El modernisme literari va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX. El moviment en sí intentava situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa.

Apart dels corrents arquitectònics i pictòrics, va aparèixer el modernisme literari que es caracteritza per la bellesa, la musicalitat i la natura entre altres coses. Els artistes es definien com bohemis perquè s’intentaven evadir de les seves responsabilitats. En el Modernisme literari hi havia dues tendències. Els regeneracionistes que pretenien transformar la realitat i els esteticistes que defensaven l’art com una eina de evasió al món, aquestes.

El principal autor del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia passa per diverses etapes en la que destaquen el joc que fa amb vitalisme i el decadentisme. En la seva primera etapa de poesia, va començar amb el vitalisme i va escriure l’obra més important (Poesies 1895) i a partir d’aquest moment, comença a ser conegut. L’etapa decadentista es basava bàsicament en la Renaixença. Més tard va conèixer una la segona etapa decadentista i criticava les noves avantguardes com el Noucentisme… Després es pot observar en la transcendència de la seva vida que hi ha una tercera etapa vitalista per tal de criticar els burgesos amb les seves obre i per últim va tornar a l’individualisme.

Joan Maragall en els seus poemes ens parla bàsicament de l’amor, de la pàtria i de la natura, temes que destaquen en l’època, desprès del desastre del 98’ i la pèrdua de les colònies espanyoles i de la decadència moral de la població catalana.

Els textos científics tenen com a funció principal parlar sobre la ciència. Sobre les coses vertaderes, que es puguin demostrar.

Utilitzen un vocabulari molt tècnic, amb neologisme i hi ha una gran absència de sinònims. Van adreçats a persones que comprenen. Solen ser precisos. Els textos lingüístics estan expressats amb molta claredat i tenen una gran objectivitat.Els textos científics es diferencien d’altres textos en el tema, la terminologia o l’estilisme. Els textos científics poden ser argumentatius o expositius. La seva estructura sol ser inductiva (si es parteix d’una tesis i es va argumentant per convèncer al receptor); deductiva ( si es parteix d’uns arguments i s’arriba a una tesis) i enquadrada (si la tesis apareix durant tot el text). El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu i hi ha un predomini de substantius i adjectius especificatius. Hi ha molts tipus de textos científics segons el tema del que hi parlen, per les circumstàncies o pel seu objectiu. Són casos els textos científics de física, química…

En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar a un públic molt especialitzat, tenen l’estructura molt semblant a un text argumentatiu o expositiu i es poden  diferenciar segons les característiques que presentin.

La ciència i la tecnologia tenen molta importància en la societat actual. Les necessitats i el desitjos de les persones són el que uneix la ciència i la tecnologia amb la societat. Avui dia, la tecnologia i la ciència formen part de la vida de totes les societats. La ciència i la tecnologia s’estan sumant a la voluntat social i política de l’ànsia de controlar les seves pròpies destinacions, els seus mitjans i el poder de fer-ho. La ciència i la tecnologia estan proporcionant a la societat una àmplia varietat d’opcions quant al que podria ser la destinació de la humanitat.

Encara que hi ha molta gent que sempre ha considerat la ciència com una amenaça i no solament en els nostres temps, sinó des de fa molts anys. La por que té molta gent d’adonar-se de la veritat d’allò que no comprèn fa que l’avanç en la tecnologia i la ciència sigui molt lent. Per exemple, la ciència ha demostrat que el mateix Déu no existeix i que l’existència humana es deu a la bona situació del planeta Terra.

Jo crec que la ciència i la tecnologia formen part de la nostra vida i que amb les comoditats que ens aporten ambdues la vida és molt més senzilla.

El conte és un relat breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries tan  reals com fictícies, però la majoria són fictícies. Encara que a vegades, hi ha un conjunt de tot. La seva estructura és la més comuna dels textos narratius: Introducció, nus i desenllaç. El desenllaç sol tenir algun significat que et pot ajudar en la vida real.

Els personatges són lineals, no tenen relacions amb el passat o el futur i no solen expressar els seus sentiments ja que és un relat breu. Tenen temps i espai que a vegades, però, no és molt definit. La narració és feta en tercera persona.

Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor, és anònim i l’história que narra enfocada en àmbits històrics. S’ha transmès de forma oral, i per això ha anat evolucionant. En canvi, el conte literari, l’autor és conegut i sol treure un benefici econòmic o l’história que narra es inventada per ell.

En conclusió, el conte és un text narratiu, que es caracteritza principalment per la seva facilitat alhora de llegir-lo perquè és molt breu.