la font d’en carròs

L’activitat cultural del poble, que d’antuvi havia esta una de les més dinàmiques de la nostra comarca i que posteriorment va anar decaiguen pel control polític que s’hi realitzava, sembla que torna a alçar el cap. Òbviament ha tingut que tornar a la situació social i política de principis de la transició: el poder polític no en fa de bona, i són les persones amb inquietuds culturals les que fan una producció sense control, amb màxima creativitat.
Ara al nostre poble hi ha un grup de teatre magnífic, que darrerament ha realitzat una magnífica adaptació de la comèdia de situació “el sopars dels idiotes”; una colla d’excel·lents fotògrafs que de la ma del seu talent, i de la col·laboració amb l’Associació Fotogràfica de la Safor estan realitzant una gran tasca, reconeguda per premis i exposicions de gran qualitat; també tenim cada cop més músics gràcies a l’escola de musica de la Banda. La producció literària també destaca, amb esqueix la poesia, però també la novel·la. Hi ha producció d’investigació històrica, botànica i molta més. També des de la parròquia s’han fet importants esforços per recuperar el patrimoni religiós. Hi ha nissagues de pintors amb una vàlua reconeguda, etc.
L’Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut vol fer una tasca de divulgació en la programació d’aquest estiu “l’estiu al Patronat”.
Tot amb l’escassa ajuda del poder polític, en alguns casos amb l’oposició frontal, això pot semblar que l’axioma aquell de “contra Franco viviamos mejor” fora cert, però no, el que sí que és cert és que amb l’ajuda institucional la producció cultural del nostre poble seria l’enveja de la comarca sinó del País.

Al nostre poble hem tingut un cap de setmana ple d’actes religiosos al carrer, sembla que el vells temps de manifestacions religioses públiques i populars encara no s’han acabat. No sé si per a bé o per a mal, però la realitat és que la participació va ser massiva, inclús desbordant les millors previsions. per conprovar-ho no cal més que veure les imatges. cal destacar el cant d’estil que li cantaren a la Mare de Déu, del qual hi ha un video penjat a la pàgina
http://lafontdencarros.blogspot.com/

Ahir va haver al nostre poble dues convocatòries molt importants:
D’una banda es va convocar la Comissió informativa per presentar als grups municipals el projecte de rehabilitació de l’ermita de sant Miquel, sembla que pinta bé, caldrà estudiar-lo en profunditat per opinar amb més aprofundiment. però una cosa sembla clara hi ha la voluntat de fer les coses ben fetes i això sempre és digne d’elogi.
D’altra banda es va presentar en societat el Fòrum de participació ciutadana de l’Agenda 21, una eina que permetria als habitants de la Font, si més no, opinar sobre com veuen el poble i com els agradaria que fora. L’assistència va ser escassa, caldrà que totes les institucions, associacions i personal en general ens posem les piles per que el Fòrum siga una realitat. després de tants anys de dir que el poble el portaven entre quatre, ara que al menys podem dir la nostra que el Fòrum no siga també el lloc on es troben els mateixos quatre de sempre.

Hui hem assistit a la conferència que ha realitzat mossén Andrés de Sales Ferri a la Casa de Cultura de la Font sobre la devoció a la mare de déu del Remei al nostre poble. La conferència ha estat senzillament magnífica; entretinguda, adequada a l’auditori i el que és mes important separant llegenda de tradició: explicant les tradicions i desemmascarant les llegendes.  

El tema podria semblar que no era adequat al lloc, la Casa de Cultura, res més lluny de la realitat; la dissertació ha esta un fet cultural en majúscules. S’ha parlat de les ordres mendicants, especialment dels trinitaris, d’art religiós, d’Història general i del poble, i també de la devoció mariana

També s’ha parlat de tradició religiosa, sense beateria; d’advocació mariana i de la tradició religiosa del nostre poble, dic bé, de la tradició sense llegendes infundades.

El resultat ha estat una conferència que ha permés als creients del poble aprofundir en la seua fé; als interessats per l’art ha entendre una mica més l’art popular religiós; al públic en general saber més de la història del poble i del País. Tot amb un llenguatge clar i pla, per gent del poble; amb elements d’humor, de didàctica i amb una erudició palesa.

