El temporal a la comarca de la Marina Alta s’ha endut una víctima mortal, famílies damnificades sense casa o negoci i infraestructures greument danyades al pobles com el Verger, Beniarbeig o Els Poblets. Un desastre per als municipis on els veïns encara volen respostes i que tant el govern valencià com el central es passen la pilota de les responsablitats d’un a altres. Uns culpen als altres per la neteja dels rius i altres culpen a uns de l’urbanisme salvatge amb construccions als margens dels rius, barrancs o zones amb risc d’inundacions. O siga, que les inundacions són utilitzades com a ferramenta electoral per part de PP i PSOE tant pel que fa a les ajudes, a vore qui dona més, com pel que fa a posar damunt de la taula sol·lucions concretes. Cal començar ja a treballar ja perquè no torne a passar.
Per treballar primer cal donar explicacions que encara no hem escoltat en cap seu parlamentària, ni Corts ni Congrés, la qual cosa demostra la manca de respecte a la democràcia i les institucions on es bloca el debat amb tots els representants triats pels ciutadans. Un debat que és necessari i urgent per arribar a les sol·lucions que han de ser globals i s’han de tractar de manera conjunta amb la implicacions de totes les administracions, a més d’altres agents socials com experts, agricultors, constructors, ecologistes, afectats… Seure en una mateixa taula consultant totes les parts implicades i no prendre decissions unilaterals i mega-projectes que s’escolten ara quan estem a pocs mesos de les eleccions generals. És d’este debat i d’esta entesa que reclamem des del Grup parlamentari de Compromís a les Corts d’on es poden generar les sol·lucions que no vindran segur ni dels interesos polítics ni dels econòmics ni dels personals. Sol·lucions sostenibles i equilibrades amb el medi ambient i la seua conservació com a base, que és precissament allò que ha mancat durant molts anys i que ha provocat este desastre en els nostres pobles. Per què és certa la cançó del Raimon que diu allò d’al meu país la pluja no sap ploure però si a més li afegim tota una càrrega de temps i d’interessos particulars d’enriquiment i en altres casos de pasotisme, el resultat el tenim en el que ha passat estos dies. Estem parlant d’inversions en infraestructures que en alguns casos s’han de renovar i en altres s’han de fer noves, d’identificar les zones de risc d’inundacions, de netejar i preservar els rius i aqüifers, però també parlem de repensar el model d’ordenació urbanística que ha depredat durant molt de temps les nostres terres i que ara passa factura. Possiblement ja fem tard, però és ara ho mai.
Mireia Mollà HerreraDiputada del Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes
0 Respostes to “*Ha hagut de ploure molt per a que les pedres parlen i els governs també.”