Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Arxius per 'Viatges per Grècia' Categoria

Dos llibres sobre Grècia

Enviat per mesogio el dia 12th December 2010

El primer, Las islas griegas, de Lawrence Durrell. El segon, un recull de relats curts d’escriptors del segle XX, Antologia del cuento griego.

durrell.JPGLawrence Durrell, l’autor del Quartet d’Alexandria i germà del naturalista Gerald Durrell, va viure molts anys a Grècia i va escriure aquest llibre el 1977. La 1a edició en espanyol es va publicar el 1983 (ed. Serval, 286 pàg.). No és una guia de viatge, tampoc una novel·la, potser més aviat és un assaig sobre bastants illes gregues escrit des de la vivència i la saviesa. Ens parla de les festes, la música, els mites i la història de les illes Jòniques, de l’Egeu, de les Esporades, les Cíclades, o el Dodecanès, sempre passat pel sedàs de la seva experiència, sobretot durant la Segona Guerra Mundial. Qui busqui actualitat, que ho deixi córrer. Qui busqui aprofundir, saber més sobre illes visitades o maneres de ser del poble grec, pot passar-s’ho bé.

El segon llibre, coordinat per Natividad Gálvez, recull les narracions de 35 autors i autores grecs del segle XX, que reflecteixen la vida de la gent i la seva geografia. Destaquem, per exemple, l’autor Stratis Mirivilis, de Lesbos, de qui havíem llegit La verge sirena, una novel·la tendra sobre el dolorós intercanvi grecoturc de la dècada dels anys vint. Ens han agradat sobretot, els següent relats: “Las gaviotas” d’Ilías Venesis, sobre un avi i la soledat, “Agua de lluvia” de M. Karagatsis, de com una dona reacciona davant la infidelitat del marit, “El río” d’Antonis Samarakis, on planteja què fan dos soldats de bàndols antologiacontraris si es troben cara a cara, “Simela”, de Pródromos J. Márklogu, amb la violència contra una dona en temps de postguerra, “El yoyó del amor” d’Andonis Surunis que va de l’amor, “Después de oir la señal” d’Ajileas Kyriakidis, tendre relat sobre un error, “Memoria humana, olvido humano”  de Rhea Galanaki sobre els refugiats kurds, “Sobre una historia que no ocurrió” de Sirana Satelli, un potent relat sobre una dona perduda, i  “En un santiamén” de Ioanna Karystiana, amb la fina ironia de la vida d’una dona casada. (Alfaguara 2005, 436 pàg.)

Dins de Llibres, Viatges per Grècia | 1 comentari »

Illa de Kithira

Enviat per mesogio el dia 11th September 2010

diakofti

Al sud del Peloponès, entre la mar Jònica i l’Egeu, Kízira té uns 3.300 habitants repartits en 40 pobles, que viuen de la ramaderia, l’agricultura (horta, blat i oliveres), a més del turisme, fort durant l’agost, perquè hi van a passar les vacances molts que van marxar a treballar a Austràlia, com tants grecs quan es morien de gana.

L’illa fa 278 km2 i les costes ocupen 52 km. La muntanya més gran es diu Mermogaris i fa 500 metres d’alçada. Abans, l’illa era coneguda amb el nom de Porfirusa, perquè hi havia molta porpra. Els fenicis hi van arribar per explotar-la i també els micènics.

kapsali

Ningú ens n’havia parlat i la vam descobrir mirant el mapa. Una illa al sud del Peloponès… ens va sembla que podia ser interessant i així va ser: coves, ruïnes, monestirs, pobles de costa i de l’interior encantadors… amb un paisatge en general àrid i algunes gorges verdes i frondoses. Quan nosaltres hi vam arribar, havien patit un incendi feia 2 setmanes: hi havia parts del paisatges negres i plens de cendra. La capital, Xóra, al sud, blanca i blava, amb un castell dalt d’un turó, dels temps venecians. Nosaltres ens vam allotjar als apartament Athenea, a Diakofti, el lloc d’on surten la majoria de ferris; no és un poble com a tal (plaça, plataner i església), sinó cases disseminades. Vam estar molt bé, amb vistes genials. Les distàncies es fan en poca estona, malgrat les elevacions (però difícil anar-hi amb bici). Anar de Xora a Agia Pelagia,al nord, potser és mitja hora

