Fins al 19 d’octubre de 2008. Una crida a la raó, a la pau, a la resistència No violenta.

Encara que us sembli que no pot ser, hi ha a l’Iraq, molta gent que està per la fi de la violència, l’ocupació i la corrupció. Agrupats en una xarxa la ONF, www.laonf.net grups i gent de diferents posicions ideològiques i polítiques, s’han unit per promoure la no violència com l’opció més efectiva per lluitar per un Iraq independent, democràtic i en pau.

Durant aquests  es preveuen accions en les 18 províncies del país i s’organitzen accions als carrers, escoles, teatres, hospitals, places i qualsevol altre espai públic d’Iraq, amb l’objectiu de promoure la no violència i teixir una xarxa per construir ponts entre associacions civils que no creuen en enfrontaments sectaris.  L’objectiu és pressionar els partits polítics que es presenten a les eleccions locals previstes per a finals d’any, perquè es comprometin a acabar amb el conflicte i promoure la cultura de la pau al país, així com promoure el vot responsable perquè donin suport a aquells candidats que realment demostrin el compromís necessari i el coratge suficient per enfrontar-se als ocupants i els senyors de la guerra que segueixen avui alimentat un conflicte que té com a objectiu els civils del país.

Més informació

http://translate.google.com/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=http://iraqnoviolencia.wordpress.com/ 

Novel·la situada a Pèrsia, a la dècada del 1620, durant el regnat del xa Abbas el Gran, que havia traslladat la capital del país a Esfahan.

La protagonista és una noia de 14 anys que viu en un petit poble; en morir el seu pare, ella i sa mare es posen sota la protecció d’un oncle llunyà, a Esfahan, dissenyador de catifes de la cort del xa, una de les arts que va promoure aquest rei. La noia demostra que sap nuar i dissenyar molt bé, però els esdeveniments a ca l’oncle l’obliguen a casar-se en secret amb un home ric, amb un contracte temporal de matrimoni, el sigheh, encara vigent avui dia. Dins la novel·la hi ha set contes intercalats, una tècnica literària emprada per autors iranians i que segons l’autora s’assembla a la superposició de motius a les catifes iranianes.

En acabar la novel·la encara no sabem el nom de la protagonista, fet expressament per l’autora, en homenatge a totes les dones artesanes anònimes que durant segles han fet catifes a l’Iran.

Molt ben documentat en el context històric i en el teixit de catifes, és un relat que a estones ens ha angoixat, per tantes desgràcies i tristeses, però alhora és un exemple de lluita per la supervivència d’una dona –d’unes dones- que no ho tenien gens fàcil.

Anita Amirrezvani, La Magrana, març 2008, 390 pàgines

Film dirigit per Hana Makhmalbaf, una jove iraniana de 19 anys, presentat al festival de Cinema de Sant Sebastià el 2007.
Situat a l’Afganistan, a les muntanyes on hi havia el buda de Bamian que els talibans van fer volar. Allà hi havia coves on vivia gent en situació molt precària. Encara hi viuen. 

La protagonista és una nena de 6 anys, Baktay, amb una obsessió: anar a escola. Un nen, veí seu, hi va, i ella també vol aprendre a llegir i saber històries divertides.
Per anar-hi cal comprar un quadern, un llapis i una maquineta de fer puntes. Per això agafa quatre ous del galliner de la seva mare i els pretén vendre al mercat del poble; amunt i avall sense aconseguir res, n’hi fan caure dos, però tampoc aconsegueix vendre els altres dos; finalment els canvia per pa, que revèn a un home. Torna al quiosc, però amb el que té només pot comprar el quadern. Va amb el veí a l’escola, però el mestre li diu que només és per a nens, que la de les nenes és a l’altra banda del poble. Pel camí, es troba un grup de nens que juguen a l’únic joc que saben: fer la guerra.

Li estripen les pàgines del quadern que tant li ha costat comprar. L’agafen, la volen lapidar, després la segresten en una cova. A dins, hi ha tres nenes més; ella els proposa escapar-se; tenen por i ho fa ella sola. De nou a fora, torna a intentar arribar a l’escola de nenes, al costat del riu. Quan hi arriba, entra en una aula; cap nena la deixa seure al seu costat, la mestra, escrivint a la pissarra, no s’adona de res; a canvi d’unes pàgines del seu preuat i cada cop més prim quadern, una nena la deixa seure al seu costat, però a l’hora d’escriure, com que no té llapis i treu el pintallavis de sa mare, aquesta nena li vol prendre; al final, acaben pintant-se els llavis i la cara; ara sí que la mestra ho veu i la fa fora. Troba el seu amic, que li explica que el mestre l’ha fet fora i tornen a trobar els nens que fan la guerra: els detenen i els disparen amb les branques d’arbre que simulen rifles; el nen fa veure que l’han tocat i cau a terra; ella no, ella repeteix que no li agrada jugar a guerres, fuig corrent i arriba a un camp on uns homes estan ventant blat. Els nens l’encerclen; el seu amic li repeteix: “Cau a terra i et deixaran en pau. More’t, només així podràs ser lliure!” Al final, li fa cas. Cau a terra i el buda explota de nou.
La realitat narrada per nens i nenes que són els protagonistes en la vida real. Cap discurs. Només una càmera com a testimoni de què fan els nens en un país on només han viscut la violència dels talibans o dels occidentals, tant és. Els nens poden ser molt cruels. Els adults són el seu mirall.

