Pelagos

viatges, cultura i solidaritat

Coneixent la Selva (catalana)

Enviat per mesogio el dia February 8th, 2011

 vichy

El punt de partida és Caldes de Malavella, en una plana entre la depressió de la Selva i la serralada litoral, envoltada d’aigua i de boscos (roures, alzines i pins).

casa rosa

Comencem a la mateixa ciutat, amb el balneari Vichy, iniciat el 1898, la construcció modernista més important, però no l’única. Al voltant de l’església hi ha edificis modernistes, neoclàssics i eclèctics, com la Casa Quintana, la Casa Perxachs i el Casino (obres de Deulofeu) o la casa del poeta Francesc Matheu. La rambla Recolons, promoguda per un barceloní, amb les cases modernistes i noucentistes dels estiuejants que anaven a prendre les aigües, al final té torres com la de Bell-Estar, vil·la Rosario i la de can Sala. Sense oblidar els orígens, les termes romanes i el seu entorn d’edificis, com el castell, l’ermita, la casa Rosa i les fonts. El Camp dels Ninots, a on no hi ha indicacions, és ple de pedres d’òpal i guarda un jaciment arqueològic dels més importants de Catalunya i la península ibèrica, que certifiquen la presència d’homínids fa més d’un milió d’anys. Quan hem preguntat a un veí per arribar-hi, ens ha dit: “Ah, sí, aquello de los pajarracos!” Tocant a la urbanització del Llac del Cigne hi ha l’ermita de S. Sebastià, petita, oberta, davant d’una casa pairal gran i al costat d’un pou.

sant sebastia

Un dia vam enfilar l’antiga via Augusta cap al sud i vam caminar fins al santuari de S. Maurici i el castell de la Malavella (llegenda que dóna origen el nom del poble). Documentat ja el 1057, les pedres negres que queden del castell del XII, són del basalt d’una antiga xemeneia volcànica.
sant maurici

Retornades a la via Augusta, anem cap a Vidreres, entre boscos de roures, sureres i pins,  algunes masies de tant en tant i el pantà de can Llop.

panta

A Vidreres era mercat i vam comprar faves seques (feia temps hi anàvem al darrera, per cuinar una bissara) en una parada a la pl. de l’Església. Traiem el cap al casino La Unió, del 1891, que agrupava sobretot els tapers i passem per davant de la Casa de la Vila, del 1894 (i encara hi continuen!). En un rètol, llegim això: “El que escolta és savi, el que s’escolta és neci”. Retornem sense problemes. El camí està ben senyalitzat i hem fet uns 15 km.

riudellots

Un altre dia anem a Riudellots. Sortim de Caldes pel c/Girona i tornem a seguir la via Augusta, aquest cop cap al nord. Entre camps, bosquets i masies, arribem al poble després de travessar el riu Onyar. L’església, la placeta, alguns carrers tranquils (en una casa, una placa de ceràmica mostra el punt on va arribar l’aigua a la riuada del 1962)  i l’edifici del nou Ajuntament, tocant a la carretera.

bosc selva

Tornant, es desviem fins a l’església de S. Mateu de Franciac, del XIII però molt remodelada el XVIII. Una esplanada al davant convida a estirar-se al terra. Retornem a la via Augusta i arribem a Caldes. Hem fet 18 km.

franciac

Una altra caminada és la ruta per la riera Benaula, però no la recomanem per la mala senyalització i l’estat dels camins. Es tracta d’arribar a la urbanització d’Aigües Bones, travessar la crta. de Llagostera, passar per un bosc, ple de bassals (hem quedat enfangades fins als genolls!) i retornar. A can Xiberta, ens reben una desena de gossos i l’amo ens diu que és un camí privat i que el bosc proper estava impracticable. Ens ha calgut travessar de nou la riera i amb la companyia d’un dels seus gossos que ens ha anat indicant el camí, hem arribat de nou a la crta, i d’allà hem creuat Aigües Bones i hem arribat a Caldes, amb mal gust de boca.

2 comentaris per “Coneixent la Selva (catalana)”

  1. bernaus Diu:

    M’agrada molt, perquè dóna una senacio de relax, cosa que en el mon d’avui necessitem, perque ens domina l’estrès- Moltes gràcies per aquestes aportacions

  2. koldo Diu:

    Aquesta roca que en dieu el Cigalot, sota el turó del Morou, es diu “El Gran Caramazzo”.
    La va batejar un italià que passava les vacances a l’hotel de Santa Fé fa molts anys.
    Fins i tot va escriure un article a una publicació local.
    Vàrem fer la primera ascensió a finals dels noranta en Joan Rovira, en Miquel (que vivia al Turó de l’Home) en Josep Barberà i jo.
    Escalada curta però gens fàcil.

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.