Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Arxius per 'Excursions' Categoria

Llocs on hem estat. Caminades.

Sant Sadurní de Gallifa

Enviat per mesogio el dia 19th December 2010

Semblava que plouria, però en arribar a Gallifa, teníem clar que no. Som una quarantena de gent del Muntanyenc i abans d’emprendre la pujada, omplim el cos d’energia, amb la xocolata i els melindros que portàvem. L’ascensió, la major part per corriols i canals, es fa enmig d’un bosc de pins i alzines, humit i a estones, relliscós. Trobem cares noves, benvingudes, i ens en falten d’altres, que aquest cop no veiem.

cingle gallifa

Arribem al cim de la Mola, a 952 metres d’altitud, i el sol ens escalfa. Al costat hi ha una casa annexa, en ruines, del 1714. Al costat hi ha el mirador de la Guineu, des d’on es veuen vistes excepcionals, perquè el dia és net i clar: al sud, Barcelona, amb el Tibidabo, la torre de Collserola, les torres del port Olímpic i l’Agbar… el Garraf, el Farell, la serralada de Marina, la part més fosca i ennovulada… i cap a l’est, el Montseny i el Moianès; al fons, els Pirineus, nevats, amb el Canigó i els altres cims. Als nostres peus, els pobles del Vallès amb un buf de boira.

vistes est

ermita

Esmorzem, contemplem, xerrem i deixem el pessebre que portem en una finestreta de l’absis de l’ermita. Després, cantem nadales. Aquest cop, la falta de la directora i també de l’acordió (això per culpa de la pluja inicial) han fet que sobretot al principi, el cor improvisat sembles més un orgue de gats. Però l’important és la voluntat. De premi, vi dolç  neules. I després, la baixada es fa sense adonar-se’n. Hem fet uns 7 km, amb un desnivell de 405 m.

pessebre

bosc

Dins de Excursions | Sense comentaris »

Ermita de Sta. Susanna, Montseny

Enviat per mesogio el dia 28th November 2010

Dia de reflexió. Nosaltres, perquè els déus ens il·luminin, pugem muntanya amunt.

Deixem el cotxe al castell de Fluvià, després de Sant Esteve de Palautordera i comencem a pujar per una pista senyalitzada. El Turó de l’Home està empolsinat però a mesura que el sol escalfa, la blancor es va esvaint.

sta susanna 1

Arribem a l’ermita de Sta. Susanna, a 700 m d’altitud i a 380 de desnivell sobre la Tordera.  Documentada des de l’any 1190, l’actual edifici és posterior, segons la inscripció que hi ha a les dues làpides del costat de la porta: “Samont – 1683 – Me fecit”. Té una petita escala per fora per pujar al petit campanar i allà seiem per fer un mos; després baixem per la banda obaga. Trobem moltes castanyes per terra, que aprofitarem per cuinar qualsevol estona. (ep, no les agafem pas dels arbres, sinó que collim les que han deixat per terra!). Baixem pel camí de cal Tard fins a la carretera, enmig d’alzines i falgueres mascles molt espavilades.

sta susanna 2

Dinem al restaurant L’ou de reig i pugem al poble del Montseny a fer un cafè i veure dos monuments, un, el boix monumental de l’església. L’altre, l’estela de la Sitja del Llop, al mirador del Prat del Rector, un megàlit neolític de 1.000 kg, del 5000 aC. Abans formava part d’una paret de la barraca d’en Ramon, a la finca del Molar del pla de la Calma, a 1.300 m. d’altitud. L’estela està decorada amb cercles concèntrics de diverses dimensions i de cercles i semicercles en forma de U, més petits que els anteriors. Al lloc original ara hi ha una rèplica.

estela sitja llop

Hem gaudit del paisatge i de la companyia, tot parlant del que ens envolta i reflexionant sobre el present, gens fàcil.