Recomanacions especials: dos poblets encantadors: un de mar, Avlémonas i un de l’interior, Mitáta. Les dues millors platges, per nosaltres, les cales de Kaladi i de Bruleás.

kaladi

Kizira podria ser una illa típica de l’Egeu, però és aquí, a mig camí, entre dos mars i també de Creta (al sud té Antikizira i d’allà s’arriba a Rétimno).

Dins de Viatges per Grècia | 2 comentaris »

Halkidiki

Enviat per mesogio el dia 28th August 2009

platja punta
 platja de la punta del Far (Kassandra)

Península grega dividida en 3 subpenínsules o dits: Kassandra, Sizònia i Atos. La primera és molt turística;  vam estar 3 nits a Loutrà, cap al sud (no recomanem la costa est). Ens va agradar força Possidi i la llarga platja de la punta, amb un far en un lloc pla i a cent metres de la platja… estrany. Hi havia un cel negre i els llamps queien un rera l’altre. Dunes i plantes. Un grup de joves jugava amb un estel, que voleiava ràpid pel vent que feia. Cel negre i aigües planes, netes i encara transparents. De l’interior, una breu visita a Kassandrino, on vam conèixer dos avis encantadors, i Kassandra, la capital.

vourvouru

Vourvourú (Sithonia)

A la península del mig, Sithonia, ens vam allotjar a Vourvourú, davant d’un conjunt d’illots. Pocs pobles, molts càmpings i llocs d ‘estiueig. El centre de Sizonia està ocupat pel mont Itamos, de 811 m. i el paisatge canvia a mesura que passes d’una banda de boscos a l’altra (seca, matolls o pelat). A l’interior, l’únic poble que val la pena és Partenonas, reconstruït en amfiteatre; cases sòlides, amb classe, figueres, olors dolces de mels i vinyes. Tot fa pujada. Una taverna anunciada, un petit hotel en un edifici otomà i al cim, un cafè també anunciat amb vistes excepcionals sobre la mar i l’illeta de la tortuga, Kelifos.

Ens va agradar molt Porto Kali, cala de roques i aigües meravelloses; també Armenisti i Platanitsi. A l’altra banda, més turística, hi ha Neo Marmaràs i Porto Carràs, un gran complex turístic horrorós (per nosaltres).

 ouranoupolis
Torre d’Ouranopoulis

Al tercer dit, ens vam allotjar a Ouranoupolis, un petit poble encara en terra lliure; al davant té les illes d’Amouniadi i altres. Continuant la costa cap a l’est s’arriba a la vella Stagiros, amb les ruïnes en un lloc privilegiat, on va néixer Aristòtil. Vam trepitjar fort a veure si ens passava una mica la seva saviesa.

Atos

Mont Atos

Des d’Ormos Panagias, tocant a Vourvourú, es pot anar amb barca al 3r dit, Atos  (o Agios Oros, com diuen ells), però no s’hi pot baixar. És una mena de Vaticà on l’església ortodoxa hi té la seu i monestirs. Les femelles, tant dones com gallines, tenen prohibida l’entrada. Ells s’ho perden! De fons, sempre el cim de 2.033 metres.

Al nord de les penínsules (el que seria la mà) hi ha la capital, Poligiros i alguns pobles. La muntanya Holomondas (1.165 m) està envoltada de boscos de pins, cedres, avets i alzines. Val la pena recórrer els pobles per les carreteres de revolts. Arnea és un poble tradicional i venen productes locals. La majoria de cases són d’estil otomà, pintades de diferents colors blaus i liles.

salonica

 Tessalònica (passeig marítim)

Finalment, la mare de tot, Tessalònica, ciutat diversa amb molta gent al carrer, monuments, muralles i museus importants.

