Mireia Mollà

 Trobada de Joves                                                                                       

Bon dia, amigues i amics, joves valencians d’esquerres que encara considereu que el compromís polític i el sacrifici personal són la única manera de treballar pel nostre futur personal i col·lectiu.

En aquest món manipulat que fa més cas de les ficcions mediàtiques que no de la realitat, els joves tenim fama de passar de política, a pesar que som les principals víctimes del neocapitalisme salvatge que només ens proporciona treballs precaris i mal pagats, que ens nega el dret a un habitatge digne, que ens voldria convertir en consumidors conformats i conformistes, en mà d’obra barata, submisa i reciclable. Per això no ens interessa la seua política, que encara dedica més diners a les armes que no a l’educació, la sanitat o la investigació científica…

Però sí que ens interessa resoldre els nostres problemes, el principal dels quals, des del meu punt de vista, és la falta d’una formació tècnica i humanística equilibrada; una formació que ens resulte útil per a afrontar les necessitats de la vida real i que ens assegure un paper actiu, protagonista, en la societat del futur. Els joves hem d’exigir una formació integral i sòlida, una educació pública que conjugue les necessitats col·lectives amb les il·lusions individuals, que es base en una igualtat d’oportunitats real i que acabe amb totes les deficiències formatives que converteixen una bona part dels joves enaixò que deia abans: mà d’obra barat i submisa.

La nostra acció política, per tant, s’hauria de basar en aquesta necessitat evident de formació que patim els joves i que, com és natural, resulta molt més flagrant en les àrees més pobres del món, en els països colonitzats, si no pels estats i per la força de les armes, sí per les pressions de les grans companyies internacionals. Però també en el nostre àmbit cultural i econòmic hi ha problemes molt importants que afecten els joves i que només podem resoldre amb una acció política decidida i sense complexos. Només la formació, el compromís polític i l’acció decidida ens ajudaran a acabar, per exemple, amb els embarassos no desitjats de tantes adolescents; amb l’eixida fàcil i sovint destructiva que proporcionen les drogues que tanta gent interessada es nega a legalitzar; amb la violència que es basa, sense dubte, en la ignorància i el desconeixement; amb la falta de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres; amb els problemes que afecten els joves d’Europa i que podrien generar conflictes importants en el futur.

Perquè en aquesta Europa que ha eliminat algunes fronteres físiques i econòmiques, hi ha encara moltes invisibles que separen els joves progressistes dels futur que ens agradaria. Unes barreres que afecten encara més les dones, que hem de prendre la paraula sempre que ho trobem necessari, no només quan parlem d’agressions, de maltractaments o del treball no reconegut de tantes i tantes dones. Hem d’acabar amb les marginacions que ens aparten de les decisions de futur, hem d’exigir que els nostres salaris s’equiparen als dels homes, hem de fer veure a la societat que al món hi ha encara milers i milers de dones, joves i no tan joves, que no han tingut accés a cap formació, que han de sobreviure amb treballs precaris i que ni tan sols coneixen les seues possibilitats de progresar com a persones.

Les pressions que patim els joves es multipliquen, en efecte, quan, a més, som dones. A més de ser eficaces, triomfadores, bones administradores, estalviadores i atractives, portem sobre els nostres muscles la responsabilitat d’assegurar el futur de l’espècie, perquè si nosaltres no portem fills al món, no hi haurà futur. I això, que hauria de ser un motiu de satisfacció, es converteix en un problema per a més de la meitat de la població mundial: tots coneixem casos de dones que han estat acomiadades per quedar-se embarassades o que, pel simple fet de ser dones i, per tant, tindre la possibilitat de quedar-se embarassades, han estat refusades per a ocupar un lloc de treball que haurien pogut exercir perfectament…

I nosaltres, com a joves valencians, tenim encara un altre problema afegit, perquè si algun dia portem fills al món, notarem de seguida la falta de guarderies públiques, d’escoles decents que ensenyen en la nostra llengua… perquè no podem oblidar que als problemes esmentats, com ara la formació, el treball o l’habitatge, cal afegir, en el cas dels i les joves valencianes, l’amenaça que afecta el nostre futur com a poble.

Resulta difícil dibuixar unes línies d’actuació política en tan poc de temps, però precisament per això ens hem reunit avui, per decidir entre totes i tots la línia que ha de caracteritzar l’acció política dels i les joves valencians d’esquerres a partir d’aquest moment i amb la mirada posada en les eleccions del 2007, quan farà tres-cents anys de la derrota de la batalla d’Almansa que ens va deixar sense drets forals i sense tantes altres coses més, “por justo derecho de conquista”.

Però jo considere que les línies d’actuació política que hem encetat, per exemple, amb la campanya del no a la constitució europea ens donen la raó. Ara hem vist que el no a la constitució europea no era només un no a l’Europa dels estats, mercantilista, insolidària i neocapitailista, que contrasta d’una forma escandalosa amb l’Europa dels pobles, equilibrada i sostenible que nosaltres volem i que ha de marcar la nostra forma de fer política.

Esquerra i País, que respecta totes les ideologies o formes particulars de la política d’esquerres que formen part d’Esquerra Unida del País Valencià, no és una esquerra cultural o ètnica: és una esquerra que es mira el país com un àmbit de convivència, amb trets diferencials, per descompat, però capaç d’acollir a qualsevol persona que vulga adaptar-se a la nostra forma de veure el món. Volem un País Valencià amb personalitat, perquè només una personalitat històrica, cultural, econòmica i social forta ens permetrà assimilar les persones que vinguen de fora, com ha passat amb la majoria de nosaltres, que no som fills o néts de valencians, però ens considerem tan valencians com els primers.

La nostra reivindicació del país, i la nostra forma d’entendre una política progressista, no es recolza en arguments nacionalistes del segle XIX, sinó en realitats inqüestionables del segleXXI. I són aquestes realitats les que han de guiar la nostra actuació política per aconseguir que l’àmbit on convivim, on volem treballar i ser feliços, siga el País Valencià acollidor, digne, sostenible, ben informat i europeu de ple dret que tots volem per a nosaltres i per a les generacions futures.