pelagos

Marc Chagall (1887-1895). Nascut a Rússia, participà activament en la revolució russa (fou ministre de Cultura), però després s’allunyà del nou règim i emigrà a París.

El 1922, a Berlín, Chagal aprén la tècnica dels aiguaforts. Més endavant, als Estats units, treballa la litografia en color i els decorats per al teatre… Llavors, la ceràmica s’havia començat a valorar (després de la Segona Guerra mundial, Matisse exposava a Nova York peces realitzades per Miró i Artigas).

 Entre el 1949 i el 1972, a les Antibes realitza més de 220 peces; les primeres produccions s’adapten a les formes tradicionals de la ceràmica culinària però de seguida tria altres formes on juga amb colors, llum i profunditat i explora les possibilitats de la matèria. Després treballa el volum en gerros, plates… La seva reflexió sobre les oposicions entre espais interiors i exteriors el duu a innovar en la ceràmica com ho faria un escultor.

A partir de 1950 treballa en una sèrie basada en les faules de la Fontaine , amb clares referències a la Bíblia. En aquest mateix període s’endinsa en la recerca de la ceràmica mural: com engrandir la imatge sense destruir la unitat visual. Totes les temàtiques són abordades des de la seva habitual temàtica: parelles, religions, circ, faules, monuments, nus, mitologia, natures mortes…

L’exposició es pot veure fins al 25 de maig de 2008 al Museu de Ceret www.musee-ceret.com.  El poble, petit i coquetó, mereix una visita. I si es té temps, es pot anar fins a Cotlliure a visitar la tomba de Machado, fer un volt i menjar ostres o musclos en un dels restaurants que donen al mar. Nosaltres hi vam anar amb una colla d’amics de l’ànima, i entre l’art, el mar i les ostres, vam ser profundament feliços.