La foto està feta amb molt poca llum. Un dia hi tornarem i en farem de millors

Dins de Excursions | Sense comentaris »

El riu Pitarque

Enviat per mesogio el dia 6th November 2010

Des del port d’Ares anem cap a Vilafranca, un poble dins dels Ports de Morella. Creuat el límit, ja som a la banda de Terol. Passem per la Iglesuela del Cid (que coneixem com a Anglesola), Cantavieja, La Cañada de Benatanduz, Villarluengo i finalment, arribem a Pitarque, un poble d’un centenar d’habitants. Aparquem i anem a peu a veure el naixement del riu Pitarque, a uns 4,8 km, per un sender (una part del GR-8) que passa per dalt del riu, envoltat d’alzines, roures, boixos, blades, avellaners i pollancres (per terra, trobem caques de fagina). A mig camí, l’ermita de la Virgen de la Peña; quan arribem al naixement, el conjunt de roques es va estrenyent, és fàcil relliscar i anem fins un lloc on cal enfilar-se per uns claus clavats a la roca. Aquí reculem. La tornada és ràpida, perquè plou, a estones força, i ens remullen; això sí, veiem un arc de Sant Martí preciós, i en alguns moments, doble!

pitarque 1

Tornant en cotxe, ens fixem especialment en les roques d’origen càrstic, tallades en agulles, algunes de les quals ens fan pensar en la muralla del poble de Finestres, a Mont-rebei. A prop d’aquí hi ha els anomenats “órganos de Montoro”, però no ens dóna temps d’anar-hi.

pitarque 2

Excursió fàcil, que pot fer qualsevol persona i de nou, entre dues terres germanes

Dins de Excursions | Sense comentaris »

L’Alt Maestrat

Enviat per mesogio el dia 5th November 2010

Albocàsser és la capital de l’Alt Maestrat, als peus del Montogordo. Hi arribem via Traiguera i Catí (al Baix Maestrat) enmig  d’un paisatge d’oliveres i ametllers.  Els torrents estan secs, però corre aigua per sota terra. Les campanes de l’església, abans, avisaven dels morts, les festes i quan arribava el peix (en aquest cas, amb la música de “Desde Santurce a Bilbao”). El dia de Tots Sants nosaltres sentim el solo de trompeta del “Silencio”. Tenen, a, més l’ermita de Sant Pau i altres.

vilafames.

D’aquí anem a Vilafamés, amb un fil de boira al damunt mentre per la carretera albirem el Penyagolosa, a uns 1.800 m. Continuem fins al terme de Culla per veure l’alzina (carrasca) més gran de tota la península ibèrica. Visitem primer l’ermita de Sant Cristòfol, amb vistes fins a Castelló. Per terra, timó. Ens aturem al Rivet (riuet) de Benassal amb alzines de més de 200 anys grans, i roures  “valencians”, alts i de fulles clares. Anem tirant i pugem a l’ermita de Sant Cristòfol (una altra), al cim del turó Montcatil, a més de 1.000 m, amb aspecte de fortalesa, contraforts i pilars. Imposa. La vista, excel·lent. Sembla que d’un moment a un altre el cel de plom ens caurà a sobre.

cristofol

Passem pel parc eòlic d’Arriello i ens aturem a sota els molins, que giren, dansen, rugeixen… Una altra aturada a l’ermita de Sant Pere de Castellfort, a 1.275 m, ja a la comarca dels Ports, romànica amb elements gòtics. La següent és l’ermita de la Mare de Déu de la Font, en un revolt pronunciat de la carretera d’Ares a Castellfort, un santuari del 1475, al costat d’un vell hostal en reconstrucció. Parets blanques i finestres blaves. A dalt, una sala amb pintures murals del s. XVI. Un home omple garrafes en una font que surt d’una paret de l’església, amb un gran rètol que diu: “aigua no potable” (!)

culla

Pugem el coll d’Ares, fins arribar al poble, a 1.100 m. Plaça de l’Ajuntament, presó i l’església (de roca blanca i grisa), amb l’estàtua del rei en Jaume, que va “reconquerir” el poble: el campanar és més baix que l’església, reconstuïda en període barroc després que la destruissin les tropes de Felip V. Pugem a dalt del turó on hi havia el castell; dalt de tot hi ha l’anomenada “Piqueta del moro” perquè en lloc d’aigua hi sortia sang (dels moros, pels caps que havien fet rodar, s’entén…)

port ares

Al  poble de Tirig hi ha el Museu de la Valltorta. Aquesta és una zona és molt rica en pintures rupestres, algunes força ben conservades, des de l’any 6000 aC. Una de les coves més interessants és la dels cavalls, que reflecteix homes que cacen, es barallen i fan festa.

valltorta

A cavall entre Catalunya i Aragó, on els límits es confonen. “Vendrá un dia en que todos…”

Dins de Excursions | Sense comentaris »

