pelagos

Illa de 34 Km2 de superfície plena de caps, golfs i illetes. Des del sud es veu l’illeta que es veu des del nord. Els ferris arriben al port, Skala. No hi ha turisme massificat perquè no hi ha grans hotels. Nosaltres ens allotgem en la taverna d’una cala, Lampi, amb una petita escullera on arriba els matins una barca que porta peix.  Pedretes de formes múltiples: sols, llunes, cors, estels… i colors mils. Dofins, a poca distància.

La capital és Xóra, dominada pel monestir de sant Joan, a 215 m d’altitud. Al voltant, carrers estrets amb mansions dels segles XVI i XVII, la majoria amb vistes al port d’Skala. Vaixells i barques. Molins de vent. Al monestir, una biblioteca imponent i la joia: el codi de Porfirius del XVI on hi ha l’evangeli de sant Marc amb un text en plata i els noms sagrats en or (llevat d’alguns fulls que són al Museu Britànic). La influència política dels monjos, que governaren l’illa més de set segles, encara és palpable. Baixem a la gruta de l’Apocal·lipsi on sant Joan evangelista va escriure l’Apocal·lipsi. Dos monestirs més per a qui li agradin, tots dos de monges: el d’Evangelismos, una mica separat de Xora i el de Zoodohos Pigi.

Caminant, anem a diferents platges: Kampos, gran en una badia molt tancada. Kavi Livadiu, una cala solitària i de difícil accés. Grikou una badia on la pedra és fina i el bany, perfecte, amb tamarius al costat d’un petit mur. Al costat hi ha la platja de Petra: mar, pedres, tamarius però no es pot tenir tot: els rocs són força grans. Davant tenim l’illeta de Traonisi. Més caminades: la platja de Vàgia, amb poca gent i alguns tamarius on tothom es concentra. Psili Amnos, platja d’arenes fines. A partir de Kampos es pot fer tot el cap Gerano per una carretera on has de sortir del cotxe (en vam llogar un per a un dia per fer els llocs més apartats) obrir una tanca i cloure-la, perquè no s’escapi el bestiar.

Una de les nostres illes preferides. El millor, la gent de la taverna