pelagos

viatges, solidaritats, llibres, pel·lis…

Arxius per Abril, 2007

Castellserà als anys quaranta

Enviat per mesogio el dia 26th Abril 2007

nena.jpg

Vaig marxar del poble joveneta per anar a Barcelona i només hi he tornat en ocasions esporàdiques, però tinc records clars i nítids de la meva infància i jovenesa en aquell petit poble que s’ha convertit en un lloc on ara hi viuen més d’un miler de persones.
Us parlo dels anys quaranta del segle XX. Llavors érem molt pocs, vivíem del camp, de les fruites i del bestiar. Nosaltres érem set germans i tant el pare com la mare treballaven dur per sortir-se’n i ho feien prou bé!
Anava a escola al castell del Remei, on hi havia una comunitat de monges dominiques que es dedicaven a l’ensenyament. Hi anàvem a peu i això ens permetia mirar, observar i fer el que podíem tant d’anada com de tornada. Un cop vaig fer una redacció sobre la primavera i parlava del blat i dels fruiters.
Acostumada a la plana d’Urgell, la primera vegada que vaig anar a Andorra, em vaig quedar bocabadada: la terra no era plana a tot arreu! No sé com no s’angoixaven, aquella gent, amb tanta muntanya a banda i banda. Jo, acostumada a tenir aire per tots els voltants…
Al poble hi havia l’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, un antic magatzem anomenat la Panera, fundat per un abat de Poblet i una creu de terme, per indicar als caminants que estava entrant en un poble de bona gent.
El 20 de gener celebràvem Sant Sebastià i pel maig honoràvem la Verge del Roser. A principis de setembre, és clar, teníem la nostra festa major, com a tot arreu.
La postguerra va ser dura però no recordo haver passat fam ni privacions especials. La família era una mena d’entitat autònoma que fabricava i tenia una mica de tot i així ens autoabastíem. En temps de guerra els pares havien amagat un capellà i se’n van sortir pels pèls, i també havien ajudat els soldats que havien vingut a parar al mas, fossin del cantó que fossin.
El castell del Remei ara és famós per la qualitat dels vins. La família Cusiné, l’any 1870, va fundar un celler i va ser un referent del vi de l’Urgell durant anys; ara, a més, han innovat i la qualitat dels seus vins és coneguda arreu. També hi ha un restaurant, on he anat amb la família alguna vegada. Un cop vaig demanar als capellans que hi ha a l’antiga escola que em deixessin entrar; em va fer il·lusió reveure les antigues aules, capella i passadissos. Ara hi ha una congregació amb nois disminuïts.
M’agrada retornar-hi de tant en tant, veure els arbres fruiters, parlar amb la gent, dinar al castell del Remei o comprar-hi un bon vi. Però, sobretot, m’agrada veure la plana, aquella extensa terra que no s’acaba mai i a mi em semblava eterna. Ara sé que al món hi ha límits, però els records poden ser infinits.

Dins de Vivències | 3 comentaris »

Amezketa

Enviat per mesogio el dia 24th Abril 2007

bens

Hem estat uns dies en una casa rural d’Amezketa, a sota mateix del Txindoki (monte Aralar), a prop de Tolosa (Guipúscoa).

Pau, calma, silenci, ovelles en època d’esquilar, pujada al Txindoki en un dia boirós, cavalls i vaques que pasten… i la gent de les botigues, del carrer, de tot arreu, amable.

Ple de catalans, ens deien. La imatge que ens volen vendre, com tantes vegades, de país en violència contínua, d’encaputxats i crits… no és certa. Tan sols, en molts pobles, una corrua de gent amb una pancarta i penjats de molts balcons, pancartes que reclamen en retorn dels presos bascos al seu país, condició que no sembla tan difícil sobretot si es pensa en rebaixar la tensió política.

Ens ha semblat que, com sempre, els polítics van per una banda i els pobles, per una altra més amistosa, menys violenta, més de compartir txikitos i formatges d’Idiazabal.

Ens hem allotjat en aquesta casa rural: http://haundikoa.com

Dins de Excursions | 1 comentari »

Solidaritat amb l’hospital de Sant Rafael a Bagdad

Enviat per mesogio el dia 4th Abril 2007

El porten un grup de vuit monges catòliques, de nacionalitat iraquiana, de l’ordre Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació. La fundadora de l’ordre era una monja francesa i elles es varen establir a mig Orient a meitats del 1800.
La seva situació ara mateix és molt dura, un patiment i un dolor constant. Viuen en la incertesa d’un dia a dia cada cop més dur. Una de les monges explica que la setmana passada una mesquita que tenen al costat de la seva casa de família va esclatar. De fet, ara ja no s’atreveixen a sortir de l’hospital; si no és en cas d’extrema necessitat, ni trepitgen el carrer.
L’hospital de Sant Rafael està obert les 24 hores, l’únic en tot Bagdad obert de nit (és el lloc on es va atendre en primera instància al periodista gallec Xosé Couso quan li van disparar soldats nord-americans.) A l’hospital s’atenen els ferits que hi arriben, de tots colors i creences.
Molts metges, els que han pogut, ja han fugit de l’hospital. La situació és dramàtica, però mentre l’hospital continui en peu, un grup de gent procura ajudar-les a través la tramesa de fàrmacs, ja que tenen dificultats de proveïment o els medicaments que els arriben de Síria són de baixa qualitat, o els els roben etc. El primer comboi que els van enviar ha arribat i ara estan esperant l’arribada d’un altre, per una altra via.
L’objectiu ara mateix és la de trametre fàrmacs, espaiant els subministraments i garantint-los si més no fins el 2008. Farmaceuticos Mundi de Valencia, IDA de Holanda y Action MEDEOR de Alemania estan ajudant.
Ara calen uns 35.000 euros per a les noves trameses. Algú vol ajudar?
Per saber més, connecteu amb http://www.compromesos.cat

Dins de Solidaritat | Sense comentaris »