
Ikària té 100 Km de costes i uns 9.000 habitants. Pel mig hi ha una cadena de muntanyes que compliquen circular de nord a sud. Les distàncies es fan eternes.
Arribem amb ferri des del Pireu a Evdilos, antiga capital, amb velles mansions, carrers estrets i flors. D’allà anem amb bus a Armenistis on tenim previst allotjar-nos; llogar cotxe és difícil, però trobem el Sr. Xristos i la Sra. Irene, que després de parlar una estona, ens conviden a prendre cafè i ens proposen llogar el seu cotxe, un vell panda (el transport públic és mínim i sense un cotxe és molt difícil moure’s per l’illa).
Dos genials llocs per dormir en aquesta zona: Dimitris i Kyma dalt d’un penya-segat, amb habitacions que donen a la mar, vista impressionant. A pocs Km, la cala de Nas, amb la gorja del riu Xalari, un lloc feréstec amb àlbers, canyes, figueres, plataners, una cascada i restes del temple d’Artemisa. Posta de sol fantàstica. La costa de Gialiskari (amb un riu que no arriba al mar, canyes i tortugues) a Armenistis és plena de gent i cotxes.

Pobles i monestirs com Agios Polikarpos, el monestir de Mundé, Kastaniés, Xristos Raxés (molta vida, aquí, la vida comença a partir del capvespre, un costum dels temps que vivien en la clandestinitat per protegir-se dels pirates). Profitias Ilias, Pezi, Kálamos, un poble abandonat; Karkinagros i un pèl més enllà Trapolu on s’acaba el camí. Anem a la capital, Agios Kirikos, per la costa, un lloc boniquet. Al costat, Terma, platja i balneari. Més enllà Nifí, i Keramé, una de les millors cales de l’illa, Faros, platja llarga i tavernes. Katafigui cases entre verds. a la costa, Karavostamo, un poble amb horts de cases blanques cap al mar. Poble i platja de Kampos. Monestir d’Evangelismos, Glaredo, monestir de Zeoktisis, Márazo amb pins, eucaliptus, figueres, vinyes… i al fons la mar.Caminada al castell de Kóskina, que custodiava el pas cap a l’antiga capital d’Inoe. En direcció a Manganitis hi ha túnel primitiu i just sortint un camí –difícil- per baixar a la genial platja de Seixelles. Manganitis, el darrer poble d’aquesta carretera, és dispers, tot carrers avall, amb petit port i taverna. Maco.
Plagià, Xrisóstomos, Xilosirtis, un poble entre albercocs i a prop, font d’Azánato Neró, aigua miraculosa. Busquem Lefkáda a la costa, una mena de piscina natural quasi tancada per roques d’on ragen rajolins d’aigua bullent. Els banys van bé per la psoriasis, malalties de circulació i més. Tots els que trobem són iaios!
Illa molt recomanable i poc turística.