Mont-rebei

Enviat per mesogio el dia 25th October 2010

Congost que es troba al riu Noguera Ribagorçana, a la serra del Montsec. Les parets arriben a més de 500 m d’alçada i l’amplada mínima només té, en alguns punts, 20 metres. El sender actual, construït els anys 80, passa una mica més amunt que l’original, que s’inunda sovint des que van fer el pantà de Canelles.

mont rebei pollancres

Deixem el cotxe al pàrquing de la Masieta, a pocs km de Pont de Montanyana i iniciem el recorregut pel GR-1; anem pujant, creuem un pont penjat. Els colors de la tardor es barregen amb els propis de la vegetació i les aigües: pollancres inundats de color lila. Pins, roures, moixeres, aurons negres ara rojos. Aigües d’un blau molt clar o d’un verd potent, segons el tram. Olor intens de romaní. Pujades i baixades fins que arribem a la Mare de Déu de la Pertussa, a uns 20 minuts de Corçà.

mont rebei sender

Fem un mos i desfem tot el camí mentre el sol es va acotxant i ens regala nous colors. Voltors, aufranys i potser algun trencalòs tornen als seus nius, dalt de les penyes. Quan arribem al pàrquing, fosqueja. Hem caminat 7 hores i mitja, descomptant el dinar i les parades per fer fotos. Estem cansades.
mont rebei riu

La construcció del pantà va inundar les terres de conreu de bona part dels pobles de la banda aragonesa de la Serra del Montsec i avui són ruïnes. L’endemà visitem Montañana, quasi abandonat i en reconstrucció. Pedres i colors de la tardor, des de dalt del castell templari i l’ermita de Sant Joan.

montañana

montañana san juan bautista

Després d’anar als llacs d’Estanya enmig de camps de conreu (d’origen càrstic i unes aigües subterrànies riques en carbonats i sulfats), anem per una pista cap al pont de Penavara i pugem a Finestres un altre poble abandonat, però encara hi queda Can Coix en vida. Pugem a l’ermita de Sant Marc des d’on veiem les “roques de Finestres”, anomenades la muralla xinesa, impressionants i allà enmig, una altra ermita, la de Sant Vicent.

Finestre muralla

Tot ens ha encantat i hi haurem de tornar.

Ens hem allotjat a la posada Chaumet, a pocs km de Pont de Montañana

Dins de Excursions | 2 comentaris »

El pic Camaleó

Enviat per mesogio el dia 12th July 2010

Arribem al capvespre a Tsara Camp, al Parc Nacional d’Andringitra al peu del cim del Tsaranoro (1.910 m), del pic Dondy (2.100 m) i el Camaleó (1.540 m). La nostra tenda, de lona, és gran, té dos llits i al darrera, en un afegit, una dutxa. No hi ha llum ni aigua i tenen un petit generador que dóna llum a la cuina i al menjador, amb tres petites bombetes. Fa un fred que pela, portem posat tot el que tenim…

camaleo 1

L’endemà al matí marxem amb el nostre guia, que es diu Roger. Caminem un tros per la pista, passem un poblat, ens creuem amb alguna gent adulta i quitxalla, entrem en un bosquet on trobem uns quants lèmurs catta, passem pels rierols que vam a parar al riu del costat del càmping. En Roger (encara que té un nom molt nostre, entén molt poc el francès, i per tant, hi ha poca conversa) ens ensenya una au, una serp, travessem la riera de roques granítiques i anem pujant pel costat d’un canaló per on baixa aigua. Amunt amunt, cada cop més sec, trobem un indicador que marca la direcció cap al Tsaranoro i cap al Camaeló, el nostre. El Tsaranoro té una paret de 800 metres i segons els escaladors, és una de les més desafiants del món.

camaleo 2

Fem una parada en un lloc on creixen uns aloés immensos, de flors grogues, grans. S’ha d’anar en compte per no trepitjar cap tifa de zebú (fins aquí arriben a la recerca d’herba fresca, com les nostrades vaques del Pirineu). Comencem a pujar per un sender estret fins que arribem en un punt on també veiem l’altra banda de la vall, una meravella: casetes, rierols, camps, roques… un espectacle superb. El tram que queda és cosa fina, els pals ens serveixen de poc i és millor agafar-se a les roques i no mirar gaire avall. El cim, estret, està ocupat per 4 excursionistes, però no hi ha problema, el Roger tira encara més fins a la punta i nosaltres al darrera, arribem fins al tall de roca i allà ens aposentem. Més amunt, impossible. Són les 12 del migdia.

