A l’escola hem de ser-hi tots! January 12, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 6commentsPotser molts ho desconeixeu , però el fet és que les persones amb discapacitat tenen l’opció d’anar a escoles ordinàries. Hi ha qui diu que la seva presencia pot perjudicar-los a ells mateixos i al ritme del grup; d’altres, però, estan a favor perquè troben molt important la seva integració i creuen que és possible compartir aula sense que ningú surti perjudicat.
Al meu parer, hem de recolzar l’escola inclusiva perquè les persones amb discapacitat no poden quedar al marge de la societat: uns i altres hem de créixer junts perquè formem part de la mateixa comunitat. Però no només s’ha de pensar en la integració sinó que a més s’ha de pensar en el desenvolupament d’aquestes nenes i nens. Per a que puguin explotar al màxim els seu potencial cal que tinguin els especialistes i l’entorn més adequats. Això vol dir una inversió molt important de diners i esforç en educació.
Actualment, a Catalunya, si un nen té alguna discapacitat i va a una escola ordinària, la Generalitat examina el cas i si ho creu convenient li assigna un zelador. La formació requerida per a desenvolupar aquesta tasca és el títol de batxillerat, títol que, evidentment, no acredita cap coneixement en educació especial, però que significa per a l’administració pública un sou baix. Tot i que les persones que desenvolupem aquesta tasca ho fem amb tota la bona intenció del món, molts tenim certa formació en l’àmbit educatiu, i en molts casos estem assessorats pel psicòleg del nen o la nena; tot i això, dic, ens falta formació especifica. Sempre depèn del cas, perquè hi ha nens amb més o menys problemàtiques. Hi ha casos on seguint una sèrie de pautes ja n’hi ha prou, però hi ha d’altres que requereixen d’un tractament molt més complex, i a l’escola ordinària el “tractament” és molt limitat, perjudica el desenvolupament del propi nen o nena, l’estat d’ànim de la mestra i la zeladora, i el funcionament del grup.
Si la inversió i la forma han de continuar sent les mateixes, més val que aquests nens i nenes facin escola compartida, per poder avançar amb especialistes però a més relacionar-se amb companys “normals” que tenen conductes “normals”. El que no es pot permetre és que en nom de la integració el seu potencial quedi limitat.Si realment se’ls vol “incloure” calen molts diners i molts canvis estructurals. Algunes tasques que a primer cop d’ull estarien pendents: millorar els programes i les pràctiques per cobrir les necessitats de tots els alumnes (paraula màgica: adaptació curricular), augmentar el nombre de especialistes per escola (mestres d’educació especial, psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes, etc.), adaptar els centres, i redefinir les responsabilitats del mestre d’educació especial.
