Ben a dins May 4, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsAvui la recordaràs, perquè avui a tots ens toca pensar en elles. Aquest cop no la pots trucar, ni tampoc li pots fer cap regal. Quan hi pensis recordaràs que et va donar la vida, que et va estimar i que et va cuidar. Aquest serà el teu regal: portar-la dins, ben a dins; però no serà un detall només d’avui, això serà per sempre.
perquè avui les persones amb les que encara fas el camí també l’hem recordat
“La mujer habiatada” de Gioconda Belli April 29, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 4commentsFa uns dies vaig comentar per aquí que havia començat a llegir aquest llibre, em va agradar des de el principi tot i que en alguns moments vaig pensar en deixar-ho per més endavant; parlava d’algunes coses de les que que jo ara no volia llegir. Finalment no em vaig poder resisitir i avui ja l’he acabat.
Per a qui no el conegui simplement comentar que és una novel·la que tracta el tema del feminisme i de les revoltes, de la resistència a una dictadura. M’ha semblat un llibre molt interessant, on tot està molt ben detallat de manera que un es fa molt bé a la idea del que els personatges estan vivint. Les pàgines estan plenes de sentiments i emocions. Val la pena poquet a poquet arribar fins al final.
-Usted habla con el comando “Felipe Iturbe” del Movimiento de Liberación Nacional- respondió Lavinia con voz firme.
Una cita April 22, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 9comments- Eh!!! - cap resposta.
Es posa de puntetes, les mans fent arcada al voltant de la boca.
- Eh!!! - cap resposta.
Ara es puja les manigues, més puntetes, manetes al voltant de la boca per potenciar la veu i de nou crida.
- Eh!!!!!
Vaja, s’ha quedat quiet, però encara li dóna la esquena. L’haurà sentida? O haurà arribat massa tard? Es recorda a si mateixa que és imperdonable que hagi fet tard a aquesta cita anual, i tot per dedicar massa temps a arreglar-se; tot per aquest vestit nou de color rosa tan difícil de posar!
Ell es torna a moure, no es veuen clares quines seran les seves intencions perquè està massa lluny però sembla que s’està donant la volta.
- Si! Si! M’ha vist!!!!- crida ella molt emocionada, tant de córrer i després cridar no ha estat en va.
Allà està ell, girant el seu enorme i verd cos cap a ella, fent una ganyota per distingir-la des de la llunyania. I per fi comença a caminar, clavant les seves enormes petjades al fang.
- Hola!- fa ella donant saltets i somrient mentre fa gestos amb la ma.
I ell també diu hola amb un mig somriure mentre fa un gest de “ai, aquesta noia no té remei!”
Un cop estan un davant de l’altre, el drac i la princesa, ell li entrega el llibre i ella la rosa.
Conte contat conte acabat!
Y los barbitúricos???? April 17, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsEn homenatge als dies depriments i al meu “flatmate” que és un friki de Dolly Parton, proposo fer votacions: qui la canta millor?
No cal que fem una votació al respecte de quina és la més ortera, això éstà clar; com tampoc caldria entrar en debat sobre quina ha acabat més demacrada. En tot cas no escolteu la cançó si esteu en situació de risc: si el dia no ha estat gaire bo i teniu una finestra o uns barbitúrics a prop.
April 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsSe arrepintió momentáneamente de haber escogido la soledad. Pero se había propuesto aprender a estar sola. Era su manera de rendir homenaje a la tía Inés. “Hay que aprender a ser una buena compañia para uno mismo”, solía decirle.
Un cop acabada la segona part dels pilars de la terra m’he posat amb “La mujer habitada” de Gioconda Belli, i pinta molt bé.
April 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8comments- Mercè!
- What???
- I love you….. I love you!
- I love you to, my sweety. Bona nit.
- Bona nit.
El mes que ve farà dos anyets, i no us sembla que aquesta nena és la coseta més dolça del món?
desaparèixer April 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsAixeca el cap, vinga fes aquest esforç i mira endavant. Molt bé, ha costat però ho has fet. Mira que hi ha davant teu i comença a imaginar-te avançant. Mou les mans, semblaven adormides. Sens la teva respiració perquè és comença a accelerar, el teu cos pot sentir que passa per dins el teu cap. Vinga mou el peu dret, ja està. I ara l’esquerra i ara el dret, l’esquerra, el dret. Una mica més de freqüència i arronsa els braços. Més ràpid, més! corre! corre! No t’ofegues perquè tot està bé, esquives els obstacles i només corres, el més ràpid possible. Marxa, marxa, ben lluny! I aquella cançó ja comença a sonar al teu cap, només la cançó i l’idea de córrer ben lluny.
Impactant video d’Amnistia Internacional April 12, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsNo dubteu a entrar, si us plau: us agradarà molt.
La cançó de les balances!!! April 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsDoncs era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. I al matí des de la torre cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava; perquè de comptar en sabia, però amor no li'n quedava: cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne Vora el castell va posar-se. I va dir aquesta cançó amb veu trista, però clara. (bis) "¿Quan vindrà el dia que l'home valgui més que pous i cases; més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? ¿Quan vindrà el dia que l'home no se'l pese amb les balances?" El rei, que va sentir el noi, el va fer agafar i amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades; i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s'ajunten els homes rient i plorant la canten. (bis)
Us diré un secret molt fi: la primavera ja és aquí! March 27, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 9comments- Pot una criatura de quasi dos anys estar tot el dia plorant?
si
- Pot ser que a la seva germana de tres mesos, que mai plora, també li doni per plorar molt el mateix dia?
si
- Pot ser que la pobre cangur tingui la paciència per aguantar tot el dia aquesta situació amb bona cara i bones maneres?
si
Sort que de camí al tren feia sol, es sentien els ocellets i ja estava tot florit. Al mal temps ona cara i a la primavera un somriure gegant!!!!
“Pel camp jo em passejo quin bon temps que fa,
vaig collint floretes per fer-me un bon ram.
Cullo una floreta i és de color vermell,
i quan jo l’enflairo no paro de cantar:
lalalalalalalalalalalalalalal”