Sols felicitar al rector Marcos per haver portat al poble al conferenciant i per intentar recuperar la tradició del nostre poble. Felicitats Marcos

El pressupost municipal, que tant ha costat de parir, amb més de sis mesos de retràs respecte al que diu la llei, són els mateixos que s’han fet a la Font els darrers 8 anys, amb l’increment de cada any. la resta d’increment dels ingressos per les denúncies del Bloc respecte al que pagava l’AP7 i els constructors per ocupar la via pública.

No hi ha ni cap novetat ni cap diferència respecte els que feia el PSOE, si Gaspar Pérez com deia es va trobar un mort en entrar al govern , sembla que li agrada estar mort: NO HI HA CAP NOVETAT, TORNEM A DEPENDRE DE LES SUBVENCIONS. El pressupost és una eina que no serveix per marcar les línies bàsiques de la política municipal, sols està a l’espera de les subvencions ALLÒ QUE TANT LI CRITICAVEN A IMMA.

Però a més al pressupost trobem les mancances pròpies del govern municipal: el pagament del peatge polític que cal fer al soci Salvador Àngel amb un mos molt important per urbanisme i obres, més de 125.000 €, amb un increment del 40%. En canvi a les associacions culturals, l’escola, etc. els han congelat l’aportació. Sols aquestes dues dades ja justifiquen el vot negatiu.

També cal assenyalar que els primers pressupostos del PP han oblidat les reivindicacions històriques del PP: separar el rebut de la contribució i el de la brossa, ajudar a l’adquisició de llibres dels xiquets de l’escola o invertir en patrimoni.

Per últim cal dir que el pressupost s’ha oblidat del 0,7, la solidaritat, l’ajuda als més necessitats, etc.

Si tot això no fora prou, l’alcalde va dir que esperava esmenes, si sols en hi havia una de possible! esmena a la totalitat i pressuposts alternatius; la qual no varem poder fer ja que ens calia la informació necessària per realitzar-la.

El vot del Bloc està més que justificat.

La setmana passada, el grup municipal del Bloc va rebre del regidor d’Obres, Transit, Mobilitat i pàrquing la contestació a una demanda en la que demanava la creació d’una comissió de mobilitat per analitzar aquest aspecte en el nostre poble. Bé, aquesta contestació va ser surrealista: informaven al regidor del Bloc del conveni signat entre l’Ajuntament, la Fundació ONCE i l’INSERSO per tal de millorar l’accessibilitat de les persones amb discapacitats físiques.
Sí, punt i final, confonen accessibilitat en Mobilitat, imaginem per allò de persones amb mobilitat reduïda.
Em mans de qui estem? com pot ser que el regidor de mobilitat, eixe que té com obsessió les places de pàrquing, no sàpiga ni el que és mobilitat.

Disculpeu el títol, l’he agafat del magnífic blog de Juli Capilla, però és molt adequat per aquesta entrada. El govern municipal ara ja va de bo; ja va demostrant com diuen a l’esport “allò que porta dins”. El seu tarannà autoritari, el poc respecte a la legalitat, el fer el que els dóna la gana sense atendre a raons, si en voleu d’exemples:

1.                          Han aprovat les al·legacions a la Ronda Comarcal sense pactar-les amb tota l’oposició, ni siquiera han volgut remetre un acord plenari a favor de l’alliberament del peatge de l’AP7. Detall que inclús Oliva ha proposat en les seues alegacions, pactades per tots els partits. Els de la Font no, no perque siga dolent, sols que ho proposava el Bloc.

2.                          El govern muncipal s’ha encabotat en fer l’escoleta infantil al parc, que seria, en l’accés a Potries; contra la voluntat dels veïns, dels partits de l’oposició, sense estudiar altres alternatives i retorçant la llei urbanística per aconseguir-ho.

3.                          Han aprovat el Pla General Urbanístic, a tota presa, sense voler respectar un aplaçament per repensar-lo millor, per debatre’l o per millorar coses. Diuen que això es farà en les al·legacions després de l’exposició pública. Cal pressa, que els amics amb terrenys per reqüalificar en donen.

