Mercè Cuenca

05- Una cultura estrangera que m’interessa i em desperta simpatia.

mercecuenca — Fri, 09 May 2008 17:47:09 +0000

M’agrada la cultura japonesa en general. Les seves tradicions, les seves gents, la seva naturalesa amable i sobretot el paisatge.
Les tradicions japoneses venen de fa més de 5000 anys enrere. Són una mescla d’arts que mentre van avançant els anys es van perfeccionant. Hi ha quatre arts essencials en la cultura japonesa. La pintura japonesa que va delimitant les formes i les figures que el pintor vol dibuixar. La cal•ligrafia que es l’art d’escriure amb el pinzell japonès correctament. El “Ikebana” que és l’art de decorar els rams de flor. I el “Ukiyo-e” que és l’art de pintar sobre la fusta.
A més a més, la cultura japonesa està plena de jocs matemàtics com el “Sudoku”, l’esport més important en japó és el “Sumo” i a més el millor dels japonesos és el “Manga” que són còmics propis del país i narren aventures de tota mena.
La majoria dels japonesos no estan afiliats a una religió en particular, ells incorporen varies característiques de moltes religions en la seva vida quotidiana aquest procés diu sincretisme, i per això celebren festivals que pertanyen diferents religions, como el budisme, el cristianisme i la religió “shinto”.
En resum, crec que la cultura japonesa està molt bé i crec que s’han de conèixer més.
A més a més el seu menjar es boníssim.

04- Els pròlegs, les introduccions i les presentacions

mercecuenca — Tue, 22 Apr 2008 14:08:11 +0000

Els pròlegs són uns escrits que es fan a començament d’una obra i tenen diferents objectius, ja que poden ser orientatius a l’obra o ens expliquen la història de l’autor o el critiquen. Es diferencien clarament de les introduccions perquè s’escriuen en cursiva per diferenciar-lo de l’obra. Sempre estàn escrits al principi de la novel·la i normalment, el pròleg no es escrit per l’autor de l’obra sinò per una altra persona.

La introducció és un escrit que també es fa en el començament de l’obra, és escrit majoritàriament pel propi autor de l’obra i ens explica els objectius de l’escrit. La introducció és una ajuda al lector amb la lectura de l’escrit i així esxplicar-nos de que tracta el tema de l’escrit. D’aquesta manera el lector s’ha fet una idea inicial del que llegirà a continuació.

En canvi, la presentació és l’escrit que ens ajuda a exposar un tema, un treball,… davant d’un públic. El seu objectiu és informar sobre el tema que s’ha treballat.

En resum, els pròlegs, les introduccions, i les presentacions són l’inici de l’escrit i ens ajuda a entendre el que llegirem a continuació perquè expliquen els objectius i els temes dels que tractarà l’obra.

03- Caraterístiques principals del gènere teatral

mercecuenca — Tue, 22 Apr 2008 13:59:48 +0000

El teatre pertany al gènere el qual consisteix en representar una acció sobre un escenari. Les característiques principals que el distingeixen dels altres gèneres són que l’obra no està escrita per ser llegida, sinó per ser representada; el receptor no és una sola persona, sinó que es representada per un public; a més a més, el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic; gairebè mai compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra, és a dir posseeix una caracterització indirecta, apareixen signes lingüístics i no lingüístics que són propis del llenguatge no verbal; no hi ha narrador sinò que el punt de vista queda reflexat en els personatges.

Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval (marcat normalment per la baixada del teló). Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç.
Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu.

Com en els altres gèneres, en el teatre també trobem subgèneres, entre els quals cal destacar la tragèdia, la comèdia i el drama

02 Personatges principals de Terra Baixa

mercecuenca — Tue, 08 Apr 2008 18:42:27 +0000

Terra Baixa és una obra on trobem dos tipus de personatges, els principals que són rodons, és a dir, van canviant durant l’obra i els secundaris que són més lineals i no canvien la seva postura durant l’obra.
En Terra Baixa els personatges principals són tres, el Manelic, la Marta i el Sebastià. El Manelic és un pagès senzill que viu a la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Ella arriba a la terra baixa per casar-se amb la Marta, una treballadora del Molí del poble. El seu casament, però, és un engany ja que viu una relació amb el Sebastià, l’amo del Molí. Un home que tracta a les persones com fossin objectes, té un caràcter possessiu, violent i avariciós. Tot aquest conjunt de personatges protagonitzen un triangle amorós que es desenvoluparà durant tota l’obra.
Els temes que tracta l’obra són l’amor, l’afany pels diners, la gelosia entre ambdós sexes i la tafaneria de la gent del poble, a més a més, també es representa la puresa, l’instint animal que es va forjant mentre algú viu sol, rodejat només per animals.
En definitiva, aquesta obra té tots els trets realistes de l’època realista i naturalista d’Àngel Guimerà.

01 Característiques principals dels géneres narratius

mercecuenca — Tue, 25 Mar 2008 20:07:23 +0000

La narració és un relat breu en prosa que pot narrar uns fets, reals o ficticis centrats en un espai, un personatge i un temps determinat. Dins els gèneres narratius es poden trobar tres tipus de gèneres.
~~•La~~ narrativa culta: com és el cas de la novel·la, on es combinen tots els elements de la narrativa (temps, espai, personatges…) i el conte literari, d’extensió més breu i autor reconegut. A més, dins la novel·la pot haver subgèneres com és la novel·la clàssica (històries d’amor, d’aventures) cavalleresques, psicologia, històrica…
~~• La~~ narrativa popular: la rondalla, la llegenda i la faula. Són relats breus caracteritzats perquè el seu personatge és lineal, a més a més, el seu autor sol ser anònim. Utilitzen un vocabulari senzill i es transmeten oralment.
~~• Altres~~ relats narratius són les biografies, els llibres de viatges, ~~l’assaig.~~
Els gèneres narratius, en general, solen estar dividits en tres parts: la introducció, el nus i el desenllaç. I sovint presenten una estructura inductiva i permet fer un resum de la història. El narrador pot ser en primera o tercera persona, i pot ser omnisicient o objectiu.

