Vamos amasando y haciendo la forma (són peces individuals que no fan ni mig pam). Entonces se ponen a hervir, también con el agua del mondongo. Y cuando ya están cocidos se les pasa agua fría y se dejan secar encima de un cañizo.”
Panadons
“Necesitaremos: agua de anís, anís, huevos batidos, manteca de cerdo, aceite de oliva, sal, azúcar, levadura y harina. Para los de chocolate se pone chocolate en polvo, para los de espinacas va la verdura con piñones i pasa; y en los de calabaza hay que cortarla en rodajas y añadirle aceite y harina, y canela y azúcar. Primero hacemos la masa y después ponemos los ingredientes encima, o chocolate o espinacas o calabaza. Las de chocolate las cerramos en forma rectangular y las otras en media luna. Se pone la horno y se va controlando. Hay que retirarlas cuando la masa este dorada.”
Coca de sardines
“Como en los pandons tendremos que hacer la masa con: agua de anís, harina, huevos batidos, levadura, sal, aceite de oliva y manteca de cerdo. Hacemos la masa y le ponemos por encima primero el tomate, después el pimiento y al berenjena y por último las sardinas. Son sardinas de tina, que hay que poner antes en remojo para que no estén tan saldas. Lo ponemos en el horno y controlamos la masa, cuando este dorada lo retiramos y ya está.” La coca de sardiens és com una pizza rectangular, i pot ser la coneixeu per coca de recapte.
Avui els nois de la llumeneta m’han fet uns escrits individuals, podein parlar de qualsevol cosa, i llegint per sobre he vist paraules o construccions com: “familia, trabajo, mi país,…”. I he pensat: sobre que haguessin escrit els meus avis, com a immigrants, si haguessin fet classes de català? No va ser el cas perquè Altorricón està a la Franja i parlen tots en català. Les meves ties i la meva avia m’expliquen les receptes en castellà perquè amb elles el parlo ja que la meva avia és d’un poble de més en dins i ella no parla català, tot i que l’entén perfectament.
Els nois de la LLumenta
