Ens trobem en aquests dies, i el que queda d’any, inmersos en el debat dels Pressupostos de la Generalitat per a 2008.No intentaré convéncer-los que llegir-se els pressupostos és una lectura recomanable per a animar-se, però els assegure que és molt clarificadora de les intencions d’un govern.
Per a començar els ingresos i les despeses haurien de quadrar i quan no quadren s’acudix al deute, és a dir, demanar diners a tercers amb el compromís de pagar el que presta i un poc més. I ací la Generalitat ja deu molt més del que pot afrontar.
Perquè es facen una idea la Generalitat ja deu en deute el que es va a gastar enguany 2.300.818.005.018,06 de pessetes, el que pasa es que la va pagant poc a poc, i acabarà de pagar-lo d’açi a vint anys.
El pressupost de la Generalitat és un poc més de 2 bilions (amb B de barbaritat) de pessetes i el repartiment d’estos diners és molt representatiu de la política real que fa el Partit Popular al País Valencià, i que es molt diferent de la que propaganda.
Si reduïm eixos dos bilions de pessetes a, mes o menys, 2.000 pessetes, per a fer-ho manejable, el pressupost d’enguany pot resumir-se en que ens gasten 727 pessetes en sous del personal, 330 pessetes en despeses de funcionament, 72 pessetes a pagar interessos i capital de deutes, 695 pessetes a subvencionar a altres per a les seues despeses corrents i inversions, 138 pessetes en inversions directes de la Generalitat i 45 pessetes són les que altres ens deuen a nosaltres per servici del deute.
El que més pot sorprendre és que es destine prop d’un 36% a despeses de personal, inclòs tots les despeses associades, però la realitat és que la major part es destina a professors, personal sanitari i personal de serveis assistencials relacionats amb benestar social, amb la qual cosa podem concloure que la proporció és adequada, i inclús molt inferior a les necessitats reals si tenim en compte els serveis que hauria de prestar directament la Generalitat i que efectivament no presta.
El problema del gasto de personal té a veure amb altres dos despeses relacionades, per un costat les 138 pessetes (es a dir, el 7% del pressupost real del Consell) que destina el Consell per a inversions i per un altre les 695 (el 35% del pressupost) que transferix perquè les gestionen altres, mitjançant subvencions.
I no es pot fer creure, com intenta el senyor Camps que les subvencions son, en la seua totalitat, despeses socials.Sobre este punt la desproporció és manifesta i encara suposant que part dels diners que se cedix a tercers vaja destinat a fins que redunden directament en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans (residències de la tercera edat, serveis assistencials, organitzacions no governamentals, fundacions, etc.), la desproporció és excessiva.
Esta distribució demostra parcialment una realitat alarmant, que no es altra que la política d’externalització dels serveis públics. O dit d’altra forma, les privatitzacions dels serveis públics per la via d’otorgar diners a entitats i empreses de qualsevol tipus, per mitjà de convenis, subvencions i en el millor dels casos, contractes perquè gestionen allò que deuria i podria ser gestionat pels empleats públics.
I posicions ideològiques al marge, repte a qualsevol a què demostre que és més barata la gestió privada a la gestió pública en igualtat de condicions.
Que hi haja empreses privades que presten serveis de qualsevol tipus (sanitaris, educatius, culturals o assistencials i d’altres) enriqueix a una societat i és un dret otorgat per la nostra Constitució i és de sentit comú. Però que eixa prestació de serveis públics es faça amb diners públics, malbaratan-los, sent permissius amb les condicions en què es presta, constituïx una utilització interessada dels diners de tots i de la bona voluntat dels ciutadans.
Ara que tornem a discutir uns altres de nous pressupostos, una altra vegada el Partit Popular intenta enganyar-nos amb la seua coneguda tècnica discursiva, fent-nos creure allò que els números no diuen.
Però ja sabem que els del PP són, més que res, uns artistes a crear miratges i uns especialistes en maquillatge.
Per tan des del Compromís esperem que la ciutadania no es crega estes il·lusions òptiques.
0 Respostes to “*Pressupostos de la Generalitat (i altres il•lusions òptiques)”