pelagos

Costa arribar-hi. Gairebé 24 hores viatjant, amb 12 hores de diferència. Tres vols diferents des de Barcelona, amb les humiliacions permanents dels controls de seguretat (no sin zapatos!).
Vam anar a dues illes del Pacífic, pel nostre compte: Big Island, la més nova i situada al sud i Kauai, la més vella i situada al nord (volgudament, vam esquivar Honolulú).Varietat de microclimes amb boires sempre presents. Pluges intenses o cels tapats dies seguits. Flora i fauna espectacular (90% endèmica). Volcans encara en activitat i quilòmetres de terra coberts de lava.

Pesca, fruits, cultius, indústria de transformació (alimentària, fusteria…). Turisme nord-americà i japonès. Grans complexos hotelers en llocs puntuals i minoritaris on el sol està assegurat i les platges són de postal (palmeres i sorra blanca), però també possibilitats de càmping i d’allotjaments més modestos, com motels i B&B. Gent que sembla feliç, poc agressiva, neta, que viu en cases de fusta envoltades de gespa i els agrada anar de picnic a la muntanya o a la platja. Una llengua minoritària en recessió que s’ensenya en algunes escoles. Tothom té cotxe. Pots jeure en una platja i trobar-te una foca monja de veïna. Pots entrar a la mar i trobar-te una tortuga gegant. Pots veure falgueres que sobrepassen l’alçada de les cases. Un aeroport, el de Kona, sense edifici (costa imaginar, oi?). Mangos, papaies, cocos i plàtans en una platja deserta de sorra negra. Un altre món.