4.                          L’alcalde diu que no farà res per aturar els abocaments il·legals que s’estenen pel terme, no importa que siga il·legal i que ell mateix al primer plenari diguera amb tota la solemnitat possible que s’acabarien les il·legalitats urbanístiques al poble. Sembla que si els amics necessiten abocar la llei ja no cal.

5.                          El tema de l’aigua, doncs ja saben tenim una sentència des de fa anys i no cal acomplir-la.

Ara que opina el soci de govern de tot això, com deia la publicitat aquella: “y Franco que opina de eso?”, perdó en que estaria jo pensant, volia dir : i Colau que diu d’això? Res, ell a tot el que diu l’alcalde cabotà; cosa en la que té molta pràctica després d’estar en tots els governs municipals, no votar mai en contra i dir que ell no estava d’acord en moltes de les coses que es feien. Tot un exemple de funambulisme polític. Ell a lo seu, a deixar aparcar allà on calga, tant que tindrem que canviar el nom del poble millor serà dir-li La Font dels Cotxes. A veure si confonen Carròs en carros, i clar com els carros han estat substituïts pels cotxes….

En un dels darrers plenaris extraordinaris, de tràmit. El sr. alcalde va permetre l’apartat de precs i preguntes. Tot un detall per la seua part, ja que legalment no té cap obligació. El resultat va ser un debat respecte a les formes de governar, quedant palés que no saben el que és govern de consens, és trist, però és així.
Portem quasi un any i ja és evident que el govern municipal ( PP i PSD) entén el poder com una eina per imposar la seua voluntat, sense consens, sense consultar a la resta de forces polítiques. També hem comprovat que el PP deia unes coses quan no manava, i ara que mana té els mateixos defectes que criticava. Ja ho diu la dita: “una cosa és predicar i l’altra donar gra”. El que segueix igual, és a dir, manat com sempre, és Salvador Àngel, manava abans i mana ara.
Per al govern municipal, i mira que ho van criticar durament quan ho feia el PSOE, sols val la seua opinió i la resta sols són els que han perdut unes eleccions i han d’estar quatre anys callats. El grup municipal del Bloc els ha demostrat que eixes formes de fer política ja no són vàlides; nosaltres proposem esmenes, fem preguntes, ens preocupem pel bon funcionament de l’Ajuntament. I si cal critiquem, ja que l’oposició està per a proposar i criticar.  És comprensible que el PP i el PSD de Gaspar Pérez i Salvador Àngel no ho entenguen, ells sempre han tingut, i han fet, una oposició crítica, però no constructiva. Per ells les coses són blanques negres, malauradament pel nostre poble; es perden, ENS PERDEM, la meravella dels matisos del gris. I si no entenen què és el gris, com van a saber el que són els colors? I, no és cert que una vida a blanc i negre és molt trista?

