Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Arxius per October, 2011

ens traslladem

Enviat per mesogio el dia 24th October 2011

Marxem a un altre bloc:

 http://gloriacondal.wordpress.com

Dins de Actualitat | Sense comentaris »

Avencs de la Febró

Enviat per mesogio el dia 13th October 2011

Des de Prades s’ha de passar per Maspujols i Vilaplana fins arribar al poble abandonat de la Mussara a 963 m, excel·lent mirador del Camp de Tarragona, amb els pobles, camps i muntanyes. Mentre fèiem un mos abans de començar la caminada, hem pogut contemplar la costa des de Tarragona i Salou al delta de l’Ebre.

Prades esglesia

Sortim a peu del davant de l’església de Sant Salvador de Vilaplana, en estat de “consolidació”, per un sender fins trobar la carretera de Reus a la Febró. Després de creuar-la, s’enfila una pista ampla que es va fent més estreta. Passem per l’esplanada del pla de l’Agustenc i continuem en direcció nord, fins a trobar l’avenc. Abans, però, observem la profunditat de primera esquerda en una roca punxeguda que permet passar a l’altra banda.

avenc-febro.jpg

Els avencs de la Febró, a 977 m, són unes esquerdes obertes al cingle de la Mussara, dins el terme de la Febró. La que visitem és la més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d’amplada. Al seu interior es troben la cova Gran, la cova Petita i tres avencs. La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària i hi havia moltes estalactites, que es van arrancar per construir el mas de Macià Vilà, a Reus. Aquesta esquerda comunica amb la segona i uns trams laberíntics i tot el conjunt supera els 1.800 metres. Si surts de la gran i et fiques per alguns laterals, en alguns moments el pas és tan estret que és bo estar a dieta.

febro-de-dins.jpg

En aquests avencs s’hi van amagar contrabandistes i, segons la tradició, el general Joan Prim el 1843.

pedro-febro.jpg

 Plànol des de la Mussara als avencs de la Fedró

planol-febro.jpg

Dins de Excursions | 3 comentaris »

Orgosolo

Enviat per mesogio el dia 11th October 2011

Orgósolo és un poble sard, a les muntanyes del Gennargentu. Hi anem un matí gris, però aviat retrobem el color. Abans d’entrar al poble, a tall de salutació, un mural fet sobre unes roques, que representa un pastor que escruta l’horitzó i un altre amb la paraula “Orgo Solo” imitant el logotip de “Coca Cola”.

orgosolo-1.jpg

A principis de l’any 1969 va aparèixer un mural al poble on es veia Itàlia i un interrogant en lloc de l’illa de Sardenya, feta per joves per denunciar l’abandonament de l’illa per part de la Itàlia central. Més endavant, el 1975, Francesco Casino, un professor de dibuix del poble, va proposar els alumnes fer murals a les parets basant-se en els murals mexicans que representaven el món camperol i les reivindicacions socials.

orgosolo-2.jpg

Cal caminar pels carrers d’Orgósolo amb calma, per veure representat el drama de l’emigració, el racisme, el feminisme i el 8 de març, la crítica al capitalisme i al consumisme, el pacifisme (guerra civil espanyola, Iraq, el cop d’estat contra Allende…) el medi ambient (les nuclears, la militarització, etc.). Molts són murals d’inspiració dadaista i cubista.

orgosolo-3.jpg

“Feliç el poble que no té necessitat d’herois”, diu un dels murals.

orgosolo-4.jpg

Parets lliures encara n’hi ha. Temes, també. Els murals es van multiplicant com la pluja que aquell dia queia quan els anàvem contemplant.

orgosolo-5.jpg

orgosolo-6.jpg

Dins de Exposicions, Viatges per Europa | 1 comentari »