Dins de Viatges per Grècia | Sense comentaris »

Grècia clàssica

Enviat per mesogio el dia 31st August 2008

Atenesdi019.jpg

Atenes
Acrópolis
Cal llevar-se d’hora, anar amb metro fins a l’estació d’Akrópolis i pujar l’ampla avinguda; els soldats que fan la guàrdia nocturna es retiren a les 8 del matí. El Partenó sempre està en obres; als anys setanta deixaven pujar per dintre; ho vam fer i ens van caldre 10 persones per envoltar una columna. A l’Erecteion vam contemplar la bellesa de les Cariàtides, aquelles dones que, convertides en columnes, aguanten el sostre d’un temple. Les dones sostenen el món. Algú en dubta? Però allà dalt hi ha moltes més coses i la pena passejar-hi amb calma (si fa calor, amb barret i aigua). A baix, cal visitar el Museu de l’Acrópolis. També s’ha d’anar al Museu Arqueològic: hi ha molta cosa i s’ha de triar les peces que es volen veure; l’art de les Cíclades és una de les sales que més ens agraden.

 Licabet, Atenes

Mont Licabet. Atenes

El barri de Plaka és molt turístic però encantador: tavernes, música, ruïnes, placetes… Si no es vol trobar tanta gent, es pot anar al petit barri de Psiri, per sobre de Monastiraki, amb locals de música i tavernes. També està bé pujar al mont Licabet per tenir una visió d’ocell de la immensa ciutat d’Atenes. A la pl. Sintagma hi ha el Parlament i la Tomba del Soldat desconegut.

sindagma

Al c/Lisiou de Plaka hi ha el cafè de Melina Mercouri, amb quadres i fotos; a la carta hi ha escrita la frase Mai en diumenge, el títol de la pel·lícula que la va fer més famosa. Va morir sense haver aconseguit el retorn dels marbres que hi ha fora del país.

Corint

Corint i Akrocorint

Epidaure

Epidaure

El circuit per la Grècia clàssica hauria d’incloure visites a Corint, Epidaure, Olímpia, Micenes i Delfos. D’aquí es pot baixar a mar per l’ampla vall d’oliveres i acostar-se al petit poble costaner de Galaxidi, un encant.

micenes

Micenes (a dalt) i Delfos (a baix)

Deolfos temple

Dins de Viatges per Grècia | 1 comentari »

Creta

Enviat per mesogio el dia 25th August 2008

Gorja SamariaHe estat a Creta 3 cops: el 1r, 2 dies; el 2n, 1 setmana; el 3r, 2 mesos. Hi ha tantes possibilitats com Km i dies es tinguin. Si teniu 1 dia, aneu a Cnossos (d’Heraklion només val la pena el museu arqueològic). Hanià, la capital, té empremtes del seu passat històric arreu. Val la pena. D’allà es pot anar a Omalos, a 1.227 m, per baixar per la gorja de Samarià fins al mar, a 18 Km i d’allà tornes amb barca. Impressionant.

El sud m’encanta: per això cal conduir per revolts entre oliveres, vinyes i pobles blancs. Estada a Paleóxora, a Rooms Blue Sky, amb la Sra Maria; als vespres prohibeixen la circulació al carrer major; els cafès s’omplen de taules i cadires i la gent seu, beu i bada. Anidri, 5 Km cap a l’interior, és el poble de la senyora Maria: un mirador amb una gran olivera acull mitja dotzena de taules i cadires, al fons, la mar; s’hi pot baixar pel torrent fins arribar a una cala solitària i meravellosa.  De Paleóxora vaig anar amb barca a la platja de Súgia i a les ruïnes de Lissós, una bona caminada; també a Elafónisos, una cala d’aigües turqueses, ideal per canalla; a 5 km, el monestir de ChrisoskalítzasPreveli, CretaRétimno, a 72 Km de Hanià, té molts rastres del passat venecià i otomà; la Fortétza, deteriorada, domina la ciutat. Potser és la millor ciutat de Creta. D’aquí vam anar al monestir de Préveli; a sota, una platja deliciosa on desemboca el riu Megapótamos. La visió des de dalt és espectacular. Molta gent

