pelagos

viatges, cultura i solidaritat.

Alexandria, una ciutat oberta

Enviat per mesogio el dia Maig 1st, 2007

alex.jpgAlexandria no forma part dels circuits habituals turístics. A nosaltres ens interessava i hi vam anar pel nostre compte. Cal agafar el tren a l’estació de Ramsés, a El Caire. No s’atura enlloc fins que arribem a la primera estació però no baixem fins a la segona, al centre. Tot perfecte.

Alexandria ha estat de sempre una ciutat oberta i multicultural. Grecs, francesos, siris, armenis, italians, jueus, coptes… hi han viscut en perfecta harmonia. Des de l’any 1997 s’està renovant profundament, tot i se li nota vellesa i decrepitud portada amb dignitat. Alexandria és un referent literari: la biblioteca que hi havia arribà a tenir mig milió de llibres i manuscrits. Kavafis hi va viure i morir; visitem casa seva. Ell està enterrat en el cementiri grec d’Alexandria.

L’antic far feia 141 metres, uns tres metres més que la piràmide de Keops. Ens l’imaginem. Passegem fins a la biblioteca nova. Un perímetre cobert per 4.200 blocs de granit d’Assuan gravat amb alfabets de tot el món. Un gran cúpula. Set nivells de pisos diferents que poden guardar fins a cinc milions de llibres (ara n’hi ha uns 200.000). Entrem a la sala de lectura, on caben 2.000 usuaris alhora, pel nivell tres o quatre. Taules i cadires nobles. Hi ha estudiants treballant, inclosa una noia amb burka.

Alexandra fou també la pàtria Hypatia, filla de Teó, el responsable del Museion. Matemàtica, astrònoma i filòsofa. Guapa i llesta. L’acusaren d’heretge i bruixa. A la primavera del 415 una banda de monjos cristians la van segrestar, torturar i mutilar i van llençar els trossos del seu cos al foc

Dinem al restaurant la Baguette, del Centre cultural francès, al carrer Nabi Daniel, una magnífica troballa. Veiem les ruïnes romanes i passegem pels carrers; m’encanta el concepte de vida al carrer, de comprar i vendre, de badar… Coneixem el propietari del cafè Saïd, al carrer Lasahafa, molt a prop de l’hotel Marhaba, un home encantador. Tornem per la cornisa. Ja fosc, anem a l’estació a agafar el tren. Moment de tancar els ulls i de pensar en una altra dona lligada a Alexandria, Justine, de Lawrence Durrell del Quartet d’Alexandria. O en George Moustaki, un altre lluitador de la llibertat. A la vora del Mediterrani, gent molt diferent s’havien explicat els seus descobriments i déus, fins que arribà algú que els negà, dient, a més, que només n’hi havia un de bo, el seu.

Que continuï viu l’esperit obert d’Alexandria!

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image