Un relat sobre l’esperança, el valor i la dignitat d’un grup d’activistes iraquians que, lluny del rancor o la venjança i escapant de les divisions artificials que pretenen enfrontar-los, persegueixen un somni: la reconciliació i la reconstrucció de la societat civil a Iraq a través de la resistència noviolenta.

Durant l’any 2007, el director, Pedro Arce, va estar a Erbil, Suleimanya, Halabja i Kirkuk al costat d’aquests iraquians que a diari es juguen la vida per la pau.

Més informació a

http://becauseofthesituation.blogspot.com/ i  http://almesalla.blip.tv

Pel·lícula franco-libanesa dirigida per Nadine Labaki i estrenada al nostre país el 2008.  El títol està inspirat per la barreja de sucre, aigua i llimona que fan servir les dones àrabs per depilar-se.

Layale (interpretada per la mateixa directora), és la propietària d’un saló de bellesa i perruqueria que surt amb un home casat. Nisrine és una musulmana que està a punt de casar-se, però el seu promès no sap que no és verge. Jamale no accepta que es fa gran i es resisteix a la seva menopausa. Rima no se sent atreta pels homes, sinó per les dones. Rose, la modista, s’ha sacrificat sempre per tenir cura de la seva germana gran, que no hi toca, i no té autonomia.

La majoria de pel·lícules libaneses de fa uns anys giraven al voltant de la guerra civil ( 1975-1990), que va destruir gran part del teixit social del país. Alhora, cal tenir en compte que el film està fet just abans de l’atac d’Israel al Líban, fa poc més d’un any, quan hi havia pau i calma. Però aquí no ens parlen de guerra, sinó de problemes quotidians, de sentiments, d’il·lusions i de frustracions. Layale s’adona al final que la seva relació amb aquell home casat (a qui mai veiem) no té sortida. Nisrine soluciona, amb l’ajuda de les seves amigues, el problema de la seva falta de virginitat. Jamale es menteix fent veure que encara té la regla. Rose es fa il·lusions per un client, però hi renuncia, per no abandonar la germana. Quan Rima renta el cap a una clienta els ulls se li il·luminen.

http://www.youtube.com/watch?v=wqt6nP3_fC0

Quan la Glòria Arimon em va comunicar que havia conclòs una obra de contes i que tenien com a protagonistes a tres dels més coneguts personatges de Les mil i una nits, vaig pensar que la decisió era tot un risc. Els personatges portaven tot el llast del temps, se n ‘havien fet segones versions i, a més, els havia portat al cinema la mateixa factoria Disney, donant-los una imatge tòpica i esllanguida. ¿Per què, doncs, fer ressorgir el Simbad, l’Alí Baba o l’Aladí de nou davant les nostres mirades?

Llavors, vaig recordar que una vegada, M. Aurèlia Campmany va visitar l’escriptora Virginia Woolf a Londres i li va confessar que estava escrivint Quim-Quima que s’inspirava totalment en l’argument d’una de les novel·les emblemàtiques de Virgínia, Orlando. La Virgínia, en lloc d’ofendre’s, li va etzibar “Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel siguis al model que estimes, més seràs tu mateixa”. Sens dubte, aquell dia, la Virgínia li va capgirar la mirada. Així passa en el llibre de la Glòria, on també se’ns capgira la mirada.

En la introducció del llibre, la Glòria ens explica que darrera les cares dels personatges hem de cercar-hi els trets dels nens que llustraven sabates, que jugaven al pati de les mesquites o jeien als llits dels hospitals, quan els va conèixer l’any 2002. Així, són els joves de Bagdad qui estimen, pateixen, lluiten i cerquen la felicitat en cada ratlla d’aquests contes.

I és l’Iraq, les mítiques terres entre el Tigris i l’Eufrates, l’escenari on Simbad es fa a la mar. Adelerat per gaudir de la vida, conèixer pobles i estimar i aprendre … fins que la guerra contra el país veí li canvia el rumb. El vaixell de l’Iraq salpa per la mar de la destrucció primer, per la mar de l’embargament després i, finalment, per la mar de la invasió i de la revolta.