A 20 Km a l’interior de Rétimno hi ha Sellí. Vaig estar 1 setmana amb la Sofia i família en un poble on viuen un centenar de persones, a més de les ovelles, sense cobertura de mòbil. Allà vaig conèixer com viuen i pensen la bona gent. Em van adoptar. I jo els vaig estimar per sempre.

Anóia a la serralada del Psilorítis, és conegut per l’artesania (tapetes, catifes…); els restaurants fan carn de cabra; hi ha poc turisme i de poques hores. Estar-s’hi 1 setmana va ser una experiència, sent dona i sola. Un dia vaig intentar fer el cim del Psilorítis, de 2.456 m, el més alt de Creta. No hi vaig arribar però em vaig fer amiga d’una cabra.

La costa des d’Iraklion fins a Agios Nikolaos està molt explotada. Sitiá el port més oriental de Creta, és més tranquil. D’allà vaig anar a Vai, a 28 Km, amb 5.000 palmeres davant d’una platja. Ierápetra, avall, és la ciutat més al sud d’Europa; Kato Zakros, magnífica cala amb tavernes, habitacions i internet. Un lloc per perdre’s.

Dins de Viatges per Grècia | 3 comentaris »

Arxipèlag de Fourní

Enviat per mesogio el dia 24th August 2008

FourniSituat entre Ikària i Samos, l’arxipèlag de Fourní té 40 Km2; l’illa més gran és Furní o Korseon; no hi ha aeroport, és muntanyosa i té ajuntament (hi treballen 3 o 4 funcionaris), caixer automàtic, correus, súpers, perruqueries i farmàcia. Ens allotgem a l’hotel Kosta Reli. El nucli del poble és un carrer central empedrat, amb arbres a cada banda, que acaba amunt, en una plaça, amb plataners i cafès, com toca. Arreu domina el blau i algun verd pàl·lid. És un lloc molt agradable i la gent maca; millor llogar moto o que sigui temporada molt alta per poder agafar una barca. Si no, caminar, amb calor, és una mica dur, pels desnivells.

A tocar del port hi ha la platja de Psili Ammos. La badia de Kampi (de fet són 2 badies), té alguna taverna i habitacions; s’hi baixa per una llarga escala. La platja d’Elidaki és tancada, neta, amb barreja de sorra i pedretes i algunes algues. La cala de Petrokopió és preciosa; abans hi ha restes arqueològiques i és la que ens agrada més de l’illa. Més platges: Agia Ioannis i Vitsilia, a 1.30 h a peu del port. La trobem deserta; l’únic visitant és un ramat de cabres que s’acosten perillosament a l’únic arbre on hem penjat el menjar i la roba. Més tard, d’un Toyota en baixen una dona amb bata i un home; ella entra al mar i ell comença a pintar una barca petita. Xerrem una bona estona de malalties; cada cop que han d’anar al metge s’han de traslladar a Samos. A l’altra banda de l’illa, Balí és bruta i plena d’algues, Koumarà està força millor, amb pins i cirerers d’arboç. Al fons a l’esquerra, el poble de Xrisomília, al principi de l’illa, on es pot arribar-hi per carretera.

El millor sopar, a la plaça del final del carrer gran, on rosteixen el pollastre, preparat en forma de conill i enforquillat pel mig, amb herbes i espècies… boníssim. El més car, però molt més barat que aquí, una llagosta al port.

