El modernisme literari va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX. El moviment en sí intentava situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa.

Apart dels corrents arquitectònics i pictòrics, va aparèixer el modernisme literari que es caracteritza per la bellesa, la musicalitat i la natura entre altres coses. Els artistes es definien com bohemis perquè s’intentaven evadir de les seves responsabilitats. En el Modernisme literari hi havia dues tendències. Els regeneracionistes que pretenien transformar la realitat i els esteticistes que defensaven l’art com una eina de evasió al món, aquestes.

El principal autor del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia passa per diverses etapes en la que destaquen el joc que fa amb vitalisme i el decadentisme. En la seva primera etapa de poesia, va començar amb el vitalisme i va escriure l’obra més important (Poesies 1895) i a partir d’aquest moment, comença a ser conegut. L’etapa decadentista es basava bàsicament en la Renaixença. Més tard va conèixer una la segona etapa decadentista i criticava les noves avantguardes com el Noucentisme… Després es pot observar en la transcendència de la seva vida que hi ha una tercera etapa vitalista per tal de criticar els burgesos amb les seves obre i per últim va tornar a l’individualisme.

Joan Maragall en els seus poemes ens parla bàsicament de l’amor, de la pàtria i de la natura, temes que destaquen en l’època, desprès del desastre del 98’ i la pèrdua de les colònies espanyoles i de la decadència moral de la població catalana.

Els textos científics tenen com a funció principal parlar sobre la ciència. Sobre les coses vertaderes, que es puguin demostrar.

Utilitzen un vocabulari molt tècnic, amb neologisme i hi ha una gran absència de sinònims. Van adreçats a persones que comprenen. Solen ser precisos. Els textos lingüístics estan expressats amb molta claredat i tenen una gran objectivitat.Els textos científics es diferencien d’altres textos en el tema, la terminologia o l’estilisme. Els textos científics poden ser argumentatius o expositius. La seva estructura sol ser inductiva (si es parteix d’una tesis i es va argumentant per convèncer al receptor); deductiva ( si es parteix d’uns arguments i s’arriba a una tesis) i enquadrada (si la tesis apareix durant tot el text). El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu i hi ha un predomini de substantius i adjectius especificatius. Hi ha molts tipus de textos científics segons el tema del que hi parlen, per les circumstàncies o pel seu objectiu. Són casos els textos científics de física, química…

En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar a un públic molt especialitzat, tenen l’estructura molt semblant a un text argumentatiu o expositiu i es poden  diferenciar segons les característiques que presentin.