Si l’Iraq del Simbad és l’escenari de la vida, l’Iraq de l’Alí Baba i de la seva dona, la Morgana, és l’enginy per sobreviure dins la teranyina invasora, la recerca d’una sortida i l’abocament inevitable a l’exil·li.

Però hi ha un altre Iraq encara. El de les petites coses, el de la vida solidària. De la ma de l’Aladí, Iraq passeja de nou per la riba del Tigris, conrea l’amistat i s’enamora. És l’Iraq que estudia, que no vol perdre la memòria. L’Iraq del desig possible. Aquell que estén més allà la mirada: cap un futur incert, però segur, on l’amor com tantes vegades n’haurà de ser la salvaguarda.

I si al final arribem a port, ¿quin ha estat el motiu del viatge? Com la meravellosa Xahrazad de Les mil i una nits, la Glòria ha cabdellat els mots justos amb el desig roent de conjurar la destrucció i la barbàrie. Sempre a la recerca d’un món on la raó i la paraula siguin les úniques armes.

Extracte de la presentació feta pel professor Martí Fuentes a la llibreria El Pla de la Calma a Cardedeu, el 15 de desembre de 2007. 

És la vida d’una noia des de la caiguda del Sha fins a la revolució islàmica, a l’Iran actual. La pel·lícula de Marjane Strapi, afincada a París, ha tingut la col·laboració de Vincent Paronnaud. Artistes importants han posat veu als personatges, com Chiara Mastroianni i Catherine Deneuve. No és divertida, però tampoc trista. Amb el seu especial humor, Marjane va desgranant les seves vivències a Iran: el pare i la mare, l’oncle, les amigues… i sobretot, una àvia genial, combativa, dolça i que es posa flors de gessamí quan es posa els sostenidors, per fer olor. Els pares l’envien a estudiar a Àustria i allà coneix les llibertats ,però també la insolidaritat i l’individualisme. Torna, però no s’ubica. Té amics i es casa amb un d’ells, però no va. Es deprimeix i lluita, va a la universitat, s’oposa a les normes injustes… i al final torna a marxar, aquest cop a França, i de manera definitiva.
Premi del Jurat del Festival de Cinema de Cannes 2007, es presenta als Òscars per França, cosa insòlita en un film d’animació. A l’Iran està prohibida.

El llibre Contes de Bagdad es presenta a Girona el proper dimarts 4, a dues biblioteques de la ciutat. La primera, la Biblioteca Municipal Ernest Lluch, a les 5 de la tarda. La segona, la Biblioteca Municipal Just M. Casero, a les 18.30 h.

El llibre de Glòria Arimon presenta els personatges de Simbad, Alí Babà i Aladí a l’Iraq actual. Es ven al preu de 9 euros i un euro de cada exemplar es destina a un projecte de suport a l’Hospital Saint Raphael de Bagdad, a través de COMPROMESOS AMB EL MÓN.

Més informació:
http://www.compromesos.cat

http://www.marge.es

Si voleu saber on són aquestes biblioteques, cliqueu
http://www.bibliotequesgirona.org/biblioteques.php

El llibre Contes de Bagdad de Glòria Arimon es va presentar el 8 de novembre a la llibreria Claret, l’endemà de la presentació del llibre del papa Benet XVI. Ara comparteixen aparador a la cèntrica llibreria de Barcelona.

A la presentació hi havia una nodrida representació de l’editorial Marge i de l’entitat Compromesos amb el món, a la qual es destina un euro dels nou que val cada llibre, per a un projecte de suport a l’hospital de Sant Raphael de Bagdad. També hi van assistir germanes dominiques de la Presentació, de la mateixa orde que gestiona l’hospital de Bagdad, i diversos representants d’entitats solidàries catalanes i persones vinculades al món de l’ensenyament.

Il·lustració: Helena Ruiz

Més informació:
www.marge.es
www.compromesos.cat

Dijous 8 de novembre a les 7 del vespre. Llibreria Claret (Roger de Llúria, 5), tocant a la plaça Urquinaona.Després de les presentacions a Mollet del Vallès i a Montcada, es presenta a Barcelona el llibre de Glòria Arimon, que ha obtingut en la primera setmana de vida un bon èxit de vendes. El llibre situa els personatges de Simbad, Alí Babà i Aladí a l’Iraq actual i sorgeix d’un viatge solidari que hi va fer l’autora l’any 2002. Del cost del llibre, 9 euros, 1 euro es destina a subministrar material mèdic i medicaments a l’hospital de Sant Raphael de Bagdad, a través de l’entitat “Compromesos amb el món”, de la qual Glòria Arimon forma part.
Podeu trobar més informació a

http://www.marge.es/index_cat.asp
http://www.compromesos.cat 

Presentació del llibre - Mollet del Vallès