Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Arxius per 'Solidaritat' Categoria

Una detenció que fa pudor de socarrim

Enviat per mesogio el dia 14th April 2011

biblioteca sarajevoEl general Jovan Divjak va ser el principal defensor de la ciutadania de Sarajevo al llarg del setge a la darrera guerra de Bòsnia. És membre del Comitè d’Helsinki per la Pau als Balcans i des del 1994, allunyat de carrera militar, dirigeix la Fundació Obrazovanje Gradi BIH (Educar per reconstruir Bòsnia i Hercegovina, OGBH), amb l’objectiu d’ajudar les famílies dels infants que van ser víctimes de la guerra.

La seva amistat i els seus lligams amb el nostre país i amb Barcelona, s’han mantingut des de la signatura dels acords de pau de Dayton fins ara. Ha visitat Catalunya en nombroses ocasions donant i rebent el suport de nombrosos municipis, universitats i ONG.

El passat 3 de març va ser arrestat a Viena a causa d’una demanda de les autoritats sèrbies. Entenem  que les causes de la reclusió, no són res més que una maniobra política amb l’ànim de manipular la seva pròpia opinió pública en un moment en què es veuen pressionats a lliurar a la Cort Penal internacional els veritables criminals de guerra amagats al seu país. No és el cas del general Dívjak, resident a  Sarajevo, i sense cap demanda de part del tribunal de L’Haia.

La Federació Catalana d’ONG de Pau, tot recollint la demanda de diverses persones i ONG: Compromesos amb el Món, Trenkalòs, Mestres x Bòsnia, La Rotllana, IGMAN-Acció Solidària, Fotògrafs per la Pau… mostra la seva preocupació per la detenció del general i demana explicacions.

Dins de Solidaritat | Sense comentaris »

Aminatu Haidar

Enviat per mesogio el dia 17th December 2009

haidar

Una dona sahrauí, Haminatu, que des de fa anys lluita pel dret de viure al seu país, ha guanyat aquesta partida. El Sàhara primer va ser colònia espanyola. Després, ocupat pel Marroc. Fa 34 anys que hi va haver la Marxa Verda. Els sahrauís es van haver de retirar al desert del sud d’Algèria, al voltant de Tindouf, on malviuen sense cap esperança. Els interessos d’Europa i del Nord no coincideixen amb els seus. Han tingut mala sort. Segons les Nacions Unides, ocupació il·legal. Un tema innegociable per als marroquins -no només el govern- encara que siguin d’esquerres. Una vergonya per a la gent que defensem que tots els pobles tenen el dret de tenir el seu estat. Amb un problema final: els sahrauís esperen amb paciència infinita que el món els recordi. No posen bombes a gratacels ni fan esclatar vehicles als mercats. Per això se’ls deixa podrir en la sorra. Aquest afer ha acabt bé, però un altre dia potser perdran la paciència.

Dins de Món àrab, Solidaritat | Sense comentaris »

Iraq: III Setmana de la NO VIOLÈNCIA

Enviat per mesogio el dia 13th October 2008

laonf_header.jpg

Fins al 19 d’octubre de 2008. Una crida a la raó, a la pau, a la resistència No violenta.

Encara que us sembli que no pot ser, hi ha a l’Iraq, molta gent que està per la fi de la violència, l’ocupació i la corrupció. Agrupats en una xarxa la ONF, www.laonf.net grups i gent de diferents posicions ideològiques i polítiques, s’han unit per promoure la no violència com l’opció més efectiva per lluitar per un Iraq independent, democràtic i en pau.

