Mercè Cuenca

El modernisme literari va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX. El moviment en sí intentava situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa.

Apart dels corrents arquitectònics i pictòrics, va aparèixer el modernisme literari que es caracteritza per la bellesa, la musicalitat i la natura entre altres coses. Els artistes es definien com bohemis perquè s’intentaven evadir de les seves responsabilitats. En el Modernisme literari hi havia dues tendències. Els regeneracionistes que pretenien transformar la realitat i els esteticistes que defensaven l’art com una eina de evasió al món, aquestes.

El principal autor del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia passa per diverses etapes en la que destaquen el joc que fa amb vitalisme i el decadentisme. En la seva primera etapa de poesia, va començar amb el vitalisme i va escriure l’obra més important (Poesies 1895) i a partir d’aquest moment, comença a ser conegut. L’etapa decadentista es basava bàsicament en la Renaixença. Més tard va conèixer una la segona etapa decadentista i criticava les noves avantguardes com el Noucentisme… Després es pot observar en la transcendència de la seva vida que hi ha una tercera etapa vitalista per tal de criticar els burgesos amb les seves obre i per últim va tornar a l’individualisme.

Joan Maragall en els seus poemes ens parla bàsicament de l’amor, de la pàtria i de la natura, temes que destaquen en l’època, desprès del desastre del 98’ i la pèrdua de les colònies espanyoles i de la decadència moral de la població catalana.