Dins de Viatges per Grècia | 1 comentari »

Illa de Rodes

Enviat per mesogio el dia 24th August 2008

Rodes és gran i lloguem cotxe per una setmana. Lindos, a 56 Km de la capital, és una cala poblada amb ramats de turistes, església bizantina, cases antigues, portals de pedra, botigues i bars. L’Acrópolis, a 114 m d’altitud, maca, però la calor és asfixiant. El poble, a baix, blanc i net.

Rodes, Lindos

Busquem habitació a Genadi on ens instal·lem. Anem a la platja de Plimiri i a la punta de Prassonissi per un camí dolent, una llengua de terra voltada de mar; a la banda est les onades piquen fort; força brutícia. Un altre dia anem a Katavia i continuem cap a l’oest, llargues platges de dunes, a tocar de carretera. Ningú. A prop de Monolitos ens endinsem per camins de carro buscant una cala maca i la trobem, de pedres petites. Aquí no hi arriba ni déu. Visitem a Siana i continuem cap a Kritinia i Kamiros (aquesta ciutat, juntament amb Lindos i Ialissos es van unir per fundar la ciutat-estat de Rodes). Situació geogràfica privilegiada, al vessant d’un turó, dominant la mar i la terra. Una tarda anem a la vall de les papallones amb riuets, bosc de pins i aladerns-aurons, amb milers de papallones tigre, de color taronja i negre, en un paratge deliciós, ombrívol i fresc.

Un capvespre anem a Messanagros, a 17 Km de Genadi, un poble rural on no es pot passar desapercebut, sense turistes. Encara que volguéssim no podríem endinsar-nos-hi: els carrers són tan estrets que només hi passen els rucs i les motos. Arribem a l’església, amb centenars de coloms al campanar. La vall dorm, quieta, als nostres peus i el sol es pon. Cases pintades de blanc. Forns casolans a fora. Velletes negres, tapades. Una dona jove, pel carrer, ens ofereix pa. Poc després un home surt d’una casa i ens convida a entrar-hi; la muller ens porta refrescos (potser caducats perquè després tenim mal de panxa). L’avi, d’origen italià, ens parla de Mussolini i el feixisme, quina desgràcia. Ens ofereixen una coca de llimona, beneïda i ens donen un ram d’herbes. Quan marxem, els preguntem si els hem de donar res: doncs sí, ves! Sortint, caminem uns metres i ens topem amb la taverna de Mikis, que ens fa seure. Els homes del poble xerren i fan la partida; com arreu, ni una dona.

La ciutat de Rodes és una obra d’art i cal comptar que hi ha molt turisme. Sempre que hi hem anat, ens hem allotjat a l’hotel Hermes. La ciutadella fou el lloc de residència dels cavallers de Rodes i té doble muralla. El carrer dels cavallers segueix l’antiga via que conduïa des del port a l’acròpoli, amb les cases de l’Edat Mitjana. Dalt de tot, el palau dels grans mestres, del XIV, que imita el palau d’Avinyó. Utilitzat com a presó pels turcs i destruït per una explosió del dipòsit de municions el 1856. Reconstruït pels italians com a casa d’estiueig per a Mussolini i Victor Manuel III. El marbre de l’interior és de Kos. A la ciutat hi ha mesquites, com la de Mustafà i la de Soliman, petites esglésies, carrerons estrets amb façanes pintades de blanc, groc, blau… portetes, botigues, tavernes i botigues al carrer de Sócrates. Com a cosa especial, el carrer de les pastisseries, el paradís de la dolçor, que no es pot perdre.

Dins de Viatges per Grècia | Sense comentaris »

Illa de Samos

Enviat per mesogio el dia 23rd August 2008

Samos mar

Illa de muntanyes altes, verda i interessant, amb cases pintades de colors pàl·lids i voravius blancs. Famosa pels vins, té bon servei de busos i una xarxa de senders per caminar. Ens allotgem als afores de Pitagorion, a Potokaki (Estudis Silena), a prop de l’aeroport. La ciutat més interessant és Pitagorion: Túnel d’Efpalino Orygma, un aqüeducte de 1.040 m dels anys 529 i 425 aC; els càlculs eren tan precisos que els forats que van fer a banda i banda de la muntanya es van trobar perfectament. Els de l’AVE, que n’aprenguin! A prop, el monestir de Panagia Spiliani; tocant a la carretera, a baix els aiguamolls de Glyfada i els banys romans. Dins la ciutat, el castell de Lykurgos Logozetis i l’església de la Metamorfosis. La capital, Samos o Vazí té un museu que s’ha de veure. Karlovassi és una ciutat en decadència, important en el passat però no la recomanem per estar-s’hi. Gairebé no els queden platges i us pot agafar depre.