camaleo 3

Contemplem i girem el coll a dreta i esquerra quasi tant com aquests lèmurs tan intel·ligents que poden giravoltar el cap per veure si algú els ataca per darrera. Sensacions indescriptibles. En Roger treu de la motxilla una cassola per a sis persones i l’obre: a dins hi ha fideus, amb trossets de pebrot i pastanaga i trossos de truita. De postres, taronges i plàtans. Ben païdes, marxem per un altre camí, més directe, per l’altra banda del cim, fins que anem a raure al poble de baix i d’allà cap al càmping. Són quarts de tres. Anem a la nostra magnífica tenda, ens dutxem i reposem. Quan anem a dormir, els estels emplenen el cel, sembla que no n’hi càpiguen més. El firmament vist des de l’Àfrica, és molt diferent del que es veu des d’Europa. És una altra dimensió, com si el tinguéssim a tocar, encara que sapiguem que és tan lluny.

camaleo 4

Dins de Excursions, Viatges per Àfrica | 2 comentaris »

Els grans Tsingys

Enviat per mesogio el dia 24th June 2010

xinguis1

El Parc Nacional dels Tsingy fa 100 km de llarg per 17 d’ample. Hi viuen 90 espècies d’ocells, 8 espècies de rèptils i una dotzena de lèmurs. Els tsingy són pinacles dentats de pedra calcària formats al llarg dels segles pels moviments del vent i de l’aigua, amb forma d’agulles o espines acerades, que els malgaixos anomenen tsingys.

Hi anem des de Morondava, en un dia de viatge (més de 10 hores, travessant el riu Tsiribihina i després el Manambolo), per una pista -carretera nacional 1, diuen- que faria feliç qualsevol amant del París-Dakar.

Ja allotjades dins del parc, l’endemà anem amb piragua fins a les gorges del Manambolo just quan el sol comença a sortir; després anem als grans tsingys, 17 km al nord, per una pista molt difícil que travessa un paisatge sec. Els homes vazimba es refugiaven en les coves i encara s’hi poden trobar restes de ceràmica. Deixem el vehicle sota uns arbres i comencem el tresc, primer per un caminet de camp, després entrem en el bosc i finalment iniciem les vies ferrades, assegurades amb arnesos. És un principi dur, amb laberints de pedra, congostos i grutes fins arribar al primer mirador; allà dinem i després continuem, sembla que més situades, passant per coves on cal ajupir-se i treure’s la motxilla, i escletxes on has de respirar endins, també sense motxilla (però es pot), per alguna cosa som gent del Muntanyenc! Arribem al segon mirador i passem un pont, fàcil, la veritat. Entrem a la catedral, una cova profunda i ens surt una mangosta que va de forat en forat i sembla que no s’espanta dels humans. I així continuem fins que, fent un cercle, tornem a ser al bosquet i en poca estona arribem a l’aparcament. En total hem estat unes 3 hores, un no res. El guia, en Telesfore, molt mesurat, de poques paraules i menys gestos, es gira i diu: esteu en forma, ho heu fet! (potser al principi no ho tenia gaire clar).

El premi, una cervesa en arribar a l’hotel. De Madagascar, és clar!

riu

xinguis2

pontet

Dins de Excursions, Viatges per Àfrica | 4 comentaris »

Rupit – Tavertet

Enviat per mesogio el dia 25th May 2010

Entre boires superades en pocs km, arribem a Rupit i d’allà pugem pel sender del GR 2 entre faigs i roures fins a la masia de Rajols, del 1281, que van traslladar 200 m més avall, pedra a pedra, a finals del segle XVII. D’aquell serrat seguim el camí fins arribar al mirador de la senyera: a sota tenim Rupit, al fons el Pirineu nevat i al davant, el Collsacabra i la petita ermita de Sta. Anna entre boscos de roures.
rupit 1

Veiem voltors que es refugien als cingles propers i més endavant, gralles. Passem pel mas de l’Avenc entre pastures de cavalls i vaques. Al peu de la masia hi ha els torrents de l’Avellanosa i de l’Abeurador, que formen un salt sobre la vall de Sau amb 200 m de caiguda.
rupit 2

Ja a prop de Tavertet (Osona), ens aturem al mirador amb vistes al pantà i anem fins al mirador del Castell: 400 m avall, el pantà, el Club Nàutic i un pam del campanar a la vista. Al davant i a l’esquerra, els cims de les Agudes i el Matagalls; més avall, Vilanova de Sau i la presa, on vam estar a la darrera excursió, i el Far; a la dreta, el parador de Vic (Sant Pere Caserres queda tapat).

rupit 3

Tornem a Rupit i passem pel pont penjat, del 1945. Encara és viu, com tantes coses del franquisme. Hem fet uns 22 km mentre disfrutàvem del paisatge i parlàvem de la ineficiència dels polítics, amb un present que no sabem gens cap on va. Sort que les pluges recents han fet brollar petites flors, fruiters, vegetals, insectes… i la vida reneix del sotabosc. Sort en tenim, d’aquestes petites meravelles.