Des del BLOC de la Font reprenen el nostre INFOBLOC, full d’informació i d’opinió sobre la política del nostre poble.
Si no havíem manprés abans aquesta tasca, és perquè volíem donar un cert temps raonable a l’actual (i estrany) equip de govern que s’ha conformat a partir de les eleccions de maig.
L’actual llei electoral permet la possibilitat que dues o més forces polítiques s’ajunten per tal de portar a terme una acció de govern determinada. N’és el cas de la Font. Dit això, nosaltres vam manifestar la nostra disposició de formar part d’un govern d’esquerres a la Font. Aquesta proclama va caure en la indiferència dels partits presumptament d’esquerres, ja que ni tan sols vam rebre cap telefonada per tal de parlar del tema. Doncs, ací estem, a 25 vots d’haver obtingut el segon regidor, cas que sí que haguera pogut ser un canvi real en la política d’aquest poble tan saforenc.
Una coalició de govern sense pacte, sense fonaments ideològics, sense programa, amb una buidor en el seu contingut que sols ens fa pensar que el es pretén, i els que els ha sobtat, ha estat l’obtenció de la butaca de l’Alcaldia. No se sap ben bé quin és el nexe d’unió entre una dreta i un presumpte partit socialdemòcrata d’arrels socialistes i fill de l’anterior corporació municipal.
De res valen les excuses quan per damunt de tot està l’honestedat i mirar pel bé general del poble. Un poble que li cal un gran pacte de tots pel que fa a allò essencial per al poble que és la seua existència i la seua viabilitat com a poble. El BLOC estava disposat a entrar en el govern, de veritat, i fer-nos càrrec d’una àrea molt important com és la de Cultura. Però no hi va poder ser, perquè l’actual coalició ja n’eren prou i no els calia més consens, no els calia (ni volien) fer un govern d’ampli espectre. Perquè els tan demòcrates del PSD hagueren pogut forçar aquest acord, fins i tot amb el que queda del PSOE. Recordem que el PSOE i PP tenen el mateix nombre de regidors.
Hem començat la legislatura sense propostes concretes, amb les típiques i tòpiques acusacions, que dites, per exemple, a Marbella o a Totana, hagueren causat més d’un procés judicial: “…m’he trobat un ajuntament abandonat” (…) “amb pagaments il·legals”, en boca de Gaspar Pérez el mateix dia de la seua investidura, i tota una sèrie de soflames que no han tingut cap conseqüència política, ni tan sols judicial, perquè les il·legalitats, l’ajuntament està en l’obligació de denunciar-les. O no?
Després, el PP (i diguem el PP, perquè el PSD no obri la boca per a res) es presenta davant la Comissió de Festes amb un foc encés: el de l’edició del llibre de festes; no res, una quimera del PSOE des de fa alguna legislatura. Opten per unes festes mínimes, assumint els compromisos de l’anterior corporació sense la presència, és clar, de cap grup de música en valencià
El BLOC denuncia la descoberta d’un forat de 300.000 euros d’impagats per l’OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA, principalment per part dels empresaris de la construcció. Quina casualitat! els que anaven a salvar el poble per la riquesa que generarien presenten aquest deute tant important.
Abans de festes, el poble de la Font perd la fisonomia de la Plaça dels Xorros, el regidor d’Obres i Serveis, i d’altres coses, té la gran idea de convertir el centre del poble en un aparcament públic. Consegueix que 6 o 7 conductors puguen aparcar el seu vehicle a la Plaça dels Xorros, a la plaça d’En Carròs!… tot un luxe, de veritat; ja voldrien els de Madrid poder aparcar a la seua Plaça Major, sota el cavall de Carles III; o els de Gandia, custodiant l’estàtua de Sant Francesc de Borja; o els d’Oliva, al costat de Gabriel Ciscar. Clar, és que en aquests pobles no tenen problemes d’aparcament. Però, a la Font, hem solucionat el problema d’aparcaments amb tan sols la creació 6 places, i gratuïtes! Però bé, sempre hi ha la possibilitat de no aparcar allí; qui tinga remordiment o pudor d’embrutar la plaça del poble, pot no aparcar-hi i no faltarà qui ho faça… Però no patim que al parc de Tirant Carmesina, al Pati del Patronat, fins i tot davant l’església (condicionant-ho) caben molts més cotxes, per què no?

A la Font hem disfrutat un any més del Porrat de sant Antoni. Aquest any era especial, el primer que organitzava el nou govern municipal; amb la particularitat que el PP a l’oposició criticava amb molta crudesa la gestió socialista del Porrat, però veus tu que l’han fet inclús més complet: foguera i sopar el divendres i una vessant cultural que no tenia abans amb exposicions de fotos, de boixets i de taulells, recuperant un espai emblemàtic pel poble, el Patronato. Aquesta recuperació del Patronato ha esta possible gràcies a la iniciativa de l’Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut i la disposició de la Parròquia i el seu rector .

Esperem que el PP al govern sabrà agrair la colaboració de les diferents associacions de la Font, després de criticar-les i ningunejar-les; ja que aquestes són les que li han fet un Porrat més lluït. De fet el PP tindria que donar explicacions d’aquest canvi de criteri ja que de criticar el Porrat ara el que ha fet és fer-lo més gran. Benvinguts siguen, però pot ser Llúcia sí que voldria una disculpa de Consuelo que s’ha retratat massa, però la seua sobèrbia és tanta  que ni veura allò de “donde dije…”