Illa gran, amb pobles de muntanyes, cales maques i monestirs. Vam caminar a Potami: gorja del riu voltada de pins, oliveres, xiprers, plataners; a prop, 2 platges amb colònies de foca monja. Una altra caminada ens du al monestir de l’Assumpció de la Verge (a partir d’aquí es pot anar a la gorja de Kakoperato). Des de Marazokampos (carrers amb túnels entre cases i catedral) vam anar a la cova de Pitágoras.

Les ruïnes més importants són a Herèon (temple d’Hera), però han patit moltes destruccions. A tocar, una platja bonica.

Samos, monestirKumaradei i Pirgos són famosos pel vi, pomes, mel, ceràmica i catifes. Drakí, penjat al cul del món, és un poble amb 3 tavernes que es disputen la clientela perquè hi prenguis alguna cosa; també hi lloguen habitacions. El monestir més bonic és el de Megali Panagia, pintat de blanc, rosa pàl·lid i granat, amb un gust exquisit i al de Pigí trobem monges que canten vespres, amb sons entre orient i occident. De les moltes platges, destaquem Tsópela, la badia d’Ormos Marazokampos, Mikali, amb tamarius i algunes tavernes, com la Mirto, portada per la Maria, que lloga habitacions, Murtià amb barquetes amarrades i arbres fins a la mateixa aigua i uns quants alocs (les costes de Turquia són a 1 Km) i Posidoni (record tangible d’orades, tsatziki i vi blanc).

A Mitiliní (plaça, plataner, cafès i església) descobrim el museu, amb una vitrina amb una pantera que va arribar nedant de les costes d’Àsia Menor. Aquest fet originà un conte El tigre de la vitrina, un relat preciós situat a l’inici de la dictadura dels coronels i la guerra civil espanyola.

Dins de Viatges per Grècia | Sense comentaris »

Illa d’Ikària

Enviat per mesogio el dia 23rd August 2008

Agios Kirikos, Ikaria

Ikària té 100 Km de costes i uns 9.000 habitants. Pel mig hi ha una cadena de muntanyes que compliquen circular de nord a sud. Les distàncies es fan eternes.

Arribem amb ferri des del Pireu a Evdilos, antiga capital, amb velles mansions, carrers estrets i flors. D’allà anem amb bus a Armenistis on tenim previst allotjar-nos; llogar cotxe és difícil, però trobem el Sr. Xristos i la Sra. Irene, que després de parlar una estona, ens conviden a prendre cafè i ens proposen llogar el seu cotxe, un vell panda (el transport públic és mínim i sense un cotxe és molt difícil moure’s per l’illa).

Dos genials llocs per dormir en aquesta zona: Dimitris i Kyma dalt d’un penya-segat, amb habitacions que donen a la mar, vista impressionant. A pocs Km, la cala de Nas, amb la gorja del riu Xalari, un lloc feréstec amb àlbers, canyes, figueres, plataners, una cascada i restes del temple d’Artemisa. Posta de sol fantàstica. La costa de Gialiskari (amb un riu que no arriba al mar, canyes i tortugues) a Armenistis és plena de gent i cotxes.

