pelagos

viatges, cultura i solidaritat.

Karakorum

Enviat per mesogio el dia Maig 11th, 2007

2.jpg

Som vuit persones que viatgem a Islamabad per travessar la Karakorum i arribar a Kasghar (Xina). La construcció d’aquesta carretera que passa per una bona part de la ruta de la seda s’inicià l’any 1965; hi van treballar uns 25.000 homes i hi moriren uns 3.000. Es va inaugurar el 1978 i té 800 Km. Els continus esllavissaments i la poca força dels murs de contenció han fet que l’asfaltat desaparegués en poc temps i, una i altra vegada, la carretera es talla per la caiguda de roques i sorra. Ens avisen que ara mateix, el pas està tallat per inundacions, però iniciem el camí. Passem per Koghozi, per Rashun i Kurach i ens aturem a prop de Mastuj, a uns 2.100 metres, en un prat d’una família on acampem; és net, té una caseta amb porta que fa de lavabo, amb el terra de ciment, forat i una galleda amb aigua. Instal·lem la cuina al porxo, muntem les tendes i anem al riu, que queda lluny, a rentar-nos o fer-hi bugada. Quan tornem al campament, una nena de la casa em demana les ulleres de sol; li dic que les necessito i llavors em demana sabó. Faig una recollida de sabonets d’hotel entre la gent del grup i els hi dono. Està molt contenta i em dóna la mà. La té ben negra de brutícia. Els necessitava.

L’endemà voregem rius i muntanyes. A les petites valls veiem cases, gent, camps, arbres… tot és molt petit, com si faltessin vitamines als rucs, pollastres, bens, blats de moro, pomes, raïms… Veiem edificis d’escoles i nens. Arribem al coll de Shandur, a 3.734 m. Uns quants jaks passen a prop nostre. Finalment acampem a Phandur al costat del riu, sota uns arbres. Se’ns acosten nens i nenes.

Continuem creuant controls cada vegada que passem d’una regió a una altra. Són veritables fronteres. Un policia ens demana els passaports, inscriuen les dades en un llibre… i cobren. Arribem a Gilgit: el pas del Kunjerab encara està tancat i va per llarg. L’home de l’estació de busos ens diu que no hi ha problema, que esperem i mentrestant, anem a casa seva. Que som vuit? No hi fa res! L’alternativa de l’agència és continuar amb jeep fins on està tallada la Karakorum, fer a peu els trossos tallats (n’hi ha més d’un) i tornar a pujar en altres jeeps per continuar cap Kasghar, a la Xina, però ens volen fer signar un document on s’eximeixen de tota responsabilitat en cas d’alguna desgràcia (una turista italiana va morir ahir en un despreniment). La majoria del nostre grup opina que fer això seria una imprudència temerària. Jo dec ser poc temorosa, però sóc democràtica. Així que tornen a Islamabad.  Kasghar queda per a un altre viatge.

2 comentaris per “Karakorum”

  1. caterina Diu:

    A quins llocs no has viatjat encara? jeje. Deus haver vist coses apassionants. Tal i com et vaig escriure al meu blog, el meu somni és anar algun dia a Nova York, així que puguis, m’interessaria molt saber les teves impressions.
    No aturis mai de viatjar!

  2. mesogio Diu:

    Per viatjar calen 2 coses: tenir temps i tenir diners. Tinc una mica de la primera i poc de la segona, però m’apanyo. Avit farà un any que vam anar a NY. Ja penjarem un comentari amb algunes recomanacions

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image