Durant aquests  es preveuen accions en les 18 províncies del país i s’organitzen accions als carrers, escoles, teatres, hospitals, places i qualsevol altre espai públic d’Iraq, amb l’objectiu de promoure la no violència i teixir una xarxa per construir ponts entre associacions civils que no creuen en enfrontaments sectaris.  L’objectiu és pressionar els partits polítics que es presenten a les eleccions locals previstes per a finals d’any, perquè es comprometin a acabar amb el conflicte i promoure la cultura de la pau al país, així com promoure el vot responsable perquè donin suport a aquells candidats que realment demostrin el compromís necessari i el coratge suficient per enfrontar-se als ocupants i els senyors de la guerra que segueixen avui alimentat un conflicte que té com a objectiu els civils del país.

Més informació

http://translate.google.com/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=http://iraqnoviolencia.wordpress.com/ 

Dins de Món àrab, Solidaritat | Sense comentaris »

Material clínic per Bagdad

Enviat per mesogio el dia 12th September 2008

Aeroport- material per BagdadL’Hospital de Saint Raphael de Bagdad ha rebut aquest estiu 69 paquets de material clínic i quirúrgic valorats en 19.025,03 euros provinents de l’ong catalana COMPROMESOS AMB EL MÓN. Entre el material tramès hi ha aparells de precisió, com un pulsioxímetre, un desfibrilador, un aparell d’ECG i un aparell registrador de contraccions. A mateixa tramesa hi ha  bolquers, esparadraps, benes, gasses, cotó, guants, sondes gàstriques, agulles, tubs traqueals, catèters, mascaretes, pinces, fulles de bisturí, material quirúrgic, material de sutura, etc. Tots aquests materials són de primera qualitat, subministrats per l’Agència Alemanya del Medicament/ACTION MEDEOR, davant la qual Compromesos està acreditada.

Aquests material són imprescindibles per al funcionament diari de l’hospital, tant per atendre els nombrosos parts (se’n fan entre cinc i vint-i-cinc al dia), com als ferits de les contínues explosions que es produeixen a Bagdad, i en especial, a Karrada, el barri on està situat l’hospital.

En aquests moments, COMPROMESOS AMB EL MÓN està gestionant una donació per a la compra d’un generador, ja que els que tenen a l’hospital no funcionen i els talls de subministrament elèctric a Bagdad, són continus i fan molt difícil atendre els pacients de manera adequada.

Compromesos amb el Món ha obtingut els recursos econòmics a través del treball voluntari dels seus socis, amics i d’aportacions de donants públics i fundacions privades.

Dins de Solidaritat | 2 comentaris »

Bagdad, ciutat del miratge

Enviat per mesogio el dia 26th July 2008

exposicio bagdad

Durant els anys cinquanta, quan regnava el rei Faisal II, a l’Iraq es va crear una Oficina per al Desenvolupament que projectà infraestructures i equipaments encarregats a arquitectes occidentals: Wright, Le Corbussier, Gropius, Sert, Doxiadis… L’assassinat de Faisal el 1958 tallà alguns d’aquests projectes i no va ser fins a finals dels vuitanta que Saddam Hussein va reprendre aquesta política: cridà Bofill i Venturi, entre d’altres, per projectar barris residencials i comercials i per participar en la construcció de la gran mesquita nacional. Amb les guerres, però, tornà a quedar aturat. Què en queda, de tot això?

L’exposició consta de maquetes de Bagdad i de projectes fets o no arribats a construir, alhora que es complementa amb un vídeo on participen entitats i persones de Barcelona i de Bagdad que han tingut relació entre les dues ciutats. Un pont, en resum, per unir una i altra ciutat per llaços d’història i de solidaritat.

Col·legi d’Arquitectes de Barcelona fins al 13 de setembre http://www.coac.net/Barcelona/

Produïda per l’Agència Esp. de Cooperació Internacional, la Casa Árabe
i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la UPC de Barcelona
i la Universitat de Bagdad.

