Avui he somiat que no podia comptar amb vosaltres January 14, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , trackbackMoltes vegades somio coses que m’impressionen molt i després m’estic tot el dia pensant en els detalls que recordo i en per què hauré somiat això. Avui algú m’ha ajudat a donar-li un sentit a l’últim somni, i pensar-hi m’ha angoixat molt.
M’ha costat adonar-me que a mi les piles també se m’acaben. Hi ha una dificultat que se’m presenta un cop i un altre i un altre, fa anys que l’arrossego. Més que una dificultat és un espai on sempre hi han situacions complicades, i ara que estic arribant al meu final en aquest espai, també estic arribant al límit de la meva paciència. Suposo que inconscientment tinc molt present que això s’acaba i per això em permeto el luxe d’estar-ne farta!
Ho he gaudit molt, però també he patit massa. Sembla un pantaló que es trenca per un costat: l’arregles i tots contents, però en poc temps es trenca per una altra banda, i així contínuament. No he buscat la perfecció sinó que he buscat la normalitat. Potser no he encarat bé els “problemes”; segurament ha estat això. Ara em queda poc temps per posar-hi remei, en tot cas vagin les coses com vagin em quedaré només amb les bones.
Em sap greu que a tot arreu sigui capaç de gaudir moltísim de les petites coses, i que allà quasi no he pogut fer-ho perquè, clar, quasi no he pogut estar jo mateixa. Quan agafes un rol és molt difícil deixar-lo: ja has creat unes expectatives bones o dolentes que et veus obligat a complir.
Els canvis d’actitud són bàsics per solucionar conflictes. En aquest últim cas, potser sóc la única en veure la magnitud de la tragèdia ( és una manera de parlar, al meu somni si que era una tragèdia molt gran), i no perquè sigui molt negativa si no per què l’experiència t’ensenya molt. I jo, clar, he d’aprofitar aquesta experiència per a actuar de la manera més intel·ligent. Aquest últim “detall” m’ha fet adonar-me de què no suporto en algú: el no saber quin és el lloc de cadascú.
“Va arribar al bosc, al poblat dels nans artesants, i es va voler quedar. No va voler saber-ne res de la importància que tots els nans donaven a la continuïtat de l’ofici i a la forma en com s’elaboraven els productes. No va fer massa cas dels consells dels nans més vellets, i va prendre com a objectiu millorar la producció del poblat”
Com creieu que va acabar la història d’aquest petit nan? Però el que encara em preocupa més: com va afectar tot això a la producció del poblat?
Comments»
nena tu ets la millor, ho has de tenir sempre present guapaaaaaaaaaa
Prova Prova.