Ikaria, capella

Pobles i monestirs com Agios Polikarpos, el monestir de Mundé, Kastaniés, Xristos Raxés (molta vida, aquí, la vida comença a partir del capvespre, un costum dels temps que vivien en la clandestinitat per protegir-se dels pirates). Profitias Ilias, Pezi, Kálamos, un poble abandonat; Karkinagros i un pèl més enllà Trapolu on s’acaba el camí. Anem a la capital, Agios Kirikos, per la costa, un lloc boniquet. Al costat, Terma, platja i balneari. Més enllà Nifí, i Keramé, una de les millors cales de l’illa, Faros, platja llarga i tavernes. Katafigui cases entre verds. a la costa, Karavostamo, un poble amb horts de cases blanques cap al mar. Poble i platja de Kampos. Monestir d’Evangelismos, Glaredo, monestir de Zeoktisis, Márazo amb pins, eucaliptus, figueres, vinyes… i al fons la mar.Caminada al castell de Kóskina, que custodiava el pas cap a l’antiga capital d’Inoe. En direcció a Manganitis hi ha túnel primitiu i just sortint un camí –difícil- per baixar a la genial platja de Seixelles. Manganitis, el darrer poble d’aquesta carretera, és dispers, tot carrers avall, amb petit port i taverna. Maco.

Plagià, Xrisóstomos, Xilosirtis, un poble entre albercocs i a prop, font d’Azánato Neró, aigua miraculosa. Busquem Lefkáda a la costa, una mena de piscina natural quasi tancada per roques d’on ragen rajolins d’aigua bullent. Els banys van bé per la psoriasis, malalties de circulació i més. Tots els que trobem són iaios!

Illa molt recomanable i poc turística.

Dins de Viatges per Grècia | Sense comentaris »

Illa de Kárpazos

Enviat per mesogio el dia 23rd August 2008

Karpazos 2Karpazos 1

Kárpazos, a l’est de Creta i a tocar de les costes turques, s’incorporà a Grècia el 1948. Té poques carreteres i vam llogar cotxe un dia; la resta, amb bus i barca. Ens allotgem a Pigádia, la capital. Illa de terratrèmols, un dia tenim un ensurt a l’hotel, quan tot trontolla; la mestressa es comença a senyar i nosaltres sortim corrents a fora. No passa res.

Platges: Amopi petites caletes, a prop de l’aeroport. Arkasa, amb algunes ruïnes i 2 platges: Agia Sofia i la Agios Nicolaos. Cales d’Axata, Kira Panagia, Apella, Agios Nikolaos, Finikí, Lefkós, platja de lliris blancs i ruïnes amb petit port, un encant.

Interior: Aperi, capital de l’illa fins al 1892, sota la muntanya de Kali Limni. Spóa, poble agrícola amb safareigs públics, carrers estrets i blancs per on només circulen persones i rucs, ruïnes d’una torre de l’Edat Mitjana, un cafè i una taverna. Menetés, Volada, Ozos (el poble més alt de l’illa). Arkása, Mesoxóri (cases tradicionals, torres i un santuari dedicat a la Verge).

Anem amb barca al fins a Diáfani, passant per tota la costa est. Els seus habitants es traslladen a la capital per mar, més fàcil. Pujant, una desviació condueix a Avlóna; continuant camí, s’arriba a Olimpos, aïllat de la resta de l’illa molts anys, amb dialecte propi i tradicions ancestrals. Tot són escales. Imprescindible veure’l i si es pot, menjar una “macarounada”. Una altra excursió amb barca: illa de Sària: torrent amunt, un poble abandonat, però okupat aquell dia per veïns que celebraven Sant Zacaries; ens conviden a frapés, i força més tard, una dona, amb tota naturalitat, ens posa a taula gots d’ouzo, keftedes (mandonguilles) i pa negre amb un formatge. Però ens cal marxar. “Si això només era l’aperitiu!” protesta…

Una festa a Larnotiósisa, amb centenars de gent; primer resen, després mengen i finalment canten i ballen, i nosaltres amb ells.

De comiat, el dia de la partida, la mestressa ens dóna pa beneït i raïm.

Dins de Viatges per Grècia | Sense comentaris »