Dins de Exposicions, Solidaritat | 2 comentaris »

Aliments i negoci

Enviat per mesogio el dia 2nd June 2008

nensL’últim any  els preus dels cereals i el gra bàsic han pujat més d’un 50%. Anuncien que l’escalada afectarà directament 850 milions d’éssers humans i que caldrà la mobilització de recursos internacionals que puguin pal·liar aquesta situació, amb especial atenció a la població infantil. Però el fenomen de l’alça de preus no és conjuntural. Fa anys que les polítiques internacionals de producció d’aliments van optar per privilegiar un model de producció basat en l’ús intensiu de terres i químics orientat a l’exportació. Les institucions internacionals han privilegiat el suport a la indústria de l’agronegoci amb reduccions aranzelàries als seus productes i amb la prohibició als governs dels països empobrits de protegir i subvencionar les seves produccions.

Hem vist créixer els beneficis de les multinacionals del sector alimentari, alhora que els productes locals desapareixien progressivament dels mercats i milions de camperols eren expulsats dels circuits productius. El 75% de les persones més empobrides del planeta, que sobreviuen amb menys d’un dòlar diari, són més de 980 milions, viuen directament del seu treball en el sector alimentari. I les polítiques públiques estan condicionades per acords comercials dictats pels lobbies de les multinacionals i imposats pels governs dels països industrialitzats.
Les polítiques agrícoles i ramaderes dels EUA i la UE segueixen la mateixa lògica, malgrat les denúncies fetes contra aquest tipus de subvencions que arruïnen les oportunitats de producció local. Els últims anys, la comunitat internacional no pren decisions per aturar el malbaratament energètic, sinó que promou i subvenciona les mateixes companyies perquè destinin una part dels seus cultius a la fabricació de combustible. L’última de les causes que s’uneixen a aquesta escalada, és el predomini de les inversions financeres en el sector agroalimentari, que han contribuït a elevar els preus finals dels seus productes.
La Cimera de la FAO a Roma tan sols ha estat capaç d’acordar que els programes de les institucions internacionals comprin, a preu d’or, la producció excedent que les companyies ja tenen emmagatzemades per oferir-la, al mateix temps que eviten que baixin els preus en el mercat internacional. Els països tenen dret de protegir les seves produccions i mercats alimentaris. Calen polítiques fiscals en el mercat financer global, que puguin gravar les especulacions financeres. Davan l’actual crisi alimentària ens preguntem quines són les societats que estan obtenint guanys. Exigim dels nostres governs mesures inequívoques que penalitzin aquests negocis i legislacions que protegeixin la producció alimentària mitjançant la protecció de la pagesia, els circuits curts de comercialització i les necessitats dels mercats locals.

Federació catalana d’ONGD (extret de l’Aliança Espanyola contra la Pobresa)
Aquest és el bàner que sortia fa uns dies a la pàgina del correu de yahoo.

 especulacioaliments.jpg

Dins de Solidaritat | 1 comentari »

Tibet, 49 anys després

Enviat per mesogio el dia 16th March 2008

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/f7Q57hDSaqw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pocs mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics a la Xina, Tibet torna a ser notícia. En primer lloc, perquè fa pocs dies vam recordar el 49 aniversari de la revolta tibetana contra l’ocupació xinesa. En segon lloc, perquè la repressió xinesa ha tornat a causar violència i mort entre les tibetans. El Dalai Lama ha denunciat el genocidi del seu poble i ha demanat el suport de tota la gent de bé.

L’any 1949 Xina va ocupar el Tibet. El 10 de març de 1959 el poble tibetà, fart dels abusos comesos per l’exèrcit ocupant, es va manifestar a Lhasa, la capital, demanant la independència  i la fi de la repressió. La manifestació va ser brutalment aixafada i es calcula que 87.000 tibetans van morir aquells dies. El Dalai Lama, la seva família i molts altres tibetans van haver de marxar a l’exili. Començava una etapa de la història del Tibet marcada per l’exili pels que podien fugir i per la repressió contínua i brutal pels que es quedaven.

