M’agrada la cultura japonesa en general. Les seves tradicions, les seves gents, la seva naturalesa amable i sobretot el paisatge.
Les tradicions japoneses venen de fa més de 5000 anys enrere. Són una mescla d’arts que mentre van avançant els anys es van perfeccionant. Hi ha quatre arts essencials en la cultura japonesa. La pintura japonesa que va delimitant les formes i les figures que el pintor vol dibuixar. La cal•ligrafia que es l’art d’escriure amb el pinzell japonès correctament. El “Ikebana” que és l’art de decorar els rams de flor. I el “Ukiyo-e” que és l’art de pintar sobre la fusta.
A més a més, la cultura japonesa està plena de jocs matemàtics com el “Sudoku”, l’esport més important en japó és el “Sumo” i a més el millor dels japonesos és el “Manga” que són còmics propis del país i narren aventures de tota mena.
La majoria dels japonesos no estan afiliats a una religió en particular, ells incorporen varies característiques de moltes religions en la seva vida quotidiana aquest procés diu sincretisme, i per això celebren festivals que pertanyen diferents religions, como el budisme, el cristianisme i la religió “shinto”.
En resum, crec que la cultura japonesa està molt bé i crec que s’han de conèixer més.
A més a més el seu menjar es boníssim.

Els pròlegs són uns escrits que es fan a començament d’una obra i tenen diferents objectius, ja que poden ser orientatius a l’obra o ens expliquen la història de l’autor o el critiquen. Es diferencien clarament de les introduccions perquè s’escriuen en cursiva per diferenciar-lo de l’obra. Sempre estàn escrits al principi de la novel·la i normalment, el pròleg no es escrit per l’autor de l’obra sinò per una altra persona.

La introducció és un escrit que també es fa en el començament de l’obra, és escrit majoritàriament pel propi autor de l’obra i ens explica els objectius de l’escrit. La introducció és una ajuda al lector amb la lectura de l’escrit i així esxplicar-nos de que tracta el tema de l’escrit. D’aquesta manera el lector s’ha fet una idea inicial del que llegirà a continuació.

En canvi, la presentació és l’escrit que ens ajuda a exposar un tema, un treball,… davant d’un públic. El seu objectiu és informar sobre el tema que s’ha treballat.

En resum, els pròlegs, les introduccions, i les presentacions són l’inici de l’escrit i ens ajuda a entendre el que llegirem a continuació perquè expliquen els objectius i els temes dels que tractarà l’obra.

El teatre pertany al gènere el qual consisteix en representar una acció sobre un escenari. Les característiques principals que el distingeixen dels altres gèneres són que l’obra no està escrita per ser llegida, sinó per ser representada; el receptor no és una sola persona, sinó que es representada per un public; a més a més, el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic; gairebè mai compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra, és a dir posseeix una caracterització indirecta, apareixen signes lingüístics i no lingüístics que són propis del llenguatge no verbal; no hi ha narrador sinò que el punt de vista queda reflexat en els personatges.

Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval (marcat normalment per la baixada del teló). Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç.
Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu.

Com en els altres gèneres, en el teatre també trobem subgèneres, entre els quals cal destacar la tragèdia, la comèdia i el drama

Terra Baixa és una obra on trobem dos tipus de personatges, els principals que són rodons, és a dir, van canviant durant l’obra i els secundaris que són més lineals i no canvien la seva postura durant l’obra.
En Terra Baixa els personatges principals són tres, el Manelic, la Marta i el Sebastià. El Manelic és un pagès senzill que viu a la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Ella arriba a la terra baixa per casar-se amb la Marta, una treballadora del Molí del poble. El seu casament, però, és un engany ja que viu una relació amb el Sebastià, l’amo del Molí. Un home que tracta a les persones com fossin objectes, té un caràcter possessiu, violent i avariciós. Tot aquest conjunt de personatges protagonitzen un triangle amorós que es desenvoluparà durant tota l’obra.
Els temes que tracta l’obra són l’amor, l’afany pels diners, la gelosia entre ambdós sexes i la tafaneria de la gent del poble, a més a més, també es representa la puresa, l’instint animal que es va forjant mentre algú viu sol, rodejat només per animals.
En definitiva, aquesta obra té tots els trets realistes de l’època realista i naturalista d’Àngel Guimerà.

La narració és un relat breu en prosa que pot narrar uns fets, reals o ficticis centrats en un espai, un personatge i un temps determinat. Dins els gèneres narratius es poden trobar tres tipus de gèneres.
•La narrativa culta: com és el cas de la novel·la, on es combinen tots els elements de la narrativa (temps, espai, personatges…) i el conte literari, d’extensió més breu i autor reconegut. A més, dins la novel·la pot haver subgèneres com és la novel·la clàssica (històries d’amor, d’aventures) cavalleresques, psicologia, històrica…
• La narrativa popular: la rondalla, la llegenda i la faula. Són relats breus caracteritzats perquè el seu personatge és lineal, a més a més, el seu autor sol ser anònim. Utilitzen un vocabulari senzill i es transmeten oralment.
• Altres relats narratius són les biografies, els llibres de viatges, l’assaig.
Els gèneres narratius, en general, solen estar dividits en tres parts: la introducció, el nus i el desenllaç. I sovint presenten una estructura inductiva i permet fer un resum de la història. El narrador pot ser en primera o tercera persona, i pot ser omnisicient o objectiu.

En general, hi ha tres classes principals de gèneres narratius: la narrativa popular, la narrativa culta i altres relats narratius en els quals poden haver-hi molts subgèneres sobretot en el cas de la narrativa culta.