pelagos

viatges, cultura i solidaritat.

La ruta de les armes

Enviat per mesogio el dia Maig 7th, 2007

pAKISTAN, jeepArribem a Peshawar; en una mesquita coneixem un comerciant que ens convida sopar i conversem amb ell llargues hores. De manera tranquil·la, anem intercanviant punts de vista diferents. Però acabem d’hora, perquè l’endemà anem al Khyber Pass, la porta d’entrada amb Afganistan; cal un permís especial de la policia, que aconseguim, però imposen un militar a la nostra furgoneta. Pel camí, a Fort Jambut, construït l’any 1823 pels sijs, hi ha botigues de venda d’armes. Controls constants. Passem per Ali Mashjid i arribem al punt límit. Es veuen tres turons amb un gran número dibuixat en cadascun: és la frontera real amb Afganistan. La raça que viu en aquestes terres són patans, de cabell ros, ulls verds-blaus i de pell bruna, un poble independent que amb la partició de fronteres quedà dividit entre els dos països. Dos soldats, amb el fusell a l’esquena, contemplen l’horitzó amb les mans agafades. A la tornada, demanem aturar-nos en un mercat i ens costa bastant que cedeixin. Ho fem sota estricte control del guia i el militar. No hi ha cap dona: tot homes. Aquí s’hi fa canvi de diner negre, venda d’armes, d’haixix i mercaderies similars, però també venen alguna cosa més normal, com blat de moro. Som les úniques dones en tot aquest allau de gent i no ens podem separar ni un metre perquè els nostres guardians ens tenen ben controlades.

cartell venda armesL’endemà, des de Peshawar, anem a Darra. Diuen que aquesta zona és el lloc de naixement del moviment talibà. No permeten que la policia hi entri i les lleis i el control de la gent i els negocis depenen dels líders tribals. Viuen de la droga i de les armes. Els anys vuitanta les guerrilles afganeses van capturar armes russes com l’AK-47 i RPG, que es poden comprar allà, on també fan còpies d’altres conegudes armes. La majoria de les armes de Darra van a parar a l’Afganistan. Això és un món a part, incontrolat.

Un comentari per “La ruta de les armes”

  1. Anònim Diu:

    Moltes gràcies per els teus comentaris!
    Me’n alegro que t’agradi el meu blog i Mallorca! El meu primer viatge va ser a Catalunya, a Barcelona i Tarragona més concretament, però d’això ja fa molts anys i la veritat, m’agradaria tornar-hi. Realment em vaig sentir com a casa!
    Esper que aviat tornis per sa illa.
    T’agrego a enllaços, així podré seguir el teu blog!!!
    Mallorquina

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image