Dins de Excursions | 3 comentaris »

De Folgueroles a Sau

Enviat per mesogio el dia 19th April 2010

gorg llitons

De Folgueroles, poble on va néixer Jacint Verdaguer (hi ha moltes cases nobles, amb llindes i portes gravades sobre pedra de gres) vam anar cap al mas d’en Coll; a la bassa hi havia caps grossos de gripaus. Vam arribar al gorg de Llitons (llitons són uns éssers màgics que et poden perjudicar molt), on neix el torrent de Tavèrnoles. Sota el pont i entre els gorgs, hi baixava força aigua, es nota que enguany ha plogut. Vam continuar amunt fins al monestir de S. Llorenç del Munt (on M. Dolors Farrés hi va situar la novel·la El monestir de l’amor secret -vegeu apartat llibres d’aquest bloc). Des del mirador de més amunt, vista imponent i vam acabar el cercle passant pel Serrat de les alzines i algunes masies importants. Pel camí vam recollir farigola i vam observar petites flors liles, algunes eren violetes, altres herba fetgera, i prímules (grogues). Aus diferent cantaven al seu aire i no donàvem l’abast de les vistes panoràmiques.

sant llorenç munt

Vam dinar a Vilanova de Sau, al restaurant el Canari o la cuina de la Cèlia, molt bé, i prenent el carrer de Santa Maria avall vam arribar a l’església romànica i vam iniciar el descens fins a l’embassament de Sau. Mates de brugueroles, algun cirerer bord florit, pins… Vam arribar al mirador sobre la presa i vam retornar a Vilanova.

sau

Dins de Excursions | Sense comentaris »

Sant Martí i Santa Maria de Montnegre

Enviat per mesogio el dia 28th February 2010

 Santa Mariua montgere

Deixem el cotxe a Sant Martí del Montnegre i comencem a caminar en direcció a can Ginestar fins al coll de Basses. Continuem fins al Turó Gros amb una torre de guaites i contra incendis, també anomenada torre Telefonista. Estem a 773 metres i veiem el mar.

Arribem a Sta. Maria Montnegre. La petita ermita, destruïda durant la guerra civil, es va restaurar el 2009 per l’Associació d’Amics Sta. Maria de Montnegre, presidida per l’enginyer calellenc Francesc Vivas, que van col·locar-hi la teulada, finestrals i la rèplica en pasta de fusta de la figura de la mare de Déu, a més de recuperar la porta original del 1888. Al davant hi ha el que queda del roure gegant de més de 300 anys, que va caure el gener de 2010 (van bufar vents molt forts de més de 100 km durant 11 hores seguides), es va partir i esberlar.

roure

Continuem i des del sender, estem entre muntanya i mar: al fons, els cims de les Agudes i el Turó de l’Home. A l’altre, la mar (terme Sant Iscle), entre Sant Pol de Mar i Calella. Arribem a can Benet Vives, un centre de relaxament, amb vistes de nou al Montseny i tornem per una variant del GR 92, on veiem alguns caus o forns, i més endavant  una alzina gegant amb crosses. Passem per Can Preses, antiga masia que ara és una casa rural, ja molt a prop de Sant Martí i passades les dues seiem al restaurant de Sant Martí, el punt d’on hem sortit. El millor és demanar un arròs Montnegre. Sortint, anem una estona a l’ermita, de nou amb vistes.

Pel camí hem trobat cotxes, motos i quads, un desastre. Mentre baixàvem, una amiga recordava que dos dies abans, havia “intuït” que s’acosta la primavera. Mentre treballava, de la finestra estant, veia el magnolier d’una casa propera, on cantaven una mellerenga i una merla. La mestressa, diu, estava apagant un incendi (no de foc real, sinó d’aquests de feina) i s’ho va perdre. Per això ho hem compartit i hem sabut que potser sí, la primavera no trigarà a arribar.

retols

sant marti

Dins de Excursions | Sense comentaris »