El conflicte del Tibet és un conflicte oblidat per Occident. Tothom vol tenir lligams econòmics amb la poderosa Xina i aquesta imposa la seva voluntat als governs que, d’una manera o una altra, hi volen comerciar. Per exemple, el tren de Pequín a Lhasa servirà, no només per transportar colons xinesos, sinó riqueses, com ara l’urani.  De la mateixa manera que ha passat recentment a Birmània, els monjos tibetans també s’han convertit en portaveus del seu poble (sis milions de tibetans).

Els teleespectadors xinesos veuen imatges de joves tibetans trencant persianes de botigues i llençant pedres, però no veuen com els policies xinesos reprimeixen la població tibetana. Les imatges que veiem aquí han estat enregistrades clandestinament.

El Dalai Lama i Premi Nobel de la pau no és partidari de boicotejar els jocs olímpics i considera que poden ser una bona ocasió perquè els dirigents xinesos demostrin el seu compromís amb la llibertat, tal com van dir després que la seva candidatura sortís vencedora. Els Jocs Olímpics poden servir per cridar l’atenció mundial sobre la situació del Tibet, i, tal com afirma el director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, “demanar que es respecti la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres creences, la nostra identitat i, sobretot, les nostres vides.

nena

Podeu trobar més informació i enllaços a

 http://www.compromesos.cat/
 

Dins de Solidaritat | 2 comentaris »

Más allá de Rangun

Enviat per mesogio el dia 17th February 2008

mas alla de rangunDrama de denúncia política dirigit el 1995 per John Boorman i protagonitzat per Patricia Arquette, U. Aung Ko, Frances McDormand, Adelle Lutz, Spalding Gray.

Basada en fets reals. L’any 1989 Laura, una dona nord-americana que treballava de metgessa, perd l’home i el fill, assassinats. La seva germana la convida a viatjar a Birmània per oblidar. Un nit que no pot dormir, surt al carrer malgrat el toc de queda i es troba una manifestació amb la presència d’Aung San Suu Kyi, principal líder democràtica, premi Nobel de la Pau el 1991. Com que ha perdut el passaport, s’ha de quedar mentre no tingui el nou, però la immediata repressió militar fa que es trobi immersa en una intensa aventura amb el seu guia, fet que acaba canviant-li la vida.

Si mentre la veus recordes que allò és real, se’t posa la pell de gallina. Penses com pot ser que un país que fa tants anys que pateix una dictadura militar, pugui continuar com si res, torturant i massacrant, si no és per la complicitat dels països veïns (Xina i Índia sobretot), però també amb la mirada cap a una altra banda dels països europeus, que mentre critiquen el règim militar, França o Suècia vene armes al règim militar. Els fets repressius de la tardor de 2007 van tornar a posar el tema d’actualitat. Els propers Jocs Olímpics de la Xina són una magnífica oportunitat per denunciar el tema. La premi Nobel continua tancada a casa seva i els principals líders democràtics continuen sent assassinats. La hipocresia de les democràcies occidentals no té nom. O potser sí.

Informació de les Jornades de Mollet, a CONTRAPUNT: http://www.contrapunt.cat/?mostrar=noticia&id=849

Altres informacions http://birmaniaporlapaz.blogspot.com/
http://casadeltibetbcn.org/blog-noticias/ 

http://burmacampaign.org.uk/links.html#health

http://www.maetaoclinic.org/

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LwE69_0eLn0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Dins de Cinema, Solidaritat | 3 comentaris »

Therese H. Nona, de Bagdad

Enviat per mesogio el dia 1st February 2008

sobre hospital bagdad

“Fem tot el possible per viure amb la màxima normalitat”.

Així s’expressa aquesta dona menuda que durant uns dies ha visitat Barcelona, nascuda a Araden, a prop de Mossul (nord de l’Iraq) on es parlava l’arameu, llengua que ella ha conservat. Ella és monja de la Caritat, de les dominiques de la Presentació, una orde d’origen francès present a la Mesopotàmia des del 1860, abans que els britànics hi arriben i marquessin les línies de com havia de ser la independència tutelada.

Responsable dels afers de la seva comunitat a l’Iraq, el Líban i Jordània, quan els soldats americans van ocupar Iraq ara farà cinc anys, ella, que estava treballant al Líban, va tornar al seu país per ajudar el seu poble des de l’ull de l’huracà. Al barri de Karrada, a Bagdad, la seva comunitat té, en un recinte tancat, l’hospital de Sant Raphael, una escola per a nenes de 3 a 6 anys i una residència per a noies pobres o orfes. Dintre d’aquells murs, l’aprenantatge, el joc, l’atenció als malalts, la pau. Fora, el caos, la por i la mort. No surten mai de la seva presó volguda. Els murs són la seva salvaguarda.

A Bàssora hi mantenen una residència de noies i una escola amb 230 nenes. En canvi, han hagut de fugir de Mossul on tenien una residència universitària i s’han traslladat més al nord, a causa de la guerra. Des de Jordània, a l’anomenat Hospital dels italians, atenen els refugiats iraquians.

A l’Hospital de Sant Raphael de Bagdad atenen ferits i malalts de totes les ètnies les 24 hores del dia, un fet únic a la ciutat. Cada dia hi fan entre 5 i 25 parts diaris. Hi ha metges cristians i musulmans i no deixen entrar ningú si porta armes. Quan se li pregunta si hi ha seguretat per protegir l’hospital d’algun atac, ella diu, amb un somriure a la boca: “Protecció? Sí, Déu ens protegeix”. I si se li pregunta com se les pot ajudar des d’aquí, contesta que pregant.

Els que som aquí, creients o no, treballem des d’una petita entitat laica, “Compromesos amb el món”, http://www.compromesos.cat per aconseguir donacions de particulars i subvencions de les administracions per comprar medicaments i, bàsicament, material clínic.

“Cal sobreviure, sinó, és la mort. Si ens aturem, morim”, acabava dient a la xerrada que va fer a Mollet del Vallès el 31 de gener de 2008.

http://www.3cat24.cat/video/228399/altres/La-guerra-de-lIraq-des-de-lhospital

Dins de Solidaritat | 2 comentaris »

Fil directe amb l’Hospital de Sant Raphael (Bagdad)

Enviat per mesogio el dia 23rd January 2008

san_rofail_hosp_20061.jpgThèrese Hèlene és viceprovincial per a l’Orient Mitjà de l’orde Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació, una orde que és a Mesopotàmia des de fa més de dos-cents anys. Treballava al Líban quan va esclatar la guerra i llavors va demanar anar a Bagdad per donar suport a víctimes. Allà, la seva orde administra l’hospital de Saint Raphael, al barri de Karrada, obert 24 hores al dia (aquest hospital va atendre en primera instància el periodista Xosé Couso). A l’hospital de Saint Raphael atenen, sense cap tipus de distinció, víctimes civils, a més de malalts, avis i, especialment, gestants. Manquen subministraments i fàrmacs. Hi ha talls de llum freqüents i de vegades només tenen una hora de llum al dia. No hi ha ONG al territori ni un govern estable que faciliti recursos econòmics suficients i regulars. L’hospital es manté gràcies a donants europeus; els fàrmacs i bona part de material clínic (aparells de mamografies, incubadores per neonats, reanimadors cardíacs etc…) exclusivament des de Compromesos amb el Món, una petita entitat laica que lluita contra les causes que fan possible el patiment universal. Formada per farmacèutics, periodistes, metges i logistes, aplega suports plurals. El president és Sebastià Mayol, amb una àmplia trajectòria en treball d’emergències i ajut humanitari. Glòria Arimon és la delegada a Mollet i autora del llibre Contes de Bagdad, els beneficis del qual van destinats a l’Hospital de Sant Raphael.

www.compromesos.cat

Dins de Solidaritat | 1 comentari »