pelagos

Santorini és l’illa dels volcans. És verda i hi ha conreus de tomàquets, albergínies i altres hortalisses, així com vinyes. També veiem eucaliptus. El port queda a sota d’un penya-segat i una carretera serpenteja 15 Km fins a dalt on hi ha Thira, la capital. L’illa té forma de croissant i al centre es troben les illetes del volcà i de l’aigua calenta. Ens allotgem a Messaria, a uns 10 Km. Aquí ens passen un parell de coses curioses: un capvespre pels carrerons, traiem el nas per la porta mig oberta d’un pati on hi ha gent que canta i balla. Surt un home gran que ens convida a seure, treuen gots i menjar i ens hi passem més de 4 hores, xerrant i ballant! Un altre dia, després de sopar a la taverna habitual, se’ns acosta una noia que ens explica que l’endemà es casa amb el seu company, un xicot negre que els seus pares no accepten; són nord-americans. S’han fixat en el vestit blanc que porta una de nosaltres i ella ens el demana per celebrar la cerimònia. Així ho fem i l’endemà ens el tornen. Ja són marit i muller.

A Thira descobrim els carrerons de botigues, la immensa vista al mar des del penya-segat i l’illa volcànica. Aquí toca veure una posta de sol, envoltada de casetes blanques, però hi ha molta gent i massa càmeres de fotos i vídeos.

Una de les platges més conegudes és la de Kamari, de sorra negra, que ens agrada molt, i la Vermella. Al museu de Thira es poden veure les restes de frescos d’Akrotiri. Oia és un poble penjat a la punta nord de l’illa, amb unes escales com les de Thira que arriben al mar, al fons, però quan hi anem, fa tanta calor que amb prou feines podem moure els cossos. Record boirós i calitxós de carrerons blancs i solitaris i un bar bonic amb vistes al mar, amb les parets pintades de blanc i les portes de lila clar; a dins, fotografies antigues de famílies i taules de marbre amb potes de màquina de cosir. Restes d’una fortalesa veneciana, església blanca i cúpula blava.

Val la pena fer una excursió amb barca a Nea Kameni l’illa formada per lava de les diverses erupcions. No pugem a peu fins al cràter perquè la calor és inaguantable; després, la barca continua fins a l’illa de Palea Kameni, una caleta petitona amb una ermita pintada de blanc, tocant a l’aigua. Ens arriba de sota un xup-xup de l’aigua calenta que puja i es fan petites bombolles. L’aigua té un color fosc i fastigós per la gran quantitat de llot però cal untar-se’l per les seves propietats guaridores. Quan retornem al port, decidim pujar en mula fins a dalt. Hi ha uns 580 graons d’una amplada d’un metre i ho fem dues persones a dalt de cada mula, pobra! L’endemà, l’entrecuix em fa un mal terrible i al cap de dos dies em surten dos blaus com pomes, un a cada costat. L’altra opció és el telefèric.