En general, hi ha tres classes principals de gèneres narratius: la narrativa popular, la narrativa culta i altres relats narratius en els quals poden haver-hi molts subgèneres sobretot en el cas de la narrativa culta.

06 Joan Maragall i el Modernisme

mercecuenca — Tue, 12 Feb 2008 19:48:34 +0000

El modernisme literari va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX. El moviment en sí intentava situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa.

~~Apart~~ dels corrents arquitectònics i pictòrics, va aparèixer el modernisme literari que es caracteritza per la bellesa, la musicalitat i la natura entre altres coses. Els artistes es definien com bohemis perquè s’intentaven evadir de les seves responsabilitats. En el Modernisme literari hi havia dues tendències. Els regeneracionistes que pretenien transformar la realitat i els esteticistes que defensaven l’art com una eina de evasió al món, ~~aquestes~~.

El principal autor del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia passa per diverses etapes en la ~~que~~ destaquen el joc que fa amb vitalisme i el decadentisme. En la seva primera etapa de poesia, va començar amb el vitalisme i va escriure l’obra més important (Poesies 1895) i a partir d’aquest moment, comença a ser conegut. L’etapa decadentista es basava bàsicament en la Renaixença. Més tard va conèixer una la segona etapa decadentista i criticava les noves avantguardes com el Noucentisme… Després es pot observar en la transcendència de la seva vida que hi ha una tercera etapa vitalista per tal de criticar els burgesos amb les seves ~~obre~~ i per últim va tornar a l’individualisme.

Joan Maragall en els seus poemes ens parla bàsicament de l’amor, de la pàtria i de la natura, temes que destaquen en l’època, desprès del desastre del 98’ i la pèrdua de les colònies espanyoles i de la decadència moral de la població catalana.

05 Característiques lingüístiques dels textos científics

mercecuenca — Tue, 05 Feb 2008 19:46:53 +0000

Els textos científics tenen com a funció principal parlar sobre la ciència. Sobre les coses vertaderes, que es puguin demostrar.

Utilitzen un vocabulari molt tècnic, amb neologisme i hi ha una gran absència de sinònims. Van adreçats a persones que comprenen. Solen ser precisos. Els textos lingüístics estan expressats amb molta claredat i tenen una gran objectivitat.Els textos científics es diferencien d’altres textos en el tema, la terminologia o l’estilisme. Els textos científics poden ser argumentatius o expositius. La seva estructura sol ser inductiva (si es parteix d’una tesis i es va argumentant per convèncer al receptor); deductiva ( si es parteix d’uns arguments i s’arriba a una tesis) i enquadrada (si la tesis apareix durant tot el text). El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu i hi ha un predomini de substantius i adjectius especificatius. Hi ha molts tipus de textos científics segons el tema del que hi parlen, per les circumstàncies o pel seu objectiu. Són casos els textos científics de física, química…

En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar a un públic molt especialitzat, tenen l’estructura molt semblant a un text argumentatiu o expositiu i es poden diferenciar segons les característiques que presentin.

04 El paper de la ciència en la societat actual

mercecuenca — Tue, 29 Jan 2008 19:44:19 +0000

La ciència i la tecnologia tenen molta importància en la societat actual. Les necessitats i el desitjos de les persones són el que uneix la ciència i la tecnologia amb la societat. Avui dia, la tecnologia i la ciència formen part de la vida de totes les societats. La ciència i la tecnologia s’estan sumant a la voluntat social i política de l’ànsia de controlar les seves pròpies destinacions, els seus mitjans i el poder de fer-ho. La ciència i la tecnologia estan proporcionant a la societat una àmplia varietat d’opcions quant al que podria ser la destinació de la humanitat.

Encara que hi ha molta gent que sempre ha considerat la ciència com una amenaça i no solament en els nostres temps, sinó des de fa molts anys. La por que té molta gent d’adonar-se de la veritat d’allò que no comprèn fa que l’avanç en la tecnologia i la ciència sigui molt lent. Per exemple, la ciència ha demostrat que el mateix Déu no existeix i que l’existència humana es deu a la bona situació del planeta Terra.

Jo crec que la ciència i la tecnologia formen part de la nostra vida i que amb les comoditats que ens aporten ambdues la vida és molt més senzilla.

03 El conte com a gènere literari

mercecuenca — Tue, 15 Jan 2008 19:53:57 +0000

El conte és un relat breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries tan reals com fictícies, però la majoria són fictícies. Encara que a vegades, hi ha un conjunt de tot. La seva estructura és la més comuna dels textos narratius: Introducció, nus i desenllaç. El desenllaç sol tenir algun significat que et pot ajudar en la vida real.

Els personatges són lineals, no tenen relacions amb el passat o el futur i no solen expressar els seus sentiments ja que és un relat breu. Tenen temps i espai que a vegades, però, no és molt definit. La narració és feta en tercera persona.

Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor, és anònim i l’história que narra enfocada en àmbits històrics. S’ha transmès de forma oral, i per això ha anat evolucionant. En canvi, el conte literari, l’autor és conegut i sol treure un benefici econòmic o l’história que narra es inventada per ell.

En conclusió, el conte és un text narratiu, que es caracteritza principalment per la seva facilitat alhora de llegir-lo perquè és molt breu.