pelagos

Dirigida per Denys Arcand, del Quebec. El títol original és L’âge des tenebres (no sé per què aquí ho han canviat).

És l’últim lliurament després de El declivi de l’imperi americà i Les invasions bàrbares. Retrat mordaç, irònic i tendre de la nostra societat. Un home, Jean Marc, es refugia en els somnis per sortir de la mediocritat que l’envolta dins la família i la feina. Funcionari del govern del Quebec, engoleix diàriament el trànsit, el tren i el metro per arribar a la feina. Està fart d’atendre persones amb problemes per a qui no té solucions. Fa uns cursos que l’empresa ofereix, per cert, clavats als que ofereix la Diputació als funcionaris catalans! La seva dona només viu per la feina d’agent immobiliària i promocionar-se. Les filles no l’escolten. Té la mare en una residència d’avis on va a veure-la habitualment, sense cap esperança… Llavors fuig. S’imagina un brillant cavaller, una estrella dels escenaris, un escriptor d’èxit… que sempre té les dones als seus peus.

Al final peta, és clar. Però hi ha una altra vida més enllà d’aquella mediocritat. S’acaben els somnis. Cal trencar. Cal canviar de manera radical. Més enllà hi ha un racó de mar, gent tranquil·la, la pau i la solitud. Un altre món és possible.

L’actor protagonista, Marc Labreche, broda el paper, acompanyat de Diane Kruger.