Un cap de setmana fora January 21, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals, Miscel·lània , 4commentsFarà un mes, més o menys, vaig fer una petita escapada a la ciutat de Santiago de Compostela. Hi vaig anar de casualitat i no perquè aquesta ciutat em crides massa l’atenció, però un cop estava allà em vaig adonar de que m’encantaria. És una ciutat petita, amb un casc antic molt maco, i amb molts llocs per visitar, i per si un dia us deixeu caure aquí us faig cinc cèntims dels que més em van agradar. Al casc antic sembla que tots els carrers portin a la catedral, i dóna la sensació d’estar passejant per una ciutat medieval, per exemple mireu com són molts del cartells de les botigues:
Quan et plantes davant de la catedral, potser per les formes puntegudes, no ho se, et dóna la impressió que ha sortit del mateix terra. Es cert que es molt molt molt gran i, per dins sobretot, molt bonica. I si et fixes a les columnes interiors pots veure tota mena de símbols gravats dels que jo no puc afirmar l’origen i el per què, tot i tenir una idea. Amb el preu del museu de la catedral, el qual no val massa la pena, està inclosa la visita a un palau que crec era d’un bisbe. Doncs bé, aquesta palau et mostra una mica com s’organitzaven els espais de la casa fa centenars d’anys.
Si hi aneu no us podeu perdre el Museo do Povo Galego; de museus n’he visitat molts i aquest ha estat dels que més m’ha agradat. En una planta s’expliquen els oficis que tenen més tradició a Galícia (com per exemple la pesca), hi ha moltes maquetes i tallers simulats a mida real, explicant com s’hi treballava i fins i tot com es feia el producte (per exemple, s’explicaven els passos per a la construcció d’un vaixell). En una altra planta hi ha les vestimentes tradicionals i les gaites. També hi ha una exposició de com ha estat la vida tradicionalment a Galícia: el naixement d’una criatura, els casaments, les morts, l’escola i els festes, els oficis… tot des de la perspectiva rural. Però el que més em va agradar van ser les maquetes de les cases rurals, que il·lustraven com es construïen i com s’organitzaven els espais. A més, hi ha una maqueta de com evoluciona un espai, els primer pobladors i les seves petites cabanyes, la seva producció, desprès les seves primeres construccions per organitzar-se en comunitat (com ara un pont per travessar el riu) l’ampliació de les terres per treballar, i ja finalment el poble que resulta de tot això.
També vam veure una exposició sobre la vida als convents de clausura, molt ben feta perquè reproduïa una mica el que seria el convent amb alguns elements decoratius i sobretot amb fotografies a mida real. Es podia veure un documental dels testimonis d’una monja, ella feia una sèrie de reflexions sobre la vida i la feina que em van fer pensar, de debò. Em vaig quedar amb les ganes de veure el museu que reprodueix una residència d’estudiants universitaris del segle XIX, perquè només obren alguns mesos.
Bé i sobre la teca i la festa, què dir? Que molt bé. Es menja molt bé: no es pot marxar d’allà sense menjar un poquet de llegums, carn i caldo fets casolanament, ni tampoc sense menjar el laco (te’l poden servir de moltes maneres) i sobretot sense menjar una mariscada acompanyada de Ribeiro. Pel que fa a la festa la veritat és que ens ho vam passar molt bé: sense masses aglomeracions, molts bars i petites discoteques, i la beguda molt bé de preu.
Va ser un cap de setmana molt especial, perquè la ciutat em va encantar però sobretot per la companyia, i per sentir amb tu aquella gaita tocant sota el pont proper a la catedral. Així que us animo a anar-hi als que encara no hi heu estat, ja sigui després d’un fatigós camí de peregrins, ja sigui després d’un curt viatge en avió.