Supramonte i Gennargentu

Enviat per mesogio el dia 8th October 2011

Els cims més importants del Gennargentu, a Sardenya, són la Punta La Marmora (1.834 m) i el Bruncu Spina (1.829). Roures verds, arbustos, castanyers, nogueres, bens, llebres, senglars, guineus, àguiles reials… Pobles com Desulo, Aritzo, Fonni, Gavoi… I al costat, el Supramonte, un massís de pedra calcària nascut fa 300 milions d’anys, d’origen càrstic. Camins entre dolines, cims escarpats, roques i coves, restes de nurags, plantes endèmiques, muflons… i pobles com Orgosolo, Dorgali, Urzulai, Baunei…

supramonte i Gennargentu

Com que no t’ho acabes d’una sola vegada, vam fer servir dos punts, el primer, l’Ostello Bellavista, a Sta. M. Navarrese (Baunei). Des d’aquí vam fer una caminada fins a la Pedra Longa per un camí de ronda, amb vistes espectaculars. Des de l’altiplà del Golgo, una àrea recoberta d’alzines, ginebrons i màquia , vam baixar per la Codule de Sisine, un torrent, fins a la cala del mateix nom. Un altre dia vam fer la vall Goloritzé fins a la punta Caroddi, on hi havia alguns escaladors pujant, tocant a la cala Goloritzè. Al Golgo també visitem un poblat nuràgic bastant ruïnós, Co’e Serra, unes piscines naturals i una cavitat vertical, Su Sterru, de 270 m de profunditat.

Pedra Longa, Baunei

cala goloritze

Pujant carretera amunt, al coll Genna Silana, a 1.017 m, hi ha una visió fantàstica de les valls i els cims. Des del segon allotjament, B&B Valverde, a Dorgali, vam anar a les fonts càrstiques Su Cologone (poca aigua), al Bosc de Montes, amb la caserna forestal i el camí cap a la Funtana Nova i el Monte Nuovo de S. Giovani: a 1.316 m, es pot veure des del riu Flumineddu fins a la gola de Gorropu, els vessants de Gennargentu i més, però quan nosaltres hi vam pujar, també hi pujava la boira, i ens vam trobar tots a dalt. L’Anannario, el forestal que està al cim, ens va dir: “Visibilità, niente”! i a continuació ens va convidar a un got de vi.

monte novo san giovanni

Des de Dorgali, vam anar a les Goles del Gorropu, entre el mont Odoleu i la punta Cucultas, el canó més profund d’Itàlia, amb parets verticals de més de 400 m, plantes i fauna endèmica. Un cop a baix, vam anar entrant cap endins, intentant sortejar les enormes boles calcàries. I a fe que ho vam fer fins que es podia. En tornar, les nostres mans estaven fines i blanques.

Gorges Gorropu

Un altre dia anem al poblat de Tiscali. És un dia que no ha sortit el sol i tirem amunt fins un punt que cal grimpar una mica i seguir el sender. Comença l’últim assalt a la muntanya, fort, entre pedres calcàries blanques i trencades. Al cap d’1 h 45′ arribem a l’antic poblar nuràgic construït a l’interior d’una enorme dolina; el sostre de la capa superior va caure i va ser cobert per la vegetació. A dins hi ha les cabanes. Tot el massís del Supramonte està format de pedres calcàries d’origen orgànic, d’una antiguitat de 160 a 180 milions d’anys (Juràssic).

Mont Tiscali

Quan comencem a baixar es posa a ploure, i no de broma. Cal vigilar molt les roques perquè rellisquen. Baixem a poc a poc i triguem un parell d’hores en arribar a l’aparcament, veritable campament hippy, amb un panorama de gent en calces, calçotets i sostenidors, escorrent la roba mullada. Un cop dutxades i polides, anem a sopar al restaurant Il Colibrí de Dorgali i ens mengem un porquet a la brasa amb un vi canonau. Sortint, ja ens sentim recuperades.

Mont Tiscali interior

Marxem, però deixem molts camins per fer, molts cims per pujar, molta gent per conèixer.

Dins de Excursions, Viatges per Europa | 1 comentari »