Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Arxius per 'Viatges al Pacífic' Categoria

El canó de Waimea

Enviat per mesogio el dia 15th August 2008

kauai.jpg

kauai 2

La carretera va per l’esquerra del canó i hi ha diversos miradors. Al fons, un riu estret d’aigües marronoses. Terra argilosa roja. Colors intensos de verds diferents es barregen amb marrons, grocs i granats. Ens aturem al Waimea Canyon lookout, al Puu Ka Pale, Puu Hinohina i fem parada especial a Kokee Lodge. L’11 de setembre de 1992 hi va haver un gran terratrèmol, l’Iniki. L’ull passà directe sobre l’illa de Kauai i va provocar una gran devastació. Tot i així, només hi va haver sis morts, però van caure moltes cases i es van cremar boscos.
Hi vam fer diferents caminades. Les fotos que veieu són de l’excursió que vam fer fins al mirador de Pihea. Abans, vam veure la vall de Kalalau flanquejada per les muntanyes i la mar al fons.

kauai 3Des del Pu’u o Kila, amb noves vistes sobre la vall, comencem el camí, amb una baixada impressionant, però les pujades que després trobem ens fan témer la tornada. Ens envolten falgueres enormes i arbres de fulles verdes que al final floreixen en punxes vermelles, el lehua. Quan a la fi arribem al mirador, a 1.306 m, no es veu res, perquè la boira ha anat pujant, just per compartir el moment amb 4 persones que hi ha arribat abans que nosaltres, per cert, un amb un trípode enorme i una càmera genial, que no li serveix de res. La baixada no és tan difícil com ens semblava quan pujàvem, o sigui que bé. A baix al poble anem a dinar a la cerveseria Waimea Brewing Company. La recompensa justa a l’esforç.

Dins de Viatges al Pacífic | Sense comentaris »

La vall de Waipio

Enviat per mesogio el dia 14th July 2008

vall waipio

La vall de Waipio, a Big Island, és verda i humida. El desnivell del camí asfaltat per anar fins a la platja és del 25% i hi deixen circular 4×4. A baix, a tocar d’un riu ample i amb força aigua es pot acampar, amb permís. Cap a la dreta hi ha la cascada; cal caminar entre pedrots però val la pena, perquè és gran i arribes al peu mateix; la força de l’aigua, des de l’alçada que baixa, és terrible. Després anem cap al riu que separa aquest tros d’una ampla platja de sorra negra. No és profund, però l’aigua baixa amb molta força (sort que portem els pals i les sandàlies). A poc a poc, el passem. Ja a l’altra banda, es veu perfectament la cascada d’on venim. No hi ha ningú i les nostres ombres es reflecteixen a la sorra mullada. El riu és la frontera, i és que la gent que ve amb algun “tour” organitzat tenen  prohibit creuar-lo. Per terra, cocos, guaiabes, mangos, plàtans, pinyes i troncs d’arbres secs, caiguts. Caminem fins al final de la platja. Per aquesta banda es pot pujar a l’altra costat de la vall, però no ho fem perquè llavors el cotxe ens quedaria a la banda d’on hem baixat. Seiem al costat d’uns troncs caiguts. Intentem, debades, obrir un coco i ens remullem una mica. Potser ens hi hauríem estat més, però de l’interior es veien uns núvols negres que feien fressat i iniciem la tornada. De la platja al mirador hi ha 300 metres de desnivell, que anem pujant a poc a poc, defugint amablement l’oferta d’una furgoneta de pujar-hi. Quan arribem dalt, el guàrdia (que havia anotat en un registre que baixàvem) i dos companys ens aplaudeixen.

cascada vall waipio 

Mentre anem amb el cotxe cap a Honokaa a dinar, penso en un home sol que tot just quan nosaltres arribàvem a la platja, ell estava a punt de travessar el riu. Pantalons llargs, motxilla, gorra, d’uns cinquanta anys. No duia pals i feia equilibris per aguantar el corrent. Avançava lentament sense mirar enrera, els ulls fixos en el terra, els pantalons xops. Havia aconseguit travessar les aigües i va continuar caminant per la platja fins arribar a l’altra punta de la badia. Es va aturar un moment, va mirar amunt, va col·locar-se bé la gorra i es va eixugar la suor de la cara. Llavors, va iniciar l’ascensió pel camí que puja a dalt. No va mirar enrera.

Dins de Viatges al Pacífic | 1 comentari »

El volcà Kilauea, en erupció

Enviat per mesogio el dia 11th July 2008

volcà

Arribem a Catalunya i tot el gas i el foc que acumulava a la panxa el volcà Kilauea quan vam ser-hi una setmana abans, va esclatar.
A Big Island hi ha dos volcans actius, el Mauna Loa, que fa 4.100 metres i el Kilauea. Aquest segon ha anat creant diversos cràters dels quals, dos estan ben vius: el Humaumau (la 1a explosió va ser fa 84 anys)i el Pu’u O’o (fa 25 anys). Des d’aleshores no han parat.

kilauea

Al cràter Pahuai hi ha un trencant que duu a un pàrquing final i d’allà es pot caminar fins al mirador del Pu’u O’o. Cau una pluja fina que ens va calant i hi  ha força boira. Caminem sobre lava envoltades d’algunes falgueres no gaire grans i arbres “lehua.” Paisatge de desolació. No podem anar a Napau perquè cal un permís especial. Comencem a pujar entre una zona arbrada fins dalt; se suposa que es veu el cràter actiu del Pu’u O’o, però la boira ho impedeix. Estem soles. El vent xiula entre els arbres. No hi ha fantasmes però sí un cert desassossec. No és l’única caminada que fem. Un altre dia anem al Kilauea Iki trail: caminem sota falgueres d’un bosc nadiu, baixem al cràter, a 122 m, passem pel mig, entre lava trencada (del 1959) i fumaroles, impressionant. A l’altra banda, pugem novament. Trobem alguna gent, poca, i comença a caure una pluja fina (de fet, tota l’estona ha estat núvol). Quan tornem a ser a dalt, a l’altra punta, calculem que hem trigat unes dues hores (6,4 Km) caminant tranquil·lament i observant.

 kilauea iki trail

Des del Centre de Visitants es pot caminar als bancs de sulfur i arribar a l’observatori; no es podia circumval·lar la carretera de la caldera perquè els nivells de les emissions de gas eren superiors al permès; per tant, des del museu Jagger calia donar la volta avall.

fumaroles kilauea

Un altre dia baixàrem la Chair of craters road, amb paisatges de lava vessades entre el 1969 i 1974 i de cràters a banda i banda; la carretera té 30 Km i baixa un desnivell de 1.128 metres.  Paisatge fantasmagòric. Arribem a mar; al final hi ha la llengua de lava que l’abril de 2003 va tallar-la. Al fons, la columna de fum del Pu’u O’o; el contacte de la lava calenta amb la fredor de les aigües, produeix una fumarola i de nit, es pot veure una certa resplendor. La deessa Pelé, que segons els hawaians viu aquí, va esperar que nosaltres fóssim a casa per vomitar gas, foc i fum. El cràter esclatà de nou en una simfonia de colors que nosaltres ens hem hagut de conformar veient per TV i per la webcam del parc. Però hi vam ser!

llengua lava

Més informació: http://hvo.wr.usgs.gov

Dins de Viatges al Pacífic | 3 comentaris »

Enmig del Pacífic

Enviat per mesogio el dia 8th July 2008

caswcades akakaabre gegan

Costa arribar-hi. Gairebé 24 hores viatjant, amb 12 hores de diferència. Tres vols diferents des de Barcelona, amb les humiliacions permanents dels controls de seguretat (no sin zapatos!).
Vam anar a dues illes del Pacífic, pel nostre compte: Big Island, la més nova i situada al sud i Kauai, la més vella i situada al nord (volgudament, vam esquivar Honolulú).Varietat de microclimes amb boires sempre presents. Pluges intenses o cels tapats dies seguits. Flora i fauna espectacular (90% endèmica). Volcans encara en activitat i quilòmetres de terra coberts de lava.

Pesca, fruits, cultius, indústria de transformació (alimentària, fusteria…). Turisme nord-americà i japonès. Grans complexos hotelers en llocs puntuals i minoritaris on el sol està assegurat i les platges són de postal (palmeres i sorra blanca), però també possibilitats de càmping i d’allotjaments més modestos, com motels i B&B. Gent que sembla feliç, poc agressiva, neta, que viu en cases de fusta envoltades de gespa i els agrada anar de picnic a la muntanya o a la platja. Una llengua minoritària en recessió que s’ensenya en algunes escoles. Tothom té cotxe. Pots jeure en una platja i trobar-te una foca monja de veïna. Pots entrar a la mar i trobar-te una tortuga gegant. Pots veure falgueres que sobrepassen l’alçada de les cases. Un aeroport, el de Kona, sense edifici (costa imaginar, oi?). Mangos, papaies, cocos i plàtans en una platja deserta de sorra negra. Un altre món.

aeroport kona

posta a Kauai

Dins de Viatges al